diumenge, 1 de maig del 2011

peus de porc amb rabassoles, carxofes i botifarra negra


la cuina dels menuts (14)

Per publicar avui tenia altres posts i altres receptes, tenia unes croquetes de risotto de ceps amb cor de foie, uns truita de patates deconstruïda a la meva manera, unes mongetes amb espàrrecs i cansalada viada i una reflexió sobre els blocs de cuina, entre molts d'altres articles que tinc a la nevera. Probablement, li tocava el torn a les croquetes que he dit, que són una versió personal dels 'arancini' que he conegut a través de la literatura. Però, per més planificades que tinguis les coses, la cuina té alguna semblança amb l'art, i no vull pas fer comparacions ni fer-me passar pel que no sóc, però hi ha una cosa compartida: la inspiració mana, i si et deixes endur per ella, pots tenir moments de felicitat com els que he viscut jo avui a l'hora de dinar. Per això, aquesta recepta d'avui passa per davant de les altres, perquè m'ha donat el que ha de donar un bon plat: una estona de satisfacció, gairebé de felicitat, la petita felicitat que es pot aconseguir a la taula, la satisfacció d'haver-la aconseguit amb els teus mitjans.
Fa temps que tenia la secció "La cuina dels menuts" una mica abandonada, i fa força mesos que no publico cap plat de peus de porc, malgrat ser un dels meus productes preferits. De fet, feia temps que no en menjava, però em venia de gust i en vaig comprar i divendres els vaig coure com faig sempre: primer els escaldo en una olla amb aigua bullent, canvio l'aigua i torno a posar-hi els peus amb una fulla de llorer, una ceba amb un clau clavat, una pastanaga i un porro, o una branqueta d'api, i uns quants grans de pebre. I força sal, és clar. Que bullin fins que estiguin ben tous, però que no es desfacin.
A vegades, me'ls menjo just sortits de l'olla, amb un raig d'oli, una mica de vinagre i pebre negre mòlt, o amb una vinagreta de mostassa a l'antiga, com ja vaig explicar aquí. Però aquesta vegada els vaig guardar perquè em venia de gust guisar-los, i després de descartar alguna altra possibilitat, m'he decantat per fer-los amb rabassoles (altrament dites múrgules) ara que n'és temporada, carxofes mini (congelades) i botifarra negra. El resultat, ja us l'he dit, una estona de felicitat.
Per fer aquest plat, he posat oli a la cassola i he fet un sofregit amb ceba, all, pebrot verd i pebrot vermell, tot picat ben petit, una mica de tomàquet triturat quan les verdures començaven a enrossir-se, i els bolets, quan el tomàquet ja es començava a confitar. Hi he afegit una mica de brou de gallina i he deixat que anés fent xup-xup, més tard hi he afegit les carxofetes, un polsim d'herbes seques i una mica més de brou. Al cap de pocs minuts hi he posat els peus cuits i una mica més de brou, el que m'ha semblat necessari perquè quedés una bona salsa, i he deixat que s'acabés de coure tot plegat. 
Quan els peus han estat al punt, els he tret, juntament amb els bolets i les carxofes, i la salsa l'he posat al pot de la batedora, ho he triturat tot i ho he tornat a la cassola amb la resta d'ingredients i el que faltava, la botifarra negra tallada a daus. Amb pocs minuts ha estat el plat a punt, quan la botifarra començava a desfer-se. Ja només calia servir-ho i gaudir-ne amb la companyia d'un vi jove de Falset.


13 comentaris:

  1. Poc amiga com sóc dels menuts, els peus de porc sí que m'agraden i amb aquesta recepta de xup-xup, perfectes!.

    Espero la teva versió dels arancini, inspirada pel comisari Montalbano, potser?

    ResponElimina
  2. Si que haurà estat un moment de felicitat... sense dubte! Si ha passat per endavant d'altres per alguna cosa serà oi?

    ResponElimina
  3. Quins peus de porc i la gelatina que deixen!!! Menjar-los amb els dits i escurar els ossets una delícia. Et diré un secret , amb l'edat que tinc, no he cuinat mai peus de porc, però en menjo sovint, la meva mare els fa boníssims i sempre me'n porta.
    Avui dia de la mare un petó molt gros per totes les mares, tot i que mai ho hem celebrat.
    Bona setmana

    ResponElimina
  4. El Pere va haver d'esperar gairebé 15 anys a que jo em decidís a preparar-li uns peus!!!! però un cop vaig començar, en faig amb una certa regularitat. Però només ne menja ell, la resta de la família preferim altres coses...
    Aquesta recepta té molt bona pinta i me l'apunto, perquè segur que quan tingui el plat al davant sentirà la mateixa felicitat que vas sentir tu!!!
    Petons

    ResponElimina
  5. una estona de felicitat? solo una estona con este plato y el vino que te tomada como minimo 2 horas de felicidad.Me encantan los peus de porc de todas las maneras posibles.
    bona aetmana
    miquel

    ResponElimina
  6. Vols creure que no he tastat mai els peus de porc? A la foto veig que fan molt goig, a veure si m'amino, tot és començar!

    ResponElimina
  7. Mmmmmmmmmmm qué pinta más buena. Un saludo

    ResponElimina
  8. El més important a la cuina i a tot arreu és seguir la inspiració... Jo no podria tenir un menú fix d'aquells de "dilluns arròs i pollastre", "dimarts sopa i hamburguesa",...
    Les rabassoles m'encanten, fan uns guisats sensacionals. Fins i tot fa bons els peus de porc, je je je.. ;)

    ResponElimina
  9. Jo els peus els menjo desossats i per donar sabor a altres preparacions... com per exemple... un arroset hehehe.

    La textura gelatinosa amb els ossos es massa hardcore per a mi :)

    ResponElimina
  10. Jo no sóc de menuts, però de peus de porc si, i una recepta com aquesta ve de gust! Gràcies per compartir aquest moment de felicitat!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Manel, t'entenc! Quina bona pinta. També fa molt i molt que no en menjo. Em sembla que qualsevol dia faré feliç als meus pares, perquè amb els meus fills em sembla que m'hauré de menjar jo sola tota la cassola. M'anoto la recepta.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. glòria, efectivament els 'arancini' els he conegut a través del montalbano, espero que la meva versió t'agradi :-)

    eri, em passa sovint, el darrer plat sempre tinc pressa per ensenyar-lo i altres queden al rebost :-(

    anna, potser ja és hora que en facis!!! ara, que si els fa la mare... però la pròxima vegada digues-li que te'ls porti només bullits i prova aquesta recepta, de veritat que queden molt bons.

    anna, al pere segur que li agrada aquesta recepta, però gosaria dir que a tu també :-)

    miquel, tens raó hehehe, va durar més d'uns segons!

    sílvia, no m'ho puc creure! no puc més que dir-te que no saps què et perds...

    trini, sí que estaba bueno. gracias por la visita.

    gemma, les rabassoles donen un toc sensacional als guisats, tens raó, i en aquest cas em sembla que t'agradarien fins i tot els peus :-))

    òscar, ja sé de quin arròs parles, tinc ganes de tastar-lo, però així estan molt bons també, t'ho prometo.

    dolça, és que els peus són molts peus! gràcies com sempre per venir.

    gemma, ja ho conec això, als nens els costa entrar en aquestes menges, però amb l'edat veuràs que van canviant.

    ResponElimina
  13. Decidit, farè aquesta recepta de peus (la variarè una mica) de les 4-5 que he vist és potser la que mes em satisfà. Gràcies Manel.

    Petons

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte