verdures braves (recepta d'aprofitament)

Aquestes últimes setmanes he tornat a fer escudella amb tots els ets i uts, com l'he vista fer sempre a casa; des de l'hivern passat que no en feia, i he tornat a posar en pràctica les receptes d'aprofitament que tant m'agraden: les croquetes de carn d'olla, el trinxat fet amb les verdures de l'escudella i aquest platet que ara us explico, que ahir vaig fer per primera vegada, i que ens va agradar molt.
A la cuina m'agrada jugar a canviar les coses de lloc, per dir-ho d'alguna manera, i ja feia dies que pensava en fer servir la salsa de les patates braves per donar un puntet a una altra preparació, i aquesta ha sigut l'ocasió.
Quan faig el brou de l'escudella, primer poso a coure els ossos i les carn que després em serviran per fer les croquetes, i els cigrons; quan han bullit almenys una hora, hi començo a afegir les verdures, començant per les més dures, com les pastanagues i l'api, i seguint, més o menys per aquest ordre, pels naps, les xirivies, les patates, el carbassó i els porros. I la col, si n'hi ha, que no era aquest el cas.
Procuro retirar les verdures de l'olla abans no es desfacin, quan han enriquit el brou i al mateix temps s'han enriquit amb el gust de les carn, i les guardo per saltar-les un dia a la paella amb cansalada i un gra d'all, ben aixafades, fins aconseguir un trinxat més variat i acolorit. Això és el que vaig fer també aquesta vegada, i com que hi havia posat molta verdura i encara en va quedar, ahir vaig preparar aquestes verdures braves.

la recepta

Per a dues persones tenia una patata grossa, un nap, una xirivia, dues pastanagues, cigrons i un tros de porro, de manera que primer de tot vaig agafar mitja ceba, la vaig tallar a trossos grossos i els vaig posar a fregir en una paella amb oli. També vaig tallar mig carbassó i en vaig fer trossos grossos, els vaig afegir a la paella quan la ceba es va comença a enrossir i hi vaig tirar també un gra d'all picat. Vaig anar saltant el conjunt, el vaig salpebrar i al cap d'uns minuts hi vaig afegir un raig d'aigua, perquè el carbassó i la ceba s'estovessin una mica més. Quan l'aigua es va haver evaporat, vaig posar a la paella la resta de verdures tallades a daus més o menys regulars, i vaig saltar el conjunt fins que les verdures van ser rosses.
A banda, vaig preparar una salsa brava senzilla però ben brava, gràcies a la pasta d'ají (bitxo vermell) que l'amic Pantxeta ens va portar de Colòmbia. Hi vaig posar maionesa, quètxup casolà (podeu trobar la recepta aquí) i, amb moderació, el bitxo; dic amb moderació perquè aquest pica de veritat, i aquí cadascú estableix les proporcions d'acord amb els seus gustos, però ja aviso que a nosaltres ens agrada que la salsa brava ho sigui, i amb poc bitxo d'aquest n'hi ha ben bé prou.
Només falta servir les verdures amb una cullerada generosa de salsa per sobre, i que cadascú se n'afegeixi si vol més potència.
Evidentment, la mateixa recepta la podem fer amb verdures bullides, tant del dia com si han quedat del dia abans i els volem donar més alegria.