Arran del darrer plat de fideus que vaig penjar al bloc, amb minimandonguilles i favetes, una bona amiga em va fer notar que la majoria dels fideus que feia a al cassola portaven algun tipus de carn, i em va 'reptar' a fer-ne uns que no en portessin. 'Et voilà', que dirien els francesos, vet-ho aquí, que seria una expressió més nostrada: uns fideus sense carn!
Bé, potser no és ben bé el que ella demanava, em sembla que pensava més en uns fideus vegetarians, però jo ja tenia aquests al cap i han sortit primer: els pròxims, amb verdures i (si hi ha una mica de sort) amb bolets.
Aquests fideus a la cassola no són gaire diferents de la majoria dels que he fet, però em va semblar que podia quedar bé presentar a banda, cuits d'una altra manera, alguns dels ingredients que normalment integrats a la cassola, de manera que quedi, almenys a la vista, un plat únic més complert.
No tenen gaire secret: en una cassola amb oli vaig posar a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot picat ben petit, i alguns trossos de pebrots una mica més grans, perquè després es vegin; al cap d'uns minuts, hi vaig afegir un gra d'all picat i, abans no es cremi, tomàquet triturar, sal i sucre (per contrarestar l'acidesa del tomàquet). És qüestió de deixar fer poc a poc el sofregit, mentre netegem els calamarcets. En reservem alguns de sencers per marcar a la planxa, i les potes i els cossos de la resta els afegim al sofregit, deixem acabar de confitar el tomàquet i ja hi podem afegir els pèsols i els fideus, remenar bé perquè s'impregnin de la salsa i els cobrim amb un brou de peix.
Quan els fideus estiguin gairebé a punt, en una paella ben calenta amb una mica d'oli marquem els calamars que hem reservat, només mig minut per banda, el temps just perquè agafin color, els traiem i els salem. I al mateix temps obrim les cloïsses al vapor en un cassó amb unes gotes d'aigua, ben tapat: amb pocs minuts estaran obertes i a punt de servir, i el suc que deixen anar encara serem a temps d'afegir-lo als fideus per al darrer bull.
Posarem els fideus en un plat gros, en una banda, i al costat, els calamarsets en una banda, i les cloïsses a l'altra. També vaig picar una mica de julivert, el vaig posar en un bol cobert d'oli i amb una cullereta el vaig escampar sobre el marisc.
Els pròxims, vegetals.
Bé, potser no és ben bé el que ella demanava, em sembla que pensava més en uns fideus vegetarians, però jo ja tenia aquests al cap i han sortit primer: els pròxims, amb verdures i (si hi ha una mica de sort) amb bolets.
Aquests fideus a la cassola no són gaire diferents de la majoria dels que he fet, però em va semblar que podia quedar bé presentar a banda, cuits d'una altra manera, alguns dels ingredients que normalment integrats a la cassola, de manera que quedi, almenys a la vista, un plat únic més complert.
No tenen gaire secret: en una cassola amb oli vaig posar a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot picat ben petit, i alguns trossos de pebrots una mica més grans, perquè després es vegin; al cap d'uns minuts, hi vaig afegir un gra d'all picat i, abans no es cremi, tomàquet triturar, sal i sucre (per contrarestar l'acidesa del tomàquet). És qüestió de deixar fer poc a poc el sofregit, mentre netegem els calamarcets. En reservem alguns de sencers per marcar a la planxa, i les potes i els cossos de la resta els afegim al sofregit, deixem acabar de confitar el tomàquet i ja hi podem afegir els pèsols i els fideus, remenar bé perquè s'impregnin de la salsa i els cobrim amb un brou de peix.
Quan els fideus estiguin gairebé a punt, en una paella ben calenta amb una mica d'oli marquem els calamars que hem reservat, només mig minut per banda, el temps just perquè agafin color, els traiem i els salem. I al mateix temps obrim les cloïsses al vapor en un cassó amb unes gotes d'aigua, ben tapat: amb pocs minuts estaran obertes i a punt de servir, i el suc que deixen anar encara serem a temps d'afegir-lo als fideus per al darrer bull.
Posarem els fideus en un plat gros, en una banda, i al costat, els calamarsets en una banda, i les cloïsses a l'altra. També vaig picar una mica de julivert, el vaig posar en un bol cobert d'oli i amb una cullereta el vaig escampar sobre el marisc.
Els pròxims, vegetals.
Mmmm tenen una pinta espectacular!! :D Encara que em sembla que això dels bolets no ho podràs fer, aquest any... bé, ja es veurà!! jaja
ResponEliminaPer cert, vaig veure el video de quan vas sortir a la tele, realment (semblava que) estaves molt tranquil!! :D Felicitats! jeje
Un petó! :D
Qué maravilla de plato!!!!. me encanta todo. Besos
ResponEliminaRes a dir contra aquests fideus mariners. Fan honor a la terra i al mar i això, per si sol, ja té valor! Els calamarsets i les cloïsses a banda són una bona cosa per fer més curiós aquest plat únic que dius. Només una pregunta, hi vas posar brou de peix o vas coure els fideus amb aigua? Ah! I gràcies per ser tan cumplidor! ;-)
ResponEliminaEls calamarsets i un servidor ens hem fet molt amics darrerament. Tot i que mai els havia fet amb uns fideuets com aquests.
ResponEliminaTens tota la raó que és un plat que no és pas complicat. De fet és un recull de recursos clàssics que donen resultats excel.lents. Però qui diria que tot plegat no té 'misteri' (alló que els Flores en diuen 'duende') ?
:D
els fideus a la cassola es uno de mis platos favoritos y asi como el tuyo me encanta y la base es la misma y como bien dices luego cada uno le añade lo que tiene o que le gustan mas
ResponEliminay con un buen fumet a triunfar
Repte superat!!!!! amb cloises i calamarsets..inmillorables els fideus... Pel meu gust millor que els de carn. Petons,
ResponEliminaa mi m'encanten els fideos a la cassola, bé de marisc, o bé de carns però sempre caldosos
ResponEliminadeu vulgui que tinguem bolets però....mal any
Un excel·lent canvi
ResponEliminaEm quedo amb les cloïsses , els calamars i un bon tros de pa per sucar. Els fideus pel meu fill. A casa meva són uns llepafils , els hi agrada tot sense entrebancs.
ResponEliminasalut
Els fideus mariners han triomfat, eh? Jo aprofito per a retirar el meu comentari del brou o fumet de peix, perquè vaig llegir-ho tan despistadament que no vaig ni veure les teves correctes instruccions. Caldrà aplicar-s'hi! ;-)
ResponEliminaUns fideus de luxe, no se que ha d’estar més bo si els fideus o el acompanyament, esta clar que no en va quedar ni de un ni del altre
ResponEliminaUna abraçada
no se jo els bolets, sembla que aquest any els veurem amb foto... els fideus amb peix gairebé tant bons com amb carn jejej
ResponEliminaQuins fideus més bons! N'he fet per dinar!
ResponEliminaem fa molta il·lusió que els hagis provat i t'agradin! fins aviat!
Elimina