dimecres, 15 de juliol del 2009

pastís ràpid de xocolata i avellanes


Ahir era el meu aniversari, i la veritat és que no havia pensat fer res especial, però dilluns al vespre la Lara va insistir que volia fer un pastís, i a darrera hora vaig fer una cerca per internet perquè moltes vegades havia vist pastissos ràpids de xocolata que es fan al microones, però en aquell moment precisament no en recordava cap. Al final, en vaig trobar un en un lloc que no recordo i que, convenientment 'tunejat' va ser el que ens vam menjar ahir de postres. Si us agrada la xocolata, us agradarà aquest pastís.
Com que vam adaptar força la recepta pels ingredients que teníem a casa, us explico les quantitats i la manera com el vam fer nosaltres.
D'una banda, cal posar a fondre al microones, a potència mitjana perquè no es cremi, i no més de dos minuts, 100 grams de xocolata (n'hi vam posar de la que porta el 75% de cacau) amb un gotet de nata (un bric petit de 200 g). A banda, es baten els rovells de tres ous amb 50 grams de sucre, fins que queda una barreja blanquinosa, i es munten les clares dels tres ous amb sucre glas. Jo n'hi vaig posar molt menys que a la recepta, uns 25 grams, i va quedar prou dolç i bo. Després, es barreja la xocolata desfeta amb els rovells i s'hi tiren unes quantes avellanes picades (l'original portava nous, però es pot fer amb una altra fruita seca). Finalment, s'hi afegeixen les clares muntades a punt de neu, barrejant amb molta suavitat perquè no perdin volum. S'aboca la barreja en un motlle (o es deixa en el mateix bol on hem fet la barreja) i es posa al microones durant sis minuts a màxima potència.
Quan passi aquest temps, us semblarà que el pastís encara no està cuit, perquè és tou, però si el deixeu refredar va agafant cos i al cap d'unes hores o l'endemà està ben a punt.
Un cop fred el pastís, el vam banyar amb cobertura de xocolata. Com que no tenia xocolata de fondre, vam fer servir xocolata del 75% amb llavors de cacau, barrejada amb una mica de mantega, tot fos al microones el temps just perquè es desfaci però sense que esdevingui massa líquida per poder-la escampar bé per sobre el pastís. Les llavors de cacau van augmentar el cruixent del pastís.
La Lara va triar la decoració final alternant pel perímetre exterior del pastís mitges cireretes en almívar amb mitges avellanes, i al centre hi va posar avellanes picades una mica més petites.
La veritat és que estava molt bo, i com que omple molt, amb aquesta quantitat en podrien menjar ben bé sis o vuit persones.
La foto no és massa bona perquè la vaig haver de fer amb el mòbil, a l'àmpit de la finestra de la cuina, amb l'hortènsia assolellada. En aquesta època està gran i preciosa, sobretot quan no li toca el sol i es revifa.

19 comentaris:

  1. Felicitats, tenia raó la Lara un aniversari requereix un bon pastis i aquest te molt bona pinta

    ResponElimina
  2. Ei Manel! felicitats. Recordaré la data del teu aniversari, fas els anys el mateix dia que el meu blog, jejej Per cert si hi passes potser t'hi podras trobar!
    Benvingut al club dels pastissers dels 6 minuts!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Manel, per molts anys!
    Aquest pastís de xocolata és genial per celebrar l'aniversari i bufar-hi les esplemes. Sort que la Lara va insistir... els aniversaris s'han de celebrar amb pastís sí o sí! :)

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats tito Manué, a mi m'agrada molt la xocolata.
    Martines.

    ResponElimina
  5. MOLTES FELICITATS quin pastis més bo que vas fer autohomenajearte. ji ji ji
    Les horténsies són precioses nosaltres també en tenim enormes a casa i les poso a secar i em duren tot l'hivern en un gerro de centre que tenim, queden molt maques ..

    felicitats de nou
    petonets

    ResponElimina
  6. Primer de tot moltes felicitats. Un aniversari sempre ha de ser un dia especial, així que vau triar un pastís molt encertat per l'ocasió, una abraçada.

    ResponElimina
  7. Felicitats Manel!!!
    Es fet els que vaig fer jo? o encara no..
    És el millor pastis per celebrar el aniversari.
    Per molt anys...

    ResponElimina
  8. Veus un bon pastís, i en molt poquet temps!
    Clar que sí!
    Ptnts

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats Manel!!! Un aniversari sense espelmes no és el mateix...sort de la Lara que et va convencer per fer aquest magnífic pastís! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  10. Felicitats!!Una bona manera de celebar-lo amb aquest pastís tan bo i tan ràpid de preparar!

    ResponElimina
  11. Manel, moltíssimes felicitats.
    Bon pastís aquest. Només una pregunta pel mestre. Pels que no tenim microones quan temps i a quina temperatura hauríem de coure en forn convencional? què tal 25 minuts a 180º?

    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  12. Manel, mooooooltes felicitats !!! Un aniversari no celebrat no sembla tan aniversari i per tant, a fer cas a la Lara els propers cops. El pastís t'ha quedat molt maco i les hortensies li donen el contrapunt festiu.
    Veig que la vida segueix i be, com toca a la bona gent.
    Una abraçada i fins meitat de setembre. Gaudiu de les vacances també!!

    ResponElimina
  13. Manel, per molts anys amic!!! el pastís fantàstic i la teva hortènsia assolellada divina!!
    Un petó enorme!

    ResponElimina
  14. hola Manel!!
    jo també sóc de l'opinió que els aniversaris s'han de celebrar,.. amb una gran festa o amb un senzill detall, però celebrar-ho al cap i a la fi. Així és que doble felicitacions, per aquest magnífic pastís de xocolata i com no, pel teu aniversari. Per molts anys!

    ResponElimina
  15. Per molts anys, Manel!
    I sort de la Lara, que va insistir perquè fessis aquest pastís, sinó no ho hauríem sabut!!!
    Veig que tens una filla amb molta empenta. Aquí es demostra que no sempre som els pares els que hem d'espavilar els fills a fer coses!
    Felicitats un cop més (a tots dos)!

    ResponElimina
  16. Moltes felicitats!!! El pastís t'ha quedat genial. Salutacions.
    P.S. Visca la xocolata!!!

    ResponElimina
  17. Perdona que arrivi tard, però espero que aceptis les meves felicitacions!!!

    El pastís genial, la Laia i tú feu un bon equip.

    Petons
    Núria

    ResponElimina
  18. Ostres Manel, em pensava que t'havia felicitat i ara veig que no! Quin cap que tinc! En fi... amb retard, però per molts anys!!
    Sort de la Lara que us fa celebrar els aniversaris com cal! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  19. moltes gràcies, amics, i perdoneu que no us hagi contestat abans. no sabeu com celebro tenir-vos al costat i que mireu amb tant d'optimisme això de fer anys, la veritat és que fins ara no em feia res però com que ja en tinc uns quants, potser ja no m'ho miro igual.

    pepin, si t'haig de ser sincer, no sabria què dir-te, em sembla bé la temperatura i el temps que dius, però en això de la pastisseria procuro seguir les receptes dels que en saben i canviar només coses que no afectin al resultat final.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte