quan el plaer de menjar és multiplica per molt...

Hi ha poques coses quotidianes que donin tant de plaer com el bon menjar, en això segur que hi estem tots d'acord, almenys els que veniu per aquí, perquè és clar que no hi veniu per afició als cotxes o a la cria de coloms. 
Però pensava avui, ben d'hora ben d'hora, després d'esmorzar això tan senzill que us explicaré ara, que aquest plaer es pot duplicar, o triplicar com en aquest cas, sense gairebé ser-ne conscients, sense grans despeses, sense cap luxe, només per un altre concepte de la proximitat.
Menjar productes de proximitat, que sabem on s'han collit, qui se n'ha cuidat, dóna una garantia i una satisfacció que no trobem consumint-ne de vinguts qui sap d'on, però no és sobre això que reflexionava després d'esmorzar, amb un somriure a la cara. Us explico l'esmorzar i ho entendreu més bé.
M'he menjat unes senzilles llesques de pa torrat amb iogurt grec ensucrat a sobre i melmelada de carbassa. Tan senzill com això.
El pa, però, l'havia fet jo a casa, amb la panificadora, perquè no en sé massa, de masses, però quan em faig el pa, em sembla més bo que no pas si l'hagués comprat.
El iogurt era de La Fageda, la cooperativa de la Garrotxa que elabora llet i derivats, especialment iogurts, i que fa una extraordinària tasca socials d'integració de persones minusvàlides a través del treball; fa poc va demanar a uns quants blocaires que col·laboréssim amb ells preparant receptes amb els seus nous iogurts grecs, cosa que ha estat un plaer. I una satisfacció afegida, col·laborar amb una empresa com aquesta.
I la melmelada. Al plus del pa fet a casa i del iogurt de qualitat i d'origen admirable, s'hi afegia la melmelada. De carbassa, que no n'havia menjat mai. La carbassa me la va donar el meu pare del seu hort, que ja sabeu que aquí sovint cuino coses que cultiva ell, i de carbasses mai no me'n falten i les faig servir per decorar, primer, i després per menjar.
Aquest cop, però, no me la vaig menjar jo, li vaig regalar a una amiga que sabia que en gaudiria tant o més. I en va fer melmelada, un pot de la qual va venir cap a casa. No n'havia menjat mai, ho confesso, però evidentment sabia que m'agradaria, venint d'on venia; el que no em pensava és que m'agradaria tant.
A vegades, el plaer de menjar es multiplica per dos, o per tres, o per molt...