Per al dinar de diumenge passat, després de la crema de llenties, vaig preparar aquestes cuetes de rap cuites al vapor amb uns contrastos de muntanya que van quedar força bé. He de dir, en honor a la veritat, que dissabte no vaig tenir temps de passar per la peixateria, i vaig haver de recórrer a unes cuetes congelades. Si malgrat això eren bones, el dia que les torni a fer amb peix fresc no vull pensar com seran...
Anem al gra que és tard i vol ploure (ja era hora!).
Les cuetes les vaig coure a la vaporera posant a l'aigua unes branques de farigola, perquè el peix s'anés perfumant mentre es cuinava. Se sala al final, perquè no deixi anar líquids.
Les xips no tenen gaire secret: es pela el moniato, es tallen làmines ben fines amb la mandolina i es fregeixen en oli calent, no massa quantitat a l'hora. No triga gaire a fer-se: només tirar-lo veureu que al voltant de cada xip de moniato es formen un munt de bombolletes; quan desapareixen és que ja es poden treure, sense entretenir-se, que de seguida es cremen. Se salen quan són fredes.
Aquest cop, de propina, també vaig fer unes xips de nap, però així com les de moniato van quedar molt cruixents i van aguantar bé un parell d'hores abans de servir-les, les de nap són molt bones però de seguida s'estoven.
Els llardons de sobrassada no costen tampoc de fer: en un cassó petit hi posem una mica d'oli i hi anem tirant pessics de sobrassada, remenem perquè deixi anar el greix i ens faci un oli vermell, i ho retirem abans no es cremin; cal mantenir el foc no massa al perquè no se sobtin.
Finalment, la crema de ceba. No té gaire secret: en una paella amb oli posem a sofregir força ceba, salem perquè deixi anar l'aigua, i quan es comença a quedar seca i a enrossir-se, hi aboquem un raget de vi blanc, seguim sofregint a foc suau i, quan cal, hi afegim aigua o brou suau, si en tenim. S'ha de cuinar força estona, com a mínim mitja hora, millor tota una, i finalment hi posem un raget de nata líquida, no massa, només perquè ajudi a lligar la salsa, deixem un parell de minuts al foc i passem el conjunt al got del túrmix per triturar-ho ben fi.
He de dir que, abans d'abocar-hi la nata, hi vaig posar una culleradeta de sucre morè, ajuda a donar un to més daurat a la ceba i m'agrada el punt dolç que dóna a la salsa; però això va a gustos.
Per muntar el plat, només hem de posar la crema de ceba al plat, la cua de rap al seu costat o a sobre, regar-la per sobre amb l'oli i els llardonets de sobrassada i acabar el plat amb les xips de moniato i, si en feu, les de nap.
Bon profit!
Quin plat més bo i més ben presentat!! Fa temps que tinc ganes de fer xips de moniato. De xirivia no se m'hauria ocorregut mai. Quant a la combinació dels sabors de rap, ceba i sobrassada, la trobe molt curiosa i abellidora. Salutacions
ResponEliminaQuan he llegit el títol se m'ha fet la boca aigua, i ara que veig la foto ja salivo...no sé si seguir llegint la recepta...el meu estat comença a ser patètic...Un plat tan ben combinat mereix treure's el barret i començar a gaudir-ne... quina sort ser a la teva taula!Una abraçada.
ResponEliminaUna combinació de sabors, colors i textures exxcel·lent!! Em trec el barret!
ResponEliminaUna abraçada
Sandra
Aquesta crema de ceba m'ha captivat! Mira que l'he fet de maneres diferents (bullida, confitada, en melmelada, fregida, arrebossada en tempura...) i ves per on, en forma de crema no se m'hagués acudit mai si no hagués estat per la teva genial idea. Amb el permís de l'autor ho provaré! Els xips de moniato també els vaig fer l'altre dia i queden tal com tu dius! Petons
ResponEliminatiene que estar muy buena esta combinacion de ingredientes,destaco que me ha gustado els llardons de sobrasada y la crema de cebolla
ResponEliminatendre que probarlo seguro que me gusta
bon diumenge
M'ha encantat aquest pla, digne de diumenge. És curiós com amb pocs ingredientes es poden fer coses tan elegants.
ResponEliminaPetons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Quina combinació de sabors! El rap és un dels meus peixos preferits, així que ja tinc una nova manera de preparar-lo!
ResponEliminaPetons
Caram! M'ha agradat això de posar una branqueta per perfumar. Cuino bastant al vapor i no hi havia caigut
ResponEliminaAquesta recepta està plena de petits secrets en forma de recomanacions, encara que tu diguis que no té secrets. Ha de ser boníssima!
ResponEliminaMmm... un segon encara més bo! Amb aquests dinars, tindràs els pares a dinar cada diumenge :)
ResponEliminaTrobo que el rap és dels peixos que aguanten més bé la congelació, no trobes?
Excepte els llardons de sobrassada (ja ho saps, je je je...) és 100% del meu gust!
No hi ha secret, és senzill, no té complicacions... segur que no, però tot junt m'han fet agafar gnes de preguntar-te a quina hora és el dinar ;-) però ja veig que et cures amb salut i ens poses el dinar de diumenge passat, no fos cas que se t'omplis la casa de gent jejej
ResponEliminaPTNTS
Dolça
convinació perfecte !!! tot sencill peró tot junt ...
ResponEliminabona setmanan
Jo sola anava rient: és fàcil, no costa gaire, ... però poc a poc ens has descrit un plat que el dia que sigui amb rap fresc tocaràn les campanes soles!!
ResponEliminaPetons
Mare meva quina cosa més bona!!!
ResponEliminaEls sucs gastric, estam fen de les seves, nomes de llegir la recepte.
ResponEliminaQue bo que es el rap i a mes amb aquests conbinats. Perfecte.
Petons
M'agrada tot moltíssim, quina combinació de textures i colors!!
ResponEliminaviscaaa ja sé q fer amb totes les cebes q acabo de comprar al super!! ara només he d'anar a pescar el rap!! x cert.. q has provat ja això de fregir vegetals sense oli? es veu q hi ha un aparatet eléctric q ho fa, i m'agradaria saber la teva opinió.
ResponEliminaAquesta setmana això cau segur..
Àfrikaa
Noi, no sé si es un plat senzill o complicat, lo que si esta segur es que ha d’estar boníssim, m’apunto la crema de ceba i els llardons de sobrassada (aquests per en Miquel, a mi no m’agrada gens)
ResponEliminaUna abraçada
Gemma
ResponEliminaAvui m'he atrevit amb aquest plat i ha sigut tot un exit!! és brutal la crema de ceba. El rap l'he cuit però al forn i tb ha quedat molt bo. Amb receptes com aquesta fins i tot jo m´hi atreveixo: són senzilles i alhora fan quedar molt bé. Endavant!!!