arguiñano amb minúscula

Cliqueu sobre la imatge per veure el vídeo del programa

M'ha fet gràcia la reacció d'amics i coneguts quan han sabut que m'havien convidat a un programa de televisió per presentar alguna de les meves receptes, perquè en tots els casos, tard o d'hora, ha sortit el nom de Karlos Arguiñano: per al comú dels mortals, si surts a la tele a parlar de cuina ets un arguiñano. El cuiner basc és un fenomen tan arrelat en el nostre imaginari col·lectiu que es pot escriure el seu nom amb minúscules, ja no és un nom propi sinó que s'ha convertit en un nom comú sinònim del binomi cuina-televisió.
És clar que jo no em vaig pas sentir com l'Arguiñano durant la meva primera aparició televisiva, en el programa 'Districte 8' de la televisió de l'Hospitalet, dimecres al vespre. Va ser una experiència nova, ja que malgrat els anys que fa que sóc periodista, mai no m'havia posat davant d'una càmera (excepte per fer una prova a TV3 que devia fer fatal, perquè no em van contractar).
El productor del programa em va escriure ahir per enviar-me aquest vídeo que ara us penjo i em va comentar que m'havia vist tranquil, còmode, i, segons diu, amb aplom i calma davant la càmera. Li he contestat que sí, que em vaig sentir molt còmode, perquè el seu tracte ho va facilitar, i la presentadora, Anna Martínez, em va fer sentir com si m'hagués vingut a veure ella a casa en lloc de ser jo el seu convidat.
La tele és un món apart, més complicat que la premsa escrita o la ràdio, requereix molts mitjans, i per a un convidat, no és arribar i moldre, com quan t'inviten a parlar a la ràdio. Si hi vas a cuinar, hi has de ser força abans per preparar tots els ingredients, fer-te una idea d'on seràs, com t'has de moure, passar per maquillatge (ni que sigui per treure els reflexos de la cara), etc.
A l'hora de la veritat, més val oblidar-te que hi ha tres càmeres enfocant-te, que potser hi ha algú que et mira en directe (els companys de feina eren tots davant la tele, sort que no ho sabia) i deixar-te anar, contestar el que et pregunten, explicar allò que saps i intentar comportar-te com si, efectivament, rebessis una amiga a casa que vol que li expliquis com preparar un parell de receptes. I que surti el que surti, que tal dia farà un any i potser no serà l'última vegada.

Per cert, que sembla que no tingui importància, però vaig fer dues receptes 'fredes' perquè no hi ha fogons a l'estudi: aquesta petita delícia del 2008 i l'amanida d'albergínia amb verdures en conserva d'aquest estiu. Si us interessen les receptes, les trobareu clicant sobre els noms. Si voleu veure el vídeo, cliqueu sobre la imatge.