estofat de carbassa

Dies enrere, a Sant Feliu de Codines, molt a prop de Castellterçol, feien la fira de la carbassa, que cada any aplega una bona quantitat de gent (per sort per a ells, però no per als que utilitzem la carretera, que encara passa pel mig del poble i es col·lapsa cada vegada que hi ha un esdeveniment al poble).
I és que estem en plena època de recol·lecció de carbasses, un fruit de la terra ben estrany que adopta mil i una formes. Per això sempre tinc a casa algunes carbasses de l'hort del pare, per fer bonic a sobre d'algun prestatge. Per sort, es conserven molt bé, i les puc tenir com a decoració una bona temporada abans de cuinar-les.
Aquesta setmana he encetat la carbassa grossa de la foto, i em vaig plantejar donar-li sortides no habituals (fora de la típica crema, vull dir) com ja he fet altres vegades (vegeu aquest plat de salmó en salsa de cítrics amb daus de carbassa, per exemple). D'aquí va sortir aquest estofat, en el qual la carbassa a daus grossos substitueix la carn que se sol fer servir en aquestes preparacions. No conec gaire la cuina vegetariana, i segurament això ja està inventat, però us explico com ho vaig fer per si teniu ganes de provar-ho, perquè el resultat és força bo i ha estat el meu dinar d'avui després d'un intens matí ciclista, primer amb força fred i al final amb sol.
La carbassa (mitja, per a dues o tres racions) l'he tallat a daus grossos, com si fossin els daus de carn que fem servir habitualment, i els he posat a enrossir en una cassola baixa amb oli, fins que han quedat una mica torrats per totes bandes. Mentrestant, he tallat un pebrot verd, mig de vermell i mitja ceba grossa en daus més petits que la carbassa, i els he afegit a la cassola quan aquesta ja era rossa. He seguit remenant a foc fort mentre picava un all ben petit i l'he afegit a la cassola, li he donat dues voltes i hi he tirat un raig de vi blanc. 
Quan l'alcohol s'ha evaporat, hi he afegit dos tomàquets madurs ratllats, he salpebrat bé les verdures, hi he afegit una mica de sucre perquè el tomàquet era força àcid i he deixat fer el sofregit durant uns minuts abans d'abaixar el foc, afegir-hi un bon grapat de favetes congelades i un cullerot de brou (de pollastre, en aquest cas, perquè no en tenia de verdures).
Com que ara teòricament és temporada de bolets, també n'hi he posat, però eren congelats, és clar, que de frescos no se'n veu ni un per aquí; uns ceps a trossos que he saltat un parell de minuts en una paella i he afegit després a la cassola.
Ja només calia esperar que la carbassa i la resta de verdures estigussin cuites, i abans de treure-ho del foc hi he afegit una branca de farigola ben maca perquè em perfumés l'estofat.