dijous, 27 d’agost de 2009

teulades i teules

Sempre m'han atret les teulades, les teulades i les teules; de petits ens hi enfilàvem, abans en un poble això era possible. Més tard, mentre estudiava, treballava en una empresa que, entre d'altres coses, instal·lava antenes de televisió; ara no podria ni posar-hi un peu sense que em rodés tot.
A casa els meus pares és un segon pis, però els darrers 22 anys he viscut a peu de carrer i havia perdut la perspectiva de les teulades. Ara tinc la possibilitat d'anar a viure en un àtic situat al lloc més alt del poble, i aquests dies, visitant la que podria ser la meva nova llar, he redescobert l'encant de les teulades. Les construïdes fa poc, com la de l'ajuntament, amb les seves teules de color més vermellós i disseny modern, no m'agraden gaire, estan totes senceres, encara no s'han mogut de lloc i no tenen rastre de verdet com les antigues.

Però també veig teulades amb molta més història, com la que va resguardar de la pluja l'Enric Prat de la Riba igual que avui la teulada del davant de l'àtic protegeix un colom de la pluja d'una tarda d'agost.La majoria són teulades antigues castigades per la pluja i el vent, el sol, la neu i el gel; algunes de les seves canals van perdre fa temps la línia recta, tenen teules escantellades i d'altres, com esquitxos, delaten reparacions més o menys acurades, però en general amb els anys han guanyat en color i en presència, i en les cases senyorials de la plaça major tenen extensions notables, com camps ondulats llaurats fa anys amb solcs irregulars.
La teulada que rodeja l'àtic és força recent, tres o quatre anys només, i està feta amb les teules clàssiques del país, però fa poc que van sortir de la bòbila, són noves i ben alineades,
formen línies rectes i perspectives de les que m'agrada fotografiar, que contrasten vivament amb les seves veïnes, que li mostren com serà d'aquí a uns anys.

13 comentaris:

  1. Caram Manel, trasllat de lloc de la feina i ara trasllat de casa, quants canvis!!!
    Jo, ara farà quatreanys també vaig fer el canvi de viure a peu de carrer, en una casa de planta baixa a les rodalies de la ciutat per un àtic al bell mig de la ciutat, i la veritat és que n'estic encantada i la família també. Sort.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Tito Manuè, les teules es mengen? perquè aixó és un blog de cuina, no? potser aquest colomet de la tercera foto deu estar ben bó amb arròs!
    Martines

    ResponElimina
  3. Me han gustado tus fotos de tejas!!! tejas mas nuevas, mas viejas...... con paloma incluída.... Besos!!!

    ResponElimina
  4. Caram, veig que aquest blog gastronòmic s'està ampliant cada cop més al món de l'art, les festes i les vivències personals. I és que és ben veritat que amb aquesta calor que fa no ve massa de gust parlar de guisats...

    L'enhorabona per aquest canvi de residència que et proporciona aquest nou i bell punt de vista del teu entorn.

    Molta sort en la mudança!

    ResponElimina
  5. Caram Manel, no puc discutir amb tu de taulades perquè no hi entenc i amb fa molta por quan veig algú enfilat a dalt i a punt de caurà.Jo quan era petita i dibuixava cases , sempre tenia la mania de fer taulades com aquestes que tu ens mostres.Ara de gran m´agrada'n més les taulades que hi han a les cases on hi ha neu.
    M'alegro molt que et puguis canviar de casa , segur que t'ho mereixes.

    ResponElimina
  6. Hola Manel,
    A casa, l'avi sempre anava en busca de teules velles i belles. Quan els pares van construir la casa (al damunt de la dels avis) van poder fer tota la seva teulada amb aquelles peces que l'avi havia guardat amb tant d'amor!!

    ResponElimina
  7. Quines fotografies més boniques. Com diuen per aquí, amplies les teves aficions. Salut!!!!!

    ResponElimina
  8. Manel,
    Totalment d'acord amb tu. La perspectiva de les teulades sempre ha estat una imatge que m'ha fascinat. Una abraçada

    ResponElimina
  9. Carai.. bones fotos! Jo no m' he fixat mai en les teules ni teulades, però vig que també poden ser boniques...

    ResponElimina
  10. Estoy poniendome al día, de tus cosas.
    Como siempre he echado un ratito estupendo, espero que todo bien.
    Un besote

    ResponElimina
  11. Hola Manel, acabo de tornar de vacances i em trobo amb una pila de posts teus ben diferents als habituals d'arròs, rostits, menuts i "montaditos" :)
    He gaudit molt amb tots!
    Ànims amb tots aquests canvis que estàs vivint, canvien les perspectives i les rutines, però tu segueixes sent el mateix de sempre :)

    ResponElimina
  12. És un post preciós. Poesia pura amb imatges que parlen.

    ResponElimina
  13. gràcies, marina, que l'hagis llegit i t'hagi agradat és una cosa que m'alegra el matí!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...