dilluns, 4 de juny de 2012

quan el plaer de menjar és multiplica per molt...

Hi ha poques coses quotidianes que donin tant de plaer com el bon menjar, en això segur que hi estem tots d'acord, almenys els que veniu per aquí, perquè és clar que no hi veniu per afició als cotxes o a la cria de coloms. 
Però pensava avui, ben d'hora ben d'hora, després d'esmorzar això tan senzill que us explicaré ara, que aquest plaer es pot duplicar, o triplicar com en aquest cas, sense gairebé ser-ne conscients, sense grans despeses, sense cap luxe, només per un altre concepte de la proximitat.
Menjar productes de proximitat, que sabem on s'han collit, qui se n'ha cuidat, dóna una garantia i una satisfacció que no trobem consumint-ne de vinguts qui sap d'on, però no és sobre això que reflexionava després d'esmorzar, amb un somriure a la cara. Us explico l'esmorzar i ho entendreu més bé.
M'he menjat unes senzilles llesques de pa torrat amb iogurt grec ensucrat a sobre i melmelada de carbassa. Tan senzill com això.
El pa, però, l'havia fet jo a casa, amb la panificadora, perquè no en sé massa, de masses, però quan em faig el pa, em sembla més bo que no pas si l'hagués comprat.
El iogurt era de La Fageda, la cooperativa de la Garrotxa que elabora llet i derivats, especialment iogurts, i que fa una extraordinària tasca socials d'integració de persones minusvàlides a través del treball; fa poc va demanar a uns quants blocaires que col·laboréssim amb ells preparant receptes amb els seus nous iogurts grecs, cosa que ha estat un plaer. I una satisfacció afegida, col·laborar amb una empresa com aquesta.
I la melmelada. Al plus del pa fet a casa i del iogurt de qualitat i d'origen admirable, s'hi afegia la melmelada. De carbassa, que no n'havia menjat mai. La carbassa me la va donar el meu pare del seu hort, que ja sabeu que aquí sovint cuino coses que cultiva ell, i de carbasses mai no me'n falten i les faig servir per decorar, primer, i després per menjar.
Aquest cop, però, no me la vaig menjar jo, li vaig regalar a una amiga que sabia que en gaudiria tant o més. I en va fer melmelada, un pot de la qual va venir cap a casa. No n'havia menjat mai, ho confesso, però evidentment sabia que m'agradaria, venint d'on venia; el que no em pensava és que m'agradaria tant.
A vegades, el plaer de menjar es multiplica per dos, o per tres, o per molt...

24 comentaris:

  1. ohhhhhh...això ho provo jo que just la meva tieta em va donar un pot de mermelada de carbassa i taronja feta x ella...el iogurt ja el tinc...ara només em falta comprar un bon pa (crec q això serà lo més difícil!) ;)
    petunets,
    eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. segur que, quan no fas aquests pastissos d'aniversari tan bons pel jan, també deus fer bon pa a casa per tastar aquesta melmelada, que també té aquest plus de les coses fetes a prop i amb carinyo, oi?
      petunets ;-)

      Elimina
  2. Completament d'acord amb tu, l'experiència de l'olor de pa de casa és genial, i encara més menjar-se'l. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, cinta, intentava reflectir aquestes petites coses que un dia ens proporcionen uns instants de felicitat, que ja és molt, oi?

      Elimina
  3. ës boníssima la melmelada de carabassa... i amb "algun plus" afegit encara millor ;-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. no l'havia tastat mai, dolça, i m'ha agradat molt, encara més amb el plus, és clar :-))

      una abraçada

      Elimina
  4. Uis, vaig a dinar que els teus posts fan venir salivera!
    Si tot va bé a La Fageda també el·laboraran melmelades...jo vaig fer de "conillet d'indies" i en vaig provar algunes i eren boníssimes! ;P

    Susanna

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies per l'exclusiva, minnie, les tastarem quan surtin, que no tindran el plus d'aquesta però en tindren un altre també ben valuós

      Elimina
  5. És veritat. Totalment d'acord fins al punt final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. celebro que ho comparteixis, i m'agrada molt veure't per aquí, oteador! fins aviat!

      Elimina
  6. Manel me identifico con el post y asi pienso yo tambien y un sencillo almuerzo asi despierta todos la felicidad, los sentidos y olores
    una abraçada

    ResponElimina
  7. És el que s'anomena, GASTRONOMIA EXPONENCIAL :p

    ResponElimina
  8. Com molt bé dius hi ha plats que no sé sap ben bé per que ens donen doble plaer, per molt senzills que siguin, i si son amb productes fets a casa encara millor.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Manel, en el pot petit hi ha la bona confitura! De nou, felicitats per les teves paraules!

    ResponElimina
  10. Òstres, Manel, feia temps que no passava per aquí i ja veig que m'he perdut coses delicioses. Aquestes torrades tenen una pinta tremenda i entenc perfectament aquesta doble o triple satisfacció de gaudir menjant productes casolans o fets a casa. Els iogurts de la Fageda són dels millors que es poden trobar als supermercats!
    Vaig a fer un tomb pels darrers articles, que m'he de posar al dia!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. no es tracta d'un gran plat ni de desvetllar un gran secret, oi? només de donar a les coses el valor que tenen...
      un petó, anna!

      Elimina
  11. Com deia la meva iaia... si els ingredients són bons, la recepta ha de sortir bona :-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...