platillo de cigrons amb porc i espècies (i un consell per coure'ls)

M'agraden els platillos, que és una paraula que es fa servir molt però que no surt al diccionari, tot i que sí que apareix al Termcat, encapçalant el nom d'algunes receptes empordaneses. Per això n'he buscat un origen i he vist que l'historiador de la cuina catalana Jaume Fàbrega situa l'origen dels platillos a les comarques de Girona i els defineix com a guisats casolans que es fan també en alguns restaurants i que barregen diversos ingredients, animals i vegetals, com menuts, carns (botifarres mandonguilles...), bolets, pèsols, generalment tallats petits. Josep Pla en parlava sovint i posava en el mateix sac elaborats a base de peix, samfaines i, fins i tot, estofats, cosa que no tots els autors, com el mateix Fàbrega, comparteixen.
Pla deia que el platillo "era un plat amb els elements que anava produint el pas de l'any", cosa que es podria dir de tota la cuina familiar i tradicional, i que ara anomenem amb diversos noms com 'cuina de temporada', de kilòmetre 0, etcètera. Aquesta definició ha servit perquè s'anomeni platillo a plats que a les comarques gironines no han anomenat mai així, com denúncia Fàbrega.
En fi, no entraré jo amb polèmiques amb tants il·lustres escriptors, però per a mi un platillo és una elaboració senzilla, amb coses que tens a mà, que no requereix una elaboració molt llarga i costosa. M'agraden aquests platillos, vaja, com aquest de patates amb pell, camagrocs i salsitxes que vaig publicar dies enrere. Aquest d'avui és també senzill, i ràpid, si tenim cigrons cuit i una mica de carn i embotits i quatre ingredients més.
Com que en aquest cas tenia carn picada de porc que havia quedat d'una altra preparació, vaig sofregir la carn, la vaig salpebrar, hi vaig afegir un tros de botifarró tallat a daus, perquè es desfés, i els cigrons cuits. Com que només era per un, després hi vaig posar una hi vaig afegir una cullerada de salsa de tomàquet, un raig del suc de bullir els cigrons, un pessic, d'orenga, d'herbes provençals i de pebre vermell fumat, i amb cinc minuts o poc més fent xup-xup ja està a punt.

bullir els cigrons

Per bullir els cigrons a casa, la millor manera que conec és la que fa servir la meva mare, i que us explico: el dia abans posa aigua a escalfar i hi desfà dos grapats de sal i una cullerada de bicarbonat, remenant bé perquè es dissolguin. Hi afegeix els cigrons, els remena bé i els deixa en remull fins l'endemà. A vegades, diu que torna a remenar els cigrons abans d'anar a dormir, o al matí, perquè així tots queden cuits igual perquè no n'hi ha que hagin tingut més sal que altres.
A l'hora de la cocció, també espera a tirar els cigrons a l'aigua que aquesta estigui calenta, però que s'hi pugui aguantar el dit, diu, i manté sempre el foc una mica viu, a diferència de la cocció d'altres llegums, que necessiten un foc suau. Només hi posa sal al final, si en falta, perquè sempre en retenen del remull de la nit.