no convidis set persones a dinar si no tens temps per cuinar

Una màxima que no s'hauria d'oblidar: no convidis ningú a dinar si no tens prou temps per cuinar. I menys, si venen set.
Vull dir a dinar a casa, és clar, i amb la idea de cuinar. Això és el que vaig fer jo temps enrere en un sopar amb amics, i no hi vaig pensar més, fins que aquesta setmana m'ho van recordar i tenia un altre compromís, però no podia, ni volia, desdir-me de la invitació. Encara que tingués el matí molt ocupat, i molt vol dir sense ni un segon lliure.
El darrer diumenge d'octubre, la Federació Catalana de Ciclisme celebra la Diada Montserratina, que cada any porta milers de ciclistes de tot Catalunya a la muntanya. Els dos últims anys no hi vaig poder anar per diverses causes, i enguany no m'ho volia perdre, perquè ha estat un estiu estrany, irregular, i les últimes setmanes havia entrenat força per cobrir sense problemes els prop de 130 km que separen Castellterçol de Montserrat, anar i tornar. 

Per tant, quan vaig recordar el compromís anterior per tenir a dinar a casa set persones (vuit, amb mi), vaig estar a punt de desdir-me de la sortida ciclista. Però hi havia una altra solució: preparar el dinar el dia abans, tot, per no haver de cuinar diumenge. Com que és una sortida llarga, és difícil arribar gaire abans de les dues, encara que sortim a les vuit del matí, i així va ser: vaig arribar a casa a tres quarts de dues, amb el temps just per dutxar-me i parar la taula mentre emplatava els entrants i començava a escalfar els segons.
Per sort, aquest diumenge es feia a Castellterçol la Festa del Bolet i les Herbes Remeieres, que no us puc explicar com va anar perquè només vaig veure algunes parades per la finestra mentre enllestia el dinar, però va servir perquè els meus amics poguessin passar una estona badant per les parades mentre es feia l'hora convinguda per pujar a casa, a partir d'un quart de tres.
Al final, la cosa va acabar bé. Pel que fa a la bici, vaig quedar impressionat dels milers de ciclistes que aquest any vam pujar a Montserrat, i també de les cues de cotxes per accedir a la muntanya, que havien de parar molt abans de l'entrada a l'aparcament i ens obligaven a jugar-nos el físic avançant-los en plena pujada mentre et venien de cara cotxes i ciclistes que baixaven cap a Monistrol. A veure si l'any vinent a algú se li acut que, per unes hores, com es fa en altres ocasions, es pot tancar l'accés en cotxe mentre dura la concentració ciclista. Sigui com sigui, vam tornar bé i a l'hora, i amb prou forces per aguantar a la cuina i compartir un dinar que va anar d'allò més bé, com gairebé sempre que ens trobem amb aquesta colla, de la qual ja he parlat alguna vegada, i que anomeno 'dels psicòlegs' (n'hi havia cinc, i encara en faltava un!).
Amb bons vins, caves i panellets que van portar ells, es va arrodonir un dinar llarg que vam poder anar degustant sense problemes perquè la feina grossa l'havia fet el dia abans. Això sí, al matí vaig haver d'anar a comprar i a 'buscar bolets' (a la fàbrica del meu amic Manel Coll, que tenia per a la fira rovelló francès i rossinyol de Lituània, crec que era, perquè el nacional aquest any és gairebé inexistent). 
Amb les compres, durant una tarda-nit de cuina, interrompuda per una escapada al cine amb els nens, vaig preparat aquest menú, que volia que tingués una bona presència de bolets. Vaig fer uns entrants que es poden fer el dia abans (només cal escalfar la crema i muntar els plats en el darrer moment), un risotto que es pot deixar mig fet i acabar-lo en cinc minuts, i un plats principals que només s'han d'escalfar.

- Paté de sardinetes sobre clara d'ou i per untar, n'he fet moltes vegades i dóna un resultat excel·lent; és de la Su.

- Falsa 'morcilla', que vaig veure al bloc de la Isabel. Sorprenent, és feta amb albergínia, ceba i pinyons, i va agradar molt amb torradetes.

- Gots de crema de pastanaga amb bacallà cru, aprofitant que ja tenia la crema feta.

- Foie micuit amb melmelada de ceps. La melmelada  me la va regalar la Montse Jordà, la dona del Manel, i la comercialitza Conserves Coll; feia un contrast fantàstic amb la conserva, que vaig dur de la darrera visita a França. Tots em van encarregar un potet de la melmelada. 

- Risotto amb pesto vermell. M'agrada molt la pasta amb aquesta salsa que substitueix l'alfàbrega per tomàquets secs rehidratats i conservats en oli, i vaig voler provar-ho amb un risotto; el resultat també va agradar.

- Cap i tripa de vedella amb cigrons i rabassoles (múrgules) minis, un clàssic de casa amb un ingredient nou, els bolets. Molt bo.

- Botifarres (crua i negra) amb bolets (rovellons i rossinyols). Bones botifarres de Castellterçol i bolets d'importació regulars, el conjunt va quedar prou acceptable.

- Galtes de vedella al vi negre, un gran plat per tancar el menú, molt ben valorat malgrat que ja hi havia poca gana.

Ara m'hauria de posar a netejar la cuina i rentar els plats, però m'he assegut una estona a l'ordinador perquè li he promès al Francesc que ho faria, ja que no ha pogut venir, i què coi, perquè no em veia amb cor d'estar-me gaire estona dret a la cuina i em sembla que m'he guanyat una estona de repòs!