"a casa meva després del 49 ve el 50..."

A casa la Glòria de No tot són postres... saben comptar, això està clar, i ho va demostrar deixant un comentari en la darrera entrada preguntant-se com és que publicava la recepta d'arròs número 51 si l'última que havia publicat era la que feia 49. Efectivament, Glòria, després del 49 ve el 50, i estic molt content que fossis tu qui te n'adonessis, només tu i una altra amiga que va preferir dir-m'ho en privat. Per a tu, doncs, el primer premi.
A aquestes alçades, sóc conscient que més d'un es deu haver perdut. Intentaré explicar-me.
Com sabeu els lectors assidus d'aquest bloc, tot sovint publico receptes d'arròs, la majoria són meves, i m'acostava a la que faria 50 de la sèrie que vaig batejar 'El principal aliment del món'. La Glòria fa molts cócs (o coques, com en dic jo per fer-la enfadar) i anàvem si fa o no fa, tants arrossos, tants cócs. Ella va arribar al que feia 50 dies enrere i jo també estava a punt, però vaig dir que volia fer un arròs especial per coincidir amb aquest número rodó, per celebrar-ho, ja que veig difícil que arribi als 100 (o potser sí, qui ho sap).
Aquest arròs especial ja el tinc pensat, però és d'execució difícil, m'hauré d'inventar una tècnica que encara he d'acabar de depurar, i no m'ha vagat de posar-m'hi una estona llarga. Mentrestant, he anat fent altres arrossos que tinc guardats per publicar després del que fa 50.
En aquestes estava quan dissabte una amiga em va escriure un correu molt curt, amb una pregunta: " Que ja no cuines? trobo a faltar les teves exquisideses...". Li vaig contestar que sí, que és clar que cuino, que m'acabo de fer un arròs amb sobrassada que m'ha agradat molt, i tot seguit em poso a escriure el text d'una amanida de mongetes que vaig fer dies enrere.
Però al final no m'hi vaig posar, perquè el que em venia de gust era parlar del darrer arròs, encara que no en pogués publicar cap abans del ditxós número 50. O sigui, que la responsabilitat autoimposada de fer quelcom especial amb motiu d'aquesta xifra rodona, m'estava començant a pesar. I vaig publicar l'arròs amb sobrassada. Però, és clar, no li vaig posar el número 50, perquè algú hagués recordat que tinc anunciat un arròs especial per aquest número. Li vaig posar el número 51. I la Glòria va començar a comptar i es va adonar de la petita trampa.
Trampa? L'Anna, l'altra amiga que se'n va adonar, i que segurament em coneix més que no em penso, ho va interpretar així: "no t'agrada... (no sé com explicar-me), fer les coses perquè toquen i ja estan establertes".
Segurament tenia raó, com també podria ser que encara em queda un raconet 'gamberro' i tenia ganes de provocar una mica. O simplement va ser una broma. Una 'gamberrada', una broma, una trampa, una provocació en qualsevol cas ben inofensiva, perquè només se n'han adonat (o almenys només m'ho han dit) dues bones amigues que segueixen el bloc amb atenció. 
Moltes gràcies, Glòria; moltes gràcies, Anna, per adonar-vos-en.