dimarts, 11 d’agost de 2009

la cuina dels menuts (10)


deliciosa llengua

Els lectors d'aquest bloc saben de la meva debilitat per la llengua, no només per l'idioma que ens permet aquesta comunicació, sinó per la llengua física d'alguns animals. Per exemple, la de vedella, una de les millors carns que es troben al mercat, o la de porc; aquesta debilitat s'estén a la resta dels anomenats 'menuts': peus, galtes, tripes, capipota... Tot plegat, productes que no fan goig a molta gent, entre ells algunes lectores habituals, però aprofitant que sé que són de vacances, en torno a parlar.
Ahir vaig comprar un parell de llengües, en aquest cas de porc, i aquest matí, abans de sortir amb la bici, les he rostit tal com ja vaig explicar aquí, amb herbes i escalunyes. Me les volia menjar així mateix, jo sol, perquè a casa, si saben que és llengua, no la volen ni tastar. Però a l'hora de preparar el dinar, se m'ha acudit que podia intentar dissimular-la amb una bona presentació a veure si aconseguir enganyar algú perquè estava segur que, si la tastava, li agradaria. Només he tingut èxit amb el meu fill gran, que, tot i que no l'he pas enganyat, ha tastat les tres preparacions i li han agradat. Les dones de la casa s'han resistit a tastar cap d'aquestes preparacions que, mal m'està el dir-ho, estaven ben bones.
En un plat, he preparat la llengua simplement rostida amb herbes i escalunyes, filetejada i presentada amb les cebetes i una mica de suc per sobre. En un altre, hi he posat la mateixa llengua filetejada fina amanida amb una vinagreta de mostassa antiga, feta amb mostassa, oli, vinagre i pebre negre; a l'hora de servir, hi he posat també una mica de sal maldon per sobre. Finalment, mentre rostia les llengües he preparat una salsa de tomàquet amb un sofregit de ceba i all i abundant tomàquet triturat, sal i sucre, que he deixat coure tapat a foc suau durant més d'una hora i al final he perfumat amb julivert i orenga. He posat unes cullerades d'aquesta salsa en una cassola de fang i unes rodanxes una mica més gruixudes de llengua i ja he tingut a punt la tercera preparació, amb salsa de tomàquet.

8 comentaris:

  1. Què bo!!! No he tastat mai la llengua de porc, però la de vedella sí. Ha de ser boníssim!! Salutacions

    ResponElimina
  2. Hola Manel, doncs a mi m'agrada molt. Trobo que és una carn molt bona. Sense greixos, proteina pura per tant. Fàcil de cuinar i com tu l'has fet boníssima. Salut!!!!!

    ResponElimina
  3. M'agraden els menuts... i la llengua especialment... el que passa es que la gent per qui cuino, no els agrada això. Tinc uns amics i amigues magnifics... però una mica llepafils... Ni el meu fill que es el meu "provador oficial" vol menuts... Que hi farem!.

    ResponElimina
  4. Doncs jo sí que la tastaria Manel, les tres versions perquè segur que debíen estar per llepar-se'n els dits.
    Em sembla que no n'he tastat mai de llengua però no tindria cap problema, ja t'ho dic!
    Mònica

    ResponElimina
  5. De llengua no n'hem menjat mai, i tot i que em fa una mica de repelús, la tastaria sense problemes i segur que m'encantaria.
    Molts petons amic.

    ResponElimina
  6. Jo crec que no l'he prbat mai, pero amb la pinta que fan les 3 prepracions, les tastava ara mateix!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  7. S'haurà de provar!

    Voltant pels blocs m'ha cridat l'atenció el teu, sóc nova en això!

    ResponElimina
  8. La llengua de porc només l' he menja amb el bull o, sortint de la caldera de matar el porc, i amanida amb sal, pebre i oli. Haurem de provar aquestes altres versions.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...