divendres, 17 d’abril de 2015

fricandó de bacallà amb camagrocs i carxofes



El bacallà i les carxofes lliguen molt i molt bé, i els he casat unes quantes vegades (per exemple, en aquesta truita oberta, o amb salsa de pebrots verds); fa uns quants diumenges hi vaig tornar.
Dinava a casa els pares, i, com sempre, tenia ganes de cuinar-los alguna cosa bona, però en aquesta ocasió no vaig poder triar gaire: la mare havia posat bacallà a dessalar i em va dir que havia comprat també carxofes, unes flors grosses i formoses, de manera que gairebé no podia fer una altra cosa que bacallà amb carxofes. Trastejant amb el mòbil vaig veure un plat de fricandó no sé on, i com que uns bolets secs no falten mai a casa, em vaig plantejar adaptar aquest plat de carn tan tradicional i fer-lo amb peix.

la recepta

L'elaboració és molt similar a la que fem tradicionalment amb vedella (llata, jarret...), però tenint en compte que la cocció del peix serà molt més breu que la de la carn. 
Una estona abans de posar-nos a cuinar, posem els camagrocs deshidratats en remull, millor en aigua calenta, perquè el procés és més ràpid. Si n'és temporada, farem servir bolets frescos, és clar!
Per a l'elaboració del plat procedirem com si féssim un fricandó de vedella, és a dir, primer enfarinem el bacallà (millor si els talls són prims), el fregim en una cassola amb oli i el reservem. En el mateix oli hi fregim ceba ben picada, i mentre es va coent, pelem les carxofes, en fem vuit talls de cada una i els afegim a la cassola amb la ceba perquè es vagin sofregint.
Quan la ceba i les carxofes s'hagin enrossit, hi aboquem un raig de vi blanc, deixem evaporar l'alcohol i cobrim les carxofes amb aigua o, encara millor, amb l'aigua de rehidratar els bolets, tapem la cassola i deixem coure a foc suau. Si el bacallà està ben dessalat, salem el conjunt abans d'abocar-hi el vi i l'aigua. Jo també hi vaig posar una branqueta de farigola.
Mentrestant, els bolets, ben escorreguts, els saltem en una paella amb una mica d'oli i els afegim a la cassola a mitja cocció. Quan les carxofes siguin gairebé a punt, hi posem el bacallà i el deixem acabar de coure uns minuts abans de servir.

P.d.: perdoneu per la foto, la vaig fer amb el mòbil en males condicions de llum.

2 comentaris:

  1. Les carxofes son la meva debilitat. Que bones que son, gràcies per aquesta recepte.
    T'animo a fer una ullada al meu post d'aquesta setmana i veuras algunes idees realment interessants, que crec et poden inspirar i a faràs. Desitjo que passis una bona estona. Elracodeldetall.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Nice post, things explained in details. Thank You.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...