dijous, 29 de maig del 2008

cuina dels menuts (3)

carn de la caldera a la vinagreta
A les carnisseries del meu poble encara puc trobar almenys un cop per setmana el que aquí anomenem carn de la caldera, una preparació tradicional que no deu estar gaire escampada, perquè he estat buscant per internet i no hi he trobat cap correspondència amb el que us vull explicar.
De fet, es tracta de peces senceres dels menuts del porc que es couen durant la matança per farcir alguns tipus de botifarra, ja sigui ben picats o tallats a trossos més grossos, com en el cas dels bulls o bisbes, que porten trossos de llengua, ronyó, etc.
Quan comprem carn de la caldera, el que comprem és això: ronyons sencers, llengua a trossos, ventre, galta, a vegades llardons, tot cuit i refredat.
Es podria preparar de moltes maneres, per exemple amb un bon sofregit de ceba i tomàquet, però jo la preparo amb una vinagreta, i he vist que algun bar de la zona encara n'ofereix.
Només cal tallar a talls més o menys regulars cadascuna de les menges, afegir-hi la sal que necessiti (la carn no sempre està salada igual) i pebre negre, i regar-ho amb vinagre i oli o bé amb una vinagreta emulsionada prèviament. Es barreja tot i ja es pot servir. A mi també m'agrada afegir a la vinagreta una cullerada de mostassa a l'antiga o de dijon.
És una menja ideal per a un esmorzar de forquilla, amb una bona llesca de pa i un gotet de vi, o per fer l'aperitiu servit com una tapa. Dilluns en vaig comprar a Cal Molí Xic i me'n vaig fer un plat per dinar, el de la foto, i dimarts em vaig menjar la que quedava amb una vinagreta de mostassa.

7 comentaris:

  1. Manel m´agradat la teva carn de caldera, la veritat es que a casa nostre aquestes coses ens encanten, però el que passa sempre , no en podem abusar , aquí al meu poble en diem bullit, jo ho faig amb un sofregit de ceba i tomata i tal com tu l´has fet a l´estiu, que es un plat de primera. felicitats, per seguir conservant totes aquestes coses de la nostra cuina

    ResponElimina
  2. Aquí tenim una botiga petitona que sols venen "menuts", però a casa no els apasiona i en faig poques vegades.

    ResponElimina
  3. mome, tens raó que no es pot abusar d'"aquestes coses", encara que, en aquest cas, són peces amb molt poc greix, i la vinagreta tampoc n'aporta gaire. m'agrada saber que a sitges també coneixeu aquest plat i que comparteixis l'interès per preservar aquesta cuina.

    dolorss, ja sé que no us agraden els menuts i ho lamento, perquè crec que us perdeu plats molt gustosos. em sap greu, però per diumenge tinc preparat un post amb uns peus de porc...

    ResponElimina
  4. Hola Manel:
    El teu post és la primera noticia que tinc d'aquesta menja, que trobo molt interessant. Trobo que amb la vinagreta queda molt bé!

    Potser provo de trobar-ne per la boqueria. A veure si a les botigues de menuts en trobo...

    Gràcies per socialitzar coneixement "local". Si no es en blocs "implicats", aquesta mena de coneixements són dofícils de trobar!

    Salut!

    Massitet

    ResponElimina
  5. massitet,
    si trobes carn de la caldera o similar segur que t'agrada.
    gràcies al post he descobert que no és una cosa tan local, en el primer comentari la mome de sitges em diu que allà també en venen.
    en fi, celebro que t'interessin aquest tipus d'informacions, jo en seguiré aportant.
    fins aviat!

    ResponElimina
  6. A Vilafranca es troben establiments de restauració que ofereixen el "bullit de la caldera" com plat d' esmorzar de forquilla tots els dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. per sort, encara queden llocs que mantenen aquests esmorzars tradicionals tan bons que, encara que només sigui de tant en tant, ens els poden permetre

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte