magret d'ànec amb salsa de fruita vermella

És prou clar que cuino, i que cuino força i variat, de manera que tinc ocasió de provar moltes coses. Però sempre n'hi ha que no he fet, per més comunes que siguin en moltes cases, com seria el cas del magret d'ànec. Que jo recordi, no n'havia fet mai, a casa. Bé, això no és del tot cert, perquè, com ja vaig explicar aquí, fa temps que vaig començar a experimentar com convertir un magret en pernil d'ànec, i n'he fet unes quantes vegades. Però no l'havia cuinat mai en el sentit clàssic de cuinar com a sotmetre un aliment a l'acció del foc, tot i que és una carn que m'agrada força, sobretot com la vaig fer diumenge, amb una bona salsa, en aquest cas de fruites vermelles. És clar que el fet de tenir aquesta salsa ja preparada d'aquesta recepta anterior també em va empènyer a comprar el magret quan el vaig veure.
La preparació del magret no té pas gaire secret: primer de tot s'han de fer uns talls a la banda de la pell formant una xarxa. Després, salpebrar-lo. En aquest cas, vaig fer una cosa que he vist fa poc en un altre bloc, que ara no recordo, i que consisteix en aixafar en un morter sal, grans de pebre i herbes aromàtiques, afegir-hi oli i amb un pinzell pintar l'ànec per les dues bandes amb aquesta barreja. Si es deixa macerar unes hores, molt millor. Jo vaig fer servir farigola i romaní.

A l'hora de cuinar el magret, s'escalfa una paella o una planxa sense oli i s'hi posen les peces per la part de la pell; ha d'estar calenta, però no massa, perquè es vagi desfent el greix que hi ha sota la pell però sense que aquesta es cremi massa ràpidament: amb cinc minuts per aquesta banda n'hi ha prou, aleshores es tomba i es deixa fer un minut per l'altra cara. I ja es pot servir, excepte que us agradi la carn molt feta, però aleshores millor que mengeu un altre tipus de peça perquè aquesta, si es fa massa, perd molt.
Per acompanyar la carn amb la seva salsa, vaig fer una amanida amb enciam tallat en una juliana molt fina, pebrots del 'piquillo' de la mateixa manera i fils de pastanaga i pell de carbassó trets amb l'acanalador. Ho vaig amanir tot amb sal, unes gotes de vinagre de gerds i oli amb olivada d'olives negres.
Si voleu més informació sobre els productes de l'ànec i com preparar-los, a partir d'un curs que vaig fer fa temps, mireu aquí i aquí.