dilluns, 13 d’abril de 2015

steak tartar de seitan


Ja em perdonareu si em faig pesat, però el món de l'alimentació ecològica i bio m'ha atrapat i m'encanta experimentar amb els productes que m'ha subministrat Ecovegetare, sovint considerats exclusius per a vegetarians, però que en realitat podem consumir tots perquè a més de saludables, són bons i ens permeten això que dic sempre que m'agrada de la cuina: jugar i aprendre. Com el plat d'avui.
Aquest és un joc a partir d'un tòpic: diuen que el seitan, que és un aliment fet a base de gluten de blat que es fa bullir en un brou amb salsa de soja i algues, és la carn dels vegetarians, sobretot perquè, com el tofu i el tempeh, té un gran contingut de proteïnes, amb l'avantatge de ser més suau i digestiu que la carn.
Després de fer els nuggets de seitan fumat, volia seguir fent preparacions 'carnívores'  amb aquest producte, i per això vaig idear aquest fals steak tartar: no és ni de carn ni és cru (el seitan està cuit), però elaborat com si fos les dues coses. I el resultat, us ho ben asseguro, val molt la pena i va ser per a nosaltres un magnífic sopar de dissabte.

la recepta

El seitan es comercialitza envasat en boles d'uns 250 grams que es poden tallar a filets per fregir, guisar o fer a la planxa, però que, com que ja estan cuites, també es poden consumir sense passar pel foc. Per això en vaig fer talls prims que després vaig tallar a bastonets i aquests en daus petits. Els vaig posar en un bol i els vaig amanir amb mitja cebeta tendra picada petita, una cullerada sopera de tàperes també picades, una culleradeta de postres de mostassa, un parell de cullerades d'oli d'oliva, una cullerada de salsa worcestershire (Perrins), una mica de sal i pebre negre mòlt. És l'amaniment més o menys ortodox d'un tàrtar, al qual també s'hi posen unes gotes de salsa tabasco que jo vaig substituir per bitxo fresc triturat que ens va portar l'amic Pantxeta de Colòmbia, i que pica més que el tabasco, us ho asseguro. A més, vaig fer servir mostassa de Dijon, que és més forta que una mostassa a l'antiga, recomanable si es vol aconseguir un resultat més suau.
Tot ben barrejat i emplatat amb un motlle perquè agafi una bona forma, pa torrat per acompanyar-ho i a gaudir d'aquest plat ràpid de fer i molt, molt saborós.

3 comentaris:

  1. Te estás asomando al lado oscuro me temo

    ResponElimina
  2. 😅😅😅 ho dius pel color del plat, mestre?

    ResponElimina
  3. Blogging is the new poetry. I find it wonderful and amazing in many ways.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...