dilluns, 11 de juny de 2012

un arròs amb suc vingut del gel... perquè jo m'ho mereixo


el principal aliment del món (55)

Quan, per la raó que sigui, et sents apàtic i amb poques ganes de fer res, l'afecció a la cuina també se'n ressenteix, normalment no tens gaire gana, i encara menys, ganes de posar-te a cuinar. Almenys, això és el que em passa a mi. Fins que un dia, de sobte, aquesta apatia desapareix tota sola, o amb l'ajuda inestimable d'algú que te la pot fer desaparèixer, i aquell dia, que anant bé haguessis menjat qualsevol cosa feta de qualsevol manera, sense cura ni interès de cap mena, de sobte recuperes el teu autèntic jo i decideixes preparar-te un plat de diumenge. Perquè sí, perquè t'ho mereixes. "Porque yo lo valgo", que diuen els castellans.
Només hi ha un problema, i és que quan estàs apàtic tampoc compres amb alegria, i quan obres la nevera decidit a preparar-te un arròs per llepar-se els dits, resulta que fa més pena que les arques del Banc de Grècia. Però, com que encara estàs de pujada, valent, tanques la porta de dalt del frigorífic, obres la de baix i en comencen a treure coses que t'ajudaran a aconseguir el propòsit de dinar com un rei. Ni que sigui com un rei grec destronat.
El congelador d'un gastroblocaire, almenys el meu, ve a ser com l'armari de les espècies i condiments diversos del mateix espècimen, un lloc on hi ha de tot, si bé no necessàriament força, però sí suficient per a preparar una cassoleta per a dues persones.
La meva idea inicial va ser fer-me la fideuada de romesco que tinc explicada aquí, i que, pels testimonis que he anat rebent, és una de les receptes més cuinades pels seguidors d'aquest bloc, i una de les que estic més satisfet, perquè és fàcil de fer, pot ser econòmica i el resultat és magnífic. Però a mesura que anava examinant els calaixos del congelador, vaig anar canviant d'opinió i vaig acabar improvisant un arròs amb tot això que vaig rescatar del gel: gambes, sípia, trompetes de la mort, rossinyols, carxofes baby, favetes i brou de gambes. Juntament amb una mica de ceba, pebrot verd i pebrot vermell frescos, tomàquet concentrat de llauna i romesco de pot.
Com que l'eufòria a vegades és passatgera, i s'acostava l'hora de dinar, vaig optar per un descongelat ràpid dels productes submergint-los tots en un bol amb aigua calenta, de manera que en poca estona vaig poder fregir les gambes en una cassola amb oli d'oliva; les vaig retirar i en aquest oli aromatitzat hi vaig posar a sofregir la ceba i els pebrots ben picats, després la sípia tallada a daus regulars, i, finalment, els rossinyols i les trompetes. El darrer pas va ser posar-hi una cullerada de postres de tomàquet concentrat, i un parell, més generoses, de salsa romesco, que pot ser feta a casa o, com en aquest cas, de pot. De conserves Ferrer, per exemple, que m'agrada força.
Ja només queda abocar el brou a la cassola, esperar que bulli, tirar-hi l'arròs i esperar un quart llarg, procurant que el gra no es begui tot el líquid, i afegint-n'hi si es dóna el cas perquè el resultat sigui un arròs caldos o, més aviat, amb suc, que tampoc no m'agraden aquells arrossos que semblen sopa d'arròs.

15 comentaris:

  1. Caram, és que tu tens un fons de congelador que ja el voldria el rei destronat de Grècia!!!!!!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí que hi ha molta cosa, però no sempre la que necessites! és millor fer el que hi ha :-)

      Elimina
  2. Jo quan buido el congelador no m'hi queden aquestes delicatessen... Ara, jo no et perdono la salsa de romesco de pot, com si costés tant de fer-la ;-)
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe... és un sacrilegi, ja ho sé, però ja saps que lluny de reus, no sempre tenim els ingredients necessaris per fer el romesco a casa :-(
      un petó!

      Elimina
  3. Manel eres el rey de los arroces incluso venidos del hielo y de la improvisación y solo viendo lo que le has puesto y la foto ya se bueno estaba,digo estaba porque seguro que no quedo ni un grano
    bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. segur que no en queda, perquè a més a mi m'agrada tant acabat de fer com l'endemà!

      Elimina
  4. Això és 'tornar' por todo lo alto neng!! Serà arròs del gel però desfà el més fred dels estomacs amic Manel!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. tornar? de fet, no acabo de marxar ni de tornar, oi? :-)
      gràcies pel comentari, òscar.

      Elimina
  5. Hola Manel,
    Doncs aquest congelador dona molt de si per fer aquest super plat! Només cal veure la foto per babejar una mica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe... el congelador és un pou sense fonsque hi ha de tot... menys allò que busques, a vegades, però vaja, sempre hi trobes alguna cosa per sortir del pas...

      Elimina
  6. Quin fons de congelador, per aquest senyor arròs que de ben segur que estava deliciós
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. A casa en diem arròs de rampoines, ja siguin de la nevera, ja siguin del congelador: tot fregit a la paella i aire!

    ResponElimina
  8. Que tindran els arrossets que tiren tant! A mes son tant agraits... No trobeu?

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...