coses que compartim berasategui i jo

L'1 de maig passat, "El País" publicava un reportatge titulat Ellos también comen guarrerías, en el qual confessen els seus 'vicis' secrets, el que anomenen 'plaers culpables', alguns dels xefs més reconeguts del país: pizzes, donuts, 'burguers'... res a veure amb el menjar que ofereixen en els seus restaurants estrellats.
David de Jorge, un cuiner 'enorme' que té un programa a la televisió basca i un web de títol genial, 'Robin food', i subtítol prou explícit, 'Atracón a mano armada', té una secció també prou explícita que es diu 'Guarrindongadas', en la qual tant cuiners coneguts com espectadors anònims expliquen els seus vicis solitaris a la cuina.
Fa un parell d'anys vaig escriure un post amb ànim provocador parlant d'aquest tema i explicant un parell de 'porqueries' de les que feia a vegades, exagerant una mica amb combinacions que sabia que provocarien una certa repulsió en els lectors. El resultat va ser que a algunes lectores els va escandalitzar que parlés d'això en un bloc de cuina suposadament 'gurmet', mentre que d'altres se sinceraven i confessaven que a ells també els agrada empassar-se un bon frankfurt carregat de quètxup i mostassa, o patates industrials amb els sabors més increïbles.
Del reportatge del diari, em vaig quedar amb el 'vici' de l'estrellat xef basc Martín Berasategui, que explica que els diumenges, quan arriba a casa rebentat de treballar, es prepara rotllets de pernil dolç farcits de maionesa. Em va fer molta gràcia, perquè és una cosa que jo també faig sovint i m'encanta. Amb pernil dolç i, quan en tinc, també amb mortadel·la. Ell especificava, amb un deix de culpabilitat, que ho fa amb pernil bo i maionesa casolana. I l'acompanya amb xampany servit en un got amb gel i licor de mores, cosa que jo no sé si m'atreviria a fer mai. Com tampoc faig servir segurament pernil tan bo, i a vegades, quan no tinc maionesa casolana, recorro a la de pot, que també és bona. Ni m'ho poso mai tan bonic com avui per fer la foto.
Una porqueria? Si algú m'ho diu alguna vegada, tinc la coartada perfecta: és una delicadesa que sabem apreciar en Berasategui i jo. Almenys, tenim alguna cosa en comú, a banda de les estrelles.