salmorejo i gambes marinades com un ceviche

M'he resistit fins fa poc a la moda del cebiche, segurament perquè avorreixen les modes, no pas perquè tingui cap mena de prevenció o rebuig cap aquest plat d'origen peruà. Al contrari, sabia que m'agradaria, com així va ser, però sabia també que és un plat que té tantes coses a favor com en contra.
La cuina peruana fa un temps que ha esdevingut gran protagonista fins al punt que gairebé no hi ha restaurant que es vulgui fer veure que no inclogui un cebiche a la seva carta. Com passa amb els gaspatxos, que ara es fan molt sovint sense el tomàquet, que és la seva base i la seva essència, la veritat és que molts dels cebiches que se'ns ofereixen amb aquest nom tenen un parentiu tan llunyà amb l'original que ningú ho diria.
La cuina peruana és senzilla, pobra com el país que l'ha anat formant, i el cebiche no és una excepció: un peix cru, marinat amb suc de llima o llimona, coriandre i bitxo, i servit amb ceba, blat de moro dolç i torrat (un blat de moro que no té res a veure amb el que trobem aquí) i poca cosa més. Un plat bo si el peix és fresc i bo... i si no ho és tant, probablement no importi, perquè, no ens enganyem, l'àcid cítric del marinat se li menja bona part del sabor i domina el plat, com no pot ser d'una altra manera, tractant-se d'un ingredient tan potent.
Tot i així, a mi m'agrada, no per fer-ne cada dia, però sí per menjar diferent, que al cap i a la fi és el que busco, variar cada dia i mirar de no repetir el plats si no són els universals i intocables com l'esmentat gaspatxo, el salmorejo o la truita de patates.
Per fer aquest plat vaig aprofitar precisament un salmorejo que tenia fet i vaig preparar les gambes com per fer un cebiche, i en conjunt trobo que va quedar força bo. Espero que us agradi!

la recepta

Per preparar el salmorejo, trobareu la recepta que faig servir habitualment aquí. Podeu veure també aquí un recull amb diferents usos que n'he fet d'aquest plat tradicional andalús.
Les gambes (tres o quatre per persona, segons la mida) es pelen (guardem el cap per fer un bon brou) i se'ls treu el budell dorsal (el fil negre que va del cap fins a la cua). Les posem en un bol i les cobrim amb suc de llima (o de llimona), bitxo picat (fresc, si en trobeu, o bé sec), coriandre també picat i ceba vermella (o de Figueres) tallada a la juliana. Si les gambes són grosses es poden partir per la meitat de llarg.
L'àcid dels cítrics s'encarregarà de coure les gambes, per tant les tindrem cobertes per la marinada entre mitja hora i tres hores, segons com vulguem que sigui d'intens aquest marinat.
Preparem el plat posant a la base una capa de salmorejo fred de la nevera, repartim les gambes per sobre i guarnim el plat amb unes fulles de coriandre, cireres i ceba cruixent. 
Acabem amb un rajolí d'oli i unes cullerades de la marinada  (leche de tigre) per sobre de les gambes.