dimecres, 19 d’agost de 2015

coca de full d'estil mallorquí amb formatge italià



La cuina mediterrània no es diu així per caprici, jo crec que existeix realment una sintonia entre diversos pobles que vivim a la vora d'aquest mar a l'hora de triar els aliments que consumim i a l'hora de preparar-los.
Quan vaig estar a Mallorca el mes passat vaig descobrir la coca de trempó, que només coneixia de nom, i que no és ni més ni menys que una coca fina de pa sobre la qual es reparteixen bàsicament tres verdures, tomàquet, ceba i pebrot verd (mallorquí, remarquen, que és més gruixut i gustós que l'italià que trobem habitualment aquí).
Com una pizza, direu, o com una coca de recapta, pensaran els més afeccionats a les nostres coses. Sí, molt similar, segurament per això quan vaig ajudar a preparar la primera coca de trempó a la casa on ens estàvem i vaig suggerir de posar-hi orenga, em vam dir rotundament que no, que semblaria una pizza!
Només arribar, el dia que va venir el meu fill a sopar ja en vaig fer una de coca ortodoxa, però aquesta setmana, que hi havia també la meva filla gran, vaig optar per italianitzar la coca de trempó però no posant-hi orenga, o no només, sinó afegint-hi, oh heretgia!, formatge; i no un formatge qualsevol, sinó un d'autènticament italià, que no té ni traducció a la nostra llengua, però que a casa trobem deliciós: l'scamorza affumicata.
Posats a fer, i com que ja heu vist que al títol no he dit pas que això sigui una coca de trempó, no vaig fer servir una base de pa, sinó de pasta de full. Ara, el resultat és ben bo, tot i que mai no diré que sigui una veritable coca de trempó.

la recepta

Tallem una ceba maca i dos pebrots verds (o un si és ben gros) a la juliana o a daus grossos, que és com ho fan a Mallorca. Dos tomàquet grossos, pelats i sense aigua ni llavors, els tallem de la mateixa manera.
En una paella amb un raig d'oli, saltem durant un minut la ceba i el pebrot, hi afegim el tomàquet i ho saltem tot junt durant un minut més.
Estirem la pasta de full, la punxem bé amb una forquilla perquè no s'infli massa, i la cobrim de rodanxes fines d'scamorza. Repartim les verdures per sobre, salem i amanim amb una mica d'orenga.
Coem al forn a foc alt fins que veiem que les vores de la coca comencen a estar torrades. Servim calenta, però també és bona freda l'endemà, si és que en queda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...