dijous, 23 de juliol de 2009

el principal aliment del món (26)

risotto 'a feira'

Fa dies que no penjo cap plat d'arròs i aprofito per recuperar aquest que vaig fer fa uns mesos. Pel nom ja es pot endevinar quins són els seus ingredients, sobretot el principal.
El pop 'a feira' o a la gallega és un plat deliciós que no em cansaria de menjar, i tinc ganes d'anar a Galícia per veure com el preparen les 'pulpeiras' i l'habilitat que tenen per bullir els cefalòpodes, escórre'ls en un moment i tallar-los de seguida amb grans tisores sobre el mateix plat de fusta amb què se serveix amb pebre vermell, sal gruixuda i oli d'oliva per sobre i, a vegades, amb 'cachelos' o patates cuites en la mateixa aigua que el pop. Em sembla que ha de ser una experiència memorable que té poc a veure amb el pop rescalfat al microones que serveixen molts bars de tapes de per aquí.
El cas és que un dia que havia cuit pop i ja l'havíem menjat 'a feira' i amb salsa de tomàquet i arròs blanc, que també ens agrada molt, se'm va ocórrer preparar aquest risotto, canviant els pebre vermell que dóna color al plat per tomàquets secs rehidratats en oli, que li van donar molt bon gust.
La preparació base del risotto és la tradicional: en un estri de parets altes amb oli posem a sofregir ceba picada petita i, en aquest cas, els tomàquets també picats. Podem fer servir l'oli en el qual hem rehidratat els tomàquets (o el del pot, si ja els hem comprat rehidratats en oli). Quan la ceba és transparent, ja hi podrem posar l'arròs, preferiblement un arròs carnaroli o arborio italià, però també un arròs bomba o rodó extra del Delta, que és més econòmic i surt molt bo. Remenem bé que es barregi l'arròs amb la ceba i el tomàquet, deixem que s'evapori l'alcohol i hi comencem a abocar el brou, un cullerot cada vegada, fins que se'l begui, i remenant constantment. Així, fins que l'arròs és a punt, aleshores s'hi afegeix una mica més de brou i es treu del foc. En aquest cas em sembla que no hi vaig posar formatge, o en tot cas, només una mica, perquè a mi el peix i el marisc barrejat amb productes làctics no m'agrada gaire, però no hi queda pas malament, cpm una mica de mantega per fer-lo més cremós. Cap al final de la cocció també hi vaig posar una mica de pebre vermell dolç, perquè no li falti aquell toc tan especial que dóna al pop 'a feira'.
Per fer aquest risotto vaig fer servir el suc de coure el pop, que li va donar un gust molt intens, però si no voleu que quedi tan fort, podeu fer servir un fumet de peix més neutre.
Veient ara la foto, m'adono que hauria quedat molt més bonic el plat empolsinant-lo una mica amb pebre vermell, un fil d'oli i unes escates de sal. Llàstima que no el puc repetir perquè encara no tinc la càmera arreglada.

10 comentaris:

  1. Jo també adoro el pulpo a feira per motius gastronòmics i sentimentals.

    Un bon arròs!!

    ResponElimina
  2. No he provat mai un risotto, ni de fer-ho ni de menjar-ho, i la veritat es que aquest té una pinta...bonísima.
    Per cert.no coneixeras a Margarida?, viu a St. Cugat del Vallés pero té una casa a Castellterçol.A lo millor..
    Bé, sería massa casualitat.
    Que vagi molt bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. o hi fet mai cap rissoto, en tinc ganes però no en se.Quan eram joves anàvem a un Restaurant i el meu marit sempre demanava rissoto.A mi m´agrada molt l´arròs però rissoto amb mantega o formatge o llet , aquestes barreixes no em van.
    Si vols que et quedi el poc tou, s'oposo que ja saps que el tens que congelar si el compres fresc.
    abans l´hi donaven una pallissa, poder a Galícia encara ho fan.
    Un pop Gros fresc de 2 , 3 o 4 kg.És posa aigua a bullir amb sal, quan bull és fa entrar el pop per les potes, és fa entrar i sortir tres vegades i és deixar bullir 20 minuts, quan esta és deixa dins l'olla fins que l'aigua es refredi.No en se gaire de tot això , és lo que m'expliquen les clientes.
    Si el pop es congelat no fa falta tot això, bullint 20 minuts i deixa'n-to refredar a dins n´hi ha prou.
    Adéu que ja m´hi tornat a enrotllar, em crec que jo soc la entesa i no entenc de quasi rés..

    ResponElimina
  4. el risotto és la meva asignatura pendent....tinc la recepta preparada però ara falta que m'animi a fer-la.
    Esperaré que passi una mica aquesta calor.

    El teu...de luxe

    ptns

    ResponElimina
  5. Hola Manel!

    Demà tinc els sogres a dinar a casa. Faré el teu arròs amb múrgoles, porc i calamar...
    A veure si em queda tan bé com a tu! :P

    Com sempre, moltes gràcies per les teves receptes. M'encanten.

    Victòria.

    ResponElimina
  6. Manel,
    Una de les coses que hem trobat a faltar els dies que hem estat fora, eren les teves receptes d'arrossos. Tot un clàssic dels blocs de cuina. Una abraçada

    ResponElimina
  7. Quin arrós tan bo!... El pop ens agrada molt, fa uns anys vam anar a Galícia i en vam menjar tant... També vam prendre nota de com es preparava, veinent "les pulpeiras" com ho feien.

    ResponElimina
  8. ens passa com a la dolors, el rissoto no ens va massa, però hem de dir que la teva creació galega ens agrada i molt. molts petons.

    ResponElimina
  9. Bona creació, jo no sóc massa del pop a la gallega, per l'excès de "pimentón" que hi posen...i piacaaaaaaaaaaa! Però crec que aquest risotto...no li faria un lleig!!^
    Ptnts

    ResponElimina
  10. Manel, quina bona combinació!! Un plat d'autèntic luxe!! :) Jo encara no m'he atrevit en això de coure un pop! (Primer hauria de començar a buscar on en puc trobar aquí. ;))
    Petons!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...