morro i orella amb verdura i pesto vermell

la cuina dels menuts (15)

Fa dies que tinc una mica abandonada aquesta secció de la cuina DELS menuts, que no s'ha pas de confondre amb la cuina PER als menuts (això ho deixo a l'Ada Parellada).
No sé si és perquè en cuino menys, que també pot ser, o per no repetir-me, no ho sé, el cert és que fa dies que no penjo una recepta de menuts, tot i que en tinc de pendents, fins i tot un arròs boníssim, però les fotos no em van quedar massa bé i no tinc temps de tornar-lo a preparar.
La cosa és que l'altre dia vaig veure una careta de porc (morro i orella) a la carnisseria i me la vaig endur a casa. Aquí i aquí hi ha algunes receptes amb aquest ingredient; de fet, com més m'agrada és acabat de sortir de l'olla, directament, o tan sols amanit amb sal gruixuda, pebre, oli i vinagre, però vaig provant amb altres acompanyaments.
Dies enrere, en un dels programes del David de Jorge a la televisió basca (Robin food, atracón a mano armada), un cuiner basc preparava el que ells anomenen "morritos" de vedella, i em va donar la idea per crear aquest plat de morro i orella de porc, del qual en vaig acabar fent dues versions amb salses diferents.
La careta, com els peus, encara que els compri ja nets m'agrada escaldar-los en aigua bullent uns minuts, després llenço l'aigua, en poso de neta i hi afegeixo la carn i algunes verdures (ceba, porro, api, pastanaga), una fulla de llorer, una branqueta de farigola i uns grans de pebre negre. Amb l'olla a pressió només ha de bullir mitja hora; com que no en tinc, em costa una mica més, però tampoc massa, potser una hora i quart o una hora i mitja.
Per preparar la base de verdures, vaig tallar a tires mongeta tendra (prèviament escaldada), ceba, pebrot vermell, albergínia i carbassó i ho vaig saltar tot en una paella amb una mica d'oli, a foc fort, hi vaig afegir el morro i l'orella tallats també a tires i vaig deixar que s'acabés de coure tot junt, amb una mica del mateix brou de coure els menuts. 
Un cop cuit, vaig treure la paella del foc, vaig separar la meitat del guisat i a la part restant hi vaig afegir dues cullerades de pesto vermell (per a dues racions), vaig barrejar bé i ja va estar a punt per servir. El resultat és aquest:

I el plat de la foto que encapçala l'article? Perdoneu la petita trampa, però m'agradava més i l'he posat al principi encara que no sigui el plat que dóna nom al post. Ja he dit abans que  vaig fer dues versions d'aquest guisat. La millor, per al meu gust, la del pesto vermell.
L'altra meitat la vaig servir com es veu a la foto de dalt, amb una base de crema de tomàquet, feta tal i com la vaig explicar aquí, només amb tomàquet, oli, pa sec, sal i una mica d'all. El resultat també és bo, però només supera l'altra en colors i presentació.

Del pesto vermell n'havia sentit a parlar molt, però no l'havia tastat fins fa poc i m'ha encantat: barrejant-lo amb uns espagueti simplement bullits tens en un moment un plat de pasta deliciós. 
El pesto vermell es fa substituint l'alfàbrega del pesto verd tradicional per tomàquets secs escaldats i conservats en oli amb all i herbes. Per tant, posem al vas del túrmix els tomàquets, l'oli de conservar-los, una mica d'all (amb compte), formatge parmesà ratllat (o un altre formatge sec) i pinyons (o una altra fruita seca). Triturem sense passar-nos, que ha de tenir una textura una mica granelluda, i ja el tenim a punt.