arròs 'vermell' de verduretes, botifarra i sobrassada

el principal aliment del món (51)

Ahir va ser un dissabte estrany. Havien predit baixada de les temperatures, i van baixar, però també estava previst que fes sol i gairebé en tot el matí no el vam veure. Potser per això la sortida en bici se'm va fer llarga, i no només pels cent i pico quilòmetres, sinó perquè tenia un dia d'aquells que no saps per què però no vas, ni cara amunt ni tan sols cara avall. Un dia d'aquells que arribar a casa és l'únic objectiu, i no mires ni la velocitat ni el temps ni les coses que normalment mires en arribar. Només somies amb el sofà...
Però ja he dit que era un dia estrany i no tocava sofà, només una estona a la dutxa per entrar en calor i recuperar la musculatura de les cames amb massatge altern d'aigua calenta i aigua freda, i corrent a fer el dinar per a l'aleix i per a mi, que a les quatre m'esperaven. I què és el millor que hom es pot regalar perquè el dia no sigui tot tan malaguanyat? Premi per haver-ho endevinat.
L'Aleix es va sorprendre que en sortir de la dutxa li comuniqués de què faria l'arròs, i es va riure del fet que sota l'aigua pensés en el plat que havia de preparar. Bé, ja he dit moltes vegades que el procés de creació d'un plat és sovint inversemblant, i aquest es va perfilar a la dutxa, què vols fer-hi!

És un arròs senzill i gustós, ja haureu deduït que es fa amb poc temps perquè he dit que no en tenia gaire. Poca estona,  és clar, si tens un brou casolà esperant-te a la nevera, o, si no és el cas, un bric de brou industrial. La resta no és complicat de fer.
Mentre s'escalfava la cassola amb una base d'oli d'oliva, vaig pelar una pastanaga i la vaig tallar a daus regulars, de la mida d'una faveta. També vaig tallar de la mateixa mida un quart de ceba, mig pebrot verd i un quart de pebrot vermell, i ho vaig posar tot a sofregir amb un foc alegre.
Passats uns minuts, i quan les verdures s'havien enrossit una mica, vaig afegir-hi una botifarra crua (una porció de pam) sense pell i esmicolada, li vaig donar un parell de voltes i hi vaig posar un gra d'all ben picat. Un minut perquè s'enrossís, i ja hi vaig poder abocar tres o quatre cullerades de tomàquet ratllat, sal i una mica de sucre. Vaig abaixar el foc i vaig deixar que s'anés fent el sofregit durant uns minuts.
El pas següent va ser posar-hi la sobrassada: no massa, perquè no quedés un plat massa greixós, suficient perquè es notés sense apagar la resta de sabors. La veritat és que, teoria a banda, hi vaig posar tota la que tenia, que era la justa per complir aquests requisits, tres dits d'una sobrassada no massa ampla.
A foc mig, vaig deixar que s'anés desfent la sobrassada i anés donant color a la verdura i la botifarra, i ja va ser hora d'apujar d'afegir-hi pèsols i favetes congelats, apujar el foc i tirar-hi l'arròs, remenant sense parar fins que va agafar el color de nacre que indica que ja s'hi pot afegir el brou ben calent, remenar-ho bé, i deixar que cogui el gra.
Tenia brou de carn fet, però també hi hauria anat bé un brou de verdura. Quan l'arròs va estar al punt, i després de reposar uns minuts, el vaig emplatar, empolsinat per sobre amb pebre vermell dolç per acabar de donar el color que volia posar en el nom del plat.
Amb una bona amanida, aquest arrosset em va fer oblidar una mica el mal dia per les carreteres del Bages i el Vallès Occidental. Només una mica, que la resta del dia les cames bé prou que m'ho van recordar...