dimarts, 20 d’octubre de 2015

mandonguilles amb sípia, camagrocs i salsa negra, segona versió



La petita Arlet segueix sent petita, però no tant: diumenge va fer un any! I per celebrar-ho, vam muntar una petita festa d'aniversari a casa, amb germans, àvies i tiets, tots ells ja grans, que les festes infantils ja li arribaran més tard, quan tingui més consciència del que viu.
L'estrella del sopar va ser el pastís d'aniversari, una passada de tren de galetes i xocolata que va fer la seva mare i que podeu veure en el seu blog, aquí. Entre tots dos vam elaborar unes quantes cosetes bones per menjar abans del pastís, a peu dret, perquè a casa asseguts a taula no hi cabíem tots, i entre aquestes tapetes salades hi vaig incloure unes mandonguilles amb sípia que vaig servir en gotets amples. 
Va ser un plat d'encàrrec, perquè a la meva filla li agraden molt, i quan li vam parlar del sopar, de seguida va treure el nom de les mandonguilles. No, no parlo de l'Arlet, que aquesta ja començarà a demanar quan aprengui a parlar, sinó de la seva germana Lara, que ja fa anys que parla la mar de bé. I com que un pare no es pot negar mai als desitjos d'una filla (ni d'un fill, Aleix, no aixequis el dit per protestar!), diumenge hi havia una tapa de mandonguilles. Diferents a com se les esperava, però mandonguilles al cap i a la fi. I bé que li devien agradar, perquè ella i el seu germà es van endur cap a casa en un tàper totes les que van quedar!
En aquest blog podeu trobar com preparo (o com preparava el 2008) les mandonguilles amb sípia clàssiques. I en un post més recent, una recepta més innovadora, 
mandonguilles amb sípia amb una salsa negra de trompetes. Aquest  plat era una mica una enganyifa, perquè portava sípia i per la foto, que m'agrada molt, es podia pensar que el color negre era de la tinta, però com diu l'enunciat, venia dels bolets.
Aquest platet d'avui també porta bolets, camagrocs encara que no es vegin, la salsa els tapa perquè també és negra, aquest cop de tinta; és molt gustós perquè vaig fer servir sípia bruta i vaig afegir a la salsa la melsa del bitxo, i això va donar una gran potència gustativa al plat.
Espero que us agradin aquestes mandonguilles dedicades a la meva filla gran, i que hauré de seguir fent almenys fins que en pugui menjar la petita.

la recepta

La recepta no és complicada, tot i que sí que és una mica laboriosa, com tots els plats que han de fer xup-xup a la cassola. Vaig fer servir 800 grams de carn picada, barreja de carn i porc al 50%, i una sípia fresca que pesava una mica més.
La sípia la vaig rentar i netejar bé (a la peixateria sempre te la deixen mig mig) i vaig reservar la bossa de la tinta i la melsa.
La carn la vaig posar en un bol gran i hi vaig afegir dos ous, un gra d'all i un bon grapat de julivert, molt i molt picats, a més de farina de galeta, la que reclama la massa a mesura que vas barrejant amb la mà i fins que agafa la consistència necessària perquè les mandonguilles tinguin cos.
També vaig picar finament una ceba tendra, mig pebrot verd i mig pebrot vermell, i ho vaig posar a sofregir tot plegat a la cassola amb un bon raig d'oli. Quan la ceba es va començar a confitar, hi vaig afegir la sípia tallada a daus i un gra d'all maco també ben picat.
Cal anar sofregint el conjunt durant una bona estona, mentre fregim les mandonguilles en una paella amb dos dits d'oli calent, fins que queden ben rosses. Reservem sobre paper absorbent.
Afegim a la cassola la melsa, un got de brou de peix i deixem que vagi cuinant a foc suau durant una bona estona, almenys 20 minuts en total. Hi afegim les mandonguilles i deixem que s'acabin de coure fent xup-xup almenys durant 20 minuts més.
Mentrestant, haurem posat un bon grapat de camagrocs deshidratats en remull amb aigua calenta; si en teniu de frescos, no cal que us digui que no dubteu a posar-los. Escorrem bé els bolets i els passem per una paella amb una mica d'oli, els salem i els afegim a la cassola. Hi tirem també una part, o tot el líquid d'hidratar els bolets, de manera que quedi prou salsa, i si cal hi afegim més brou de peix.
Després d'almenys una hora de cocció en total, i quan la sípia sigui tova, deixem reposar fins l'endemà, quedarà més bo que acabat de fer.
Com que era un sopar a peu dret, vaig servir en uns gots amples i baixos dues mandonguilles amb dos trossos de sípia, punxades amb una broqueta i amb una mica de salsa i uns bolets per sobre.
La foto, improvisada a mitja celebració, no fa justícia al plat. 

3 comentaris:

  1. Quina pinta!!! m'agrada molt, m'emporto la recepta!

    ResponElimina
  2. Van quedsr-te bonissimes, ja ho saps, oi? Quina sort que tinc, de tenir-te a casa, i no només perquè siguis un gran cuiner, que també, sinó per ser una gran persona, i generosa. T'estimo

    ResponElimina
  3. Té molt bona pinta, ho voldria fer, però no trobo en quin moment de la recepte hi tires la tinta, és en el mateix moment que hi poses la melsa? moltíssimes gràcies i felicitats pel blog, és una passada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...