dijous, 14 de juny de 2012

entrepà de pebrots, espàrrecs i anxoves amb salsa romesco

Com cantava Miguel Ríos, "vivo en la carretera" i paro poc a casa, i quan hi sóc, és per poca estona i sempre mirant el rellotge, de manera que tot sovint acabo fent-me un entrepà per dinar per falta de temps per a res més. O per mandra, altres vegades, o perquè prefereixo dedicar l'estona a alguna altra cosa... el fet és que menjo més entrepans que abans. Això sí, intento que siguin com a mínim diferents cada dia, i que no siguin sempre d'embotits o formatges, que tampoc no es tracta de disparar el colesterol!
Un entrepà de verdures, per exemple, és una bona alternativa, i permet múltiples variacions. De fet, sempre m'ha agradat posar unes verdures a la planxa entre dues llesques de pa, o bé, per a entrepans freds, rodanxes de tomàquet i fulles verdes combinades amb pernil dolç i formatge per exemple. I alguna salseta, això sí, per amorosir el pa i potenciar el gust de les verdures.
L'entrepà que em vaig fer dimarts mentre contestava alguns correus i preparava les coses per marxar a treballar em va agradar particularment, per això el porto aquí, a part que em serveix per justificar la parrafada i, alhora, participo en l'Engogona't 3, el repte que proposen cada mes la Marina i la Clara als seus blocs Tapa't de tapes i Quins fogons i que aquest juny està dedicat a receptes que portin blat... com aquest entrepà.
Vaig fer servir un pa de farina de blat amb segó de civada, del tipus xapata, i vaig untar les dues cares amb salsa romesco, de pot una altra vegada, encara que em renyin les meves amigues de Reus que en el seu moment em van ensenyar com fer "l'autèntic" romesco i em van fornir l'estri (el morter) i els ingredients necessaris per a fer-lo a casa, amb la recepta que ja vaig explicar aquí.
Entre llesca i llesca, uns espàrrecs verds a la planxa, una bona làmina de pebrot vermell i un pebrot verd partit per la meitat, tot fet també a la planxa. I, per acabar, un element prescindible, però que combina la mar de bé amb el romesco i les verdures: uns filets d'anxova que li van donar el punt saladet que a mi m'agrada.

8 comentaris:

  1. Muy bueno el bocadillo, yo le hubiera añadido unas rodaja de cebolla y berenjena al plancha, pero no hay duda que es genial esa combinación de romesco y verduras a la plancha. Sin faltar unas anchoitas de Santoña...

    un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. de santoña... o de l'escala! ;-)
      tienes razón, con la berenjena i la cebolla también quedaría estupendo, pero quería variar un poco respecto a otras propuestas que tengo en el bloc que ya llevan.
      un saludo!

      Elimina
  2. mmm! Són els entrepans més bons, els que porten verdures a la brasa... o planxa, en aquest cas. Qui no ha provat el pepito de vedella??? L'entrepà que has fet, amb les anxoves, sembla molt bo. Gràcies per participar a l'Enfogona't! Petonets

    ResponElimina
  3. Al Viena el fan més o menys igual i és el meu preferit, precisament perquè hi ha una cosa que tu no hi has posat (i trobo estrany que no hi sigui, veient com van les teves receptes): albergínia :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. ah sí? amb salsa romesco, verdures i anxoves? caldrà provar-lo....
      tens raó que hi falten les albergínies, però tinc algun altre entrepà al bloc que en porta, ja saps que la faig servir força :-) i aquest cop el volia fer una mmica diferent.

      Elimina
  4. Com t'agraeixo les anxoves, en tinc un desig...!!!!! jejeje Petonets i gràcies per enfogonar-te ;)

    ResponElimina
  5. Molt bó, a mi tambè m´agradan els entrepans que no siguin aburrits.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...