dilluns, 25 de maig de 2015

verdures amb suc de rostit vegetal


No m'agrada gaire dir aquestes coses, i ja sabeu que no ho faig gaire, però no me'n puc estar, perquè crec que s'ho val: aquest és un gran plat. És molt senzill, no és difícil de preparar, és versàtil, i alhora és sofisticat, gustós, contrastat... és un plat estrictament vegetal que podria ser fet amb suc de rostir carn; el suc de rostit m'enamora, i vaig voler aconseguir un resultat similar sense can, i crec que el resultat va ser francament bo.
Vaig aprofitar que divendres venia el meu fill a sopar, però la meva filla gran no, perquè segur que a ella no li hauria agradat, tanta verdura, i vaig posar en pràctica un plat que se m'havia acudit aquell mateix dia a la feina, que ja sabeu que a vegades mentre treballo penso en aquestes coses. Ningú no és perfecte...

la recepta

El suc de rostit vegetal el vaig fer exclusivament amb ceba i alls, ingredients que sempre hi afegeixo quan rosteixo ossos o carn per fer aquells sucs foscos que tant m'agraden. Volia aconseguir el mateix color i la mateixa textura, i un sabor semblant, per això vaig tallar un parell de cebes en quatre trossos i els vaig posar a rostir en una cassola amb oli juntament amb mitja dotzena d'alls amb pell (i un cop perquè deixin anar més bé el seu sabor).
Ho vaig rostir a foc alegre perquè la ceba s'anés enrossint i anés agafant un color fosc, però evitant que es cremés, i quan tenia ja un color interessant, hi vaig tirar un raig de brandi, vaig deixar que s'evaporés i vaig cobrir la ceba amb aigua. Vaig salpebrar el conjunt i hi vaig posar una branqueta de farigola i una de romaní, vaig tapar la cassola i vaig deixar que durant més d'una hora el suc s'anés concentrant.
Quan em va semblar que el suc tenia prou consistència, vaig colar-lo, pressionant bé perquè alls i cebes deixessin anar tot el seu sabor a través dels forats petits del colador, vaig tornar la salsa al foc, vaig deixar que reduís una mica durant un quart o vint minuts més i hi vaig posar un bon dau de mantega, que dóna consistència i brillantor a la salsa.
Pel que fa a les verdures, vaig escaldar en una olla amb aigua salada bullent un parell de cebes tendres senceres, dues carxofes pelades i tallades per la meitat, un porro, dos trossos macos de fonoll i una bona branca d'api. Cada verdura la vaig coure separadament, només uns minuts, just perquè passades després per la planxa estessin al punt per menjar, conservant un toc cruixent. Les carxofes i les cebes van requerir uns cinc minuts, com el porro, mentre que el fonoll i l'api amb dos o tres en van tenir prou. De tota manera, això és molt personal, i si volem les verdures més cuites només cal anar controlant la cocció fins que està al nostre gust, pensant que després estaran uns minuts a la planxa
Vaig partir les cebes per la meitat i el porro i l'api en quatre trossos, i vaig passar totes les verdures per la planxa amb un fil d'oli, just perquè es torressin pels dos costats. Les vaig servir regades amb el suc de rostit vegetal, una mica de sal gruixuda i julivert picat per sobre.
Vaig fer aquestes verdures com un primer plat, però igualment serien, amb menys quantitat, un bon entrant i també una bona base per un filet de peix blanc simplement passat per la planxa, amb la pell ben torrada.

4 comentaris:

  1. Un plat deliciós, provaré de fer-lo, gràcies!

    ResponElimina
  2. Molt interessant la recepta. Jo acostumo a cuinar molta verdura però no ho acostumo a fer amb salses, però aquesta amb el toc de mantega deu ser espectacular, s'haurà de provar ;)
    Anna
    http://amossegadetes.blogspot.com.es

    ResponElimina
  3. M'ha encantat el suc de rostit vegeta, el probaré en breus però el mullaré amb brou de porros i no amb aigua, aviam què tal :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que amb brou de porros augmentarà el sabor i millorarà el resultat, gràcies pel suggeriment.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...