un saltat de patata i verdura per no recórrer als congelats

Pas poc que tinc res en contra dels aliments de segona, tercera, quarta o cinquena gamma, és a dir, del menjar més o menys elaborat i més o menys a punt d'escalfar i consumir, tots hi hem recorregut alguna vegada (alguns, cada dia), des dels pots de cigrons cuits a les croquetes congelades o el foie micuit. Tots són productes elaborats, en major o menor grau, que ens faciliten la feina a la cuina o, directament, ens l'eviten, com els anomenat productes de cinquena gama, plats ja preparats, d'alta qualitat, sense conservants ni additius, a vegades amb la firma d'un cuiner famós.
Si ens agrada la cuina, però, i sempre que tinguem prou temps, és clar, preferirem acudir a l'aliment primari, és a dir, als cigrons crus abans que als cigrons cuits o a una amanida de cigrons de pot.
Pensava tot això dissabte al migdia preparant-me aquest 'platillo' per dinar, perquè em va recordar una línia de preparats congelats que es van posar de moda fa uns anys, i que se segueixen venent, suposo que bé, perquè se'n veuen molts als congeladors dels supermercats. Em refereixo als saltats de verdures amb diferents ingredients que el senyor findus va popularitzar fa un temps: res més còmode que posar el producte, sense ni descongelar-lo, en una paella amb una mica d'oli i saltar-lo tres minuts, o escalfar-lo al microones directament. Evita pelar les verdures, tallar-les, esperar que coguin... però fer tot això, quantes hores de feina porta? No pas cap, i sobre el gust no en diré res.... tampoc no em posaré ara a fer proselitisme. Només que aquest plat m'ho va recordar, es prepara en poca estona i tant et serveix per acompanyar una carn o un peix, convertint-ho en plat únic, com pot ser un plat principal, que és el que va ser per a mi aquest dia; després d'anar amb bici tot el matí, a vegades em complico la vida, però no sempre!
Per fer aquest saltat sense recórrer al congelador, vaig posar en una paella amb oli calent una patata tallada a trossos perquè es comencés a enrossir, ja que és l'ingredient que triga més a coure. Els vaig anar saltant movent la paella perquè es fessin de tots els costats i hi vaig afegir cansalada viada curada tallada a tires, dos minuts perquè també s'enrossís i va arribar el torn de la ceba, tallada a daus, com el pebrot vermell, l'albergínia, el porro i el carbassó, mig de cada i afegits per aquest ordre, sempre movent la paella amb un cop de canell per anar saltant les verdures.
Com que tenim el foc alt, un cop enrossit tot plegat i abans no es cremi, salpebrem, abaixem el foc i deixem que es vagi fent. Segurament el conjunt quedarà una mica sec i caldrà afegir-hi mig gotet d'aigua, o una mica més, fins que les verdures estiguin cuites. Poc abans d'acabar, hi vaig posar una branqueta de farigola, la mateixa que apareix a la foto, només uns minuts, a sobre mateix, perquè aromatitzés el plat.
I qui diu aquetes verdures, diu pebrot verd, espàrrecs, bolets si se'n troben... la varietat és infinita abans que recórrer al saltat congelat del súper. Si teniu els vint minuts que calen, és clar.