diumenge, 5 de juliol del 2009

arrossada ciclista

L'any passat, tant l'amo de la casa com el cuiner estàvem massa ocupats entrant i sortint de l'hospital i s'havia interromput la tradició, però avui l'hem represa i la colla que sortim habitualment a devorar quilòmetres per aquestes carreteres de la Catalunya central ens hem tornat a reunir al voltant de la taula i del tradicional arròs.
Com sempre, el punt de trobada ha estat Cal Sotrac, és a dir, a casa l'Anna i el Dome, que enguany estrenen porxo amb una espectacular barbacoa on, per primera vegada, hem preparat, no sense dificultats, un arròs cuit al foc de llenya enlloc de fer servir el clàssic fogó de cercles rodons. Cuinar l'arròs d'aquesta manera no és senzill, perquè el foc no és uniforme i no és fàcil graduar la potència, però el resultat, gràcies a la traça de l'amfitrió i malgrat algun ensurt inicial, ha merescut l'aprovat dels i les comensals.Com sempre, abans de cuinar hem sortit a les vuit del matí a pedalar una estona, tres hores i mitja, però només érem cinc, i al dinar, deu ciclistes. Els números no quadren, però... Després d'una dutxa, abans de la una ja érem tots deu formats al porxo davant del foc que havia preparat el Dome, i he començat a distribuir la feina. Aquesta és una de les singularitats d'aquest àpat anual: jo dissenyo el menú i el dia abans faig la compra i preparo algunes coses a casa, però un cop allà, tothom treballa per acabar els plats, encara que durant l'any no tornin a tocar un ganivet (la majoria). Les dones, en principi, no han de fer res, però també acaben donant un cop de mà.
L'arròs que em van demanar per unanimitat aquest any era un arròs mixt de carn i peix, i portava costella, pollastre, sípia, musclos i gambes, però abans hem preparat el clàssic vermut amb cerveses, patates, olives i 'gildes', el 'pintxo' tradicional basc que porta anxova, oliva i bitxo verd. Les dones l'han trobat massa picant, però no n'ha quedat cap.
D'entrants hi havia torradetes amb micuit de foie, sal maldon i reducció de Pedro Ximénez, amanida amb fruita seca, formatge i codony tal com ens la va en senyar en Pep Nogué, espàrrecs i broquetes de verdures, gambes i sípia, tot fet a la brasa. El foie ha estat un èxit, i l'amanida, amb enciams acabats de collir de l'hort de Cal Sotrac, encara més.
Finalment, l'arròs, com ja he dit, un arròs mixt fet al foc de llenya i amb un brou que vaig preparar ahir al vespre amb els caps de les gambes de les broquetes, peix de roca i un cap de rap. I, de postres, gelats de can Miró, garantia d'èxit.
El vi, com sempre, l'ha portat el Kike, i ha estat a un nivell molt alt: enguany ha portat un Abadal 3.9 en ampolla màgnum, deliciós, i unes ampolles de Solergibert selecció que no es quedaven enrere. Tots dos vins de la veïna comarca del Bages. Ah, i el cava, gentilesa del nostre patrocinador i company de sortides, el David de Bicicletes Nineta. Si comptem les copes posteriors, entre elles la deliciosa ratafia de cal Montanyà de Segueró, tot plegat ben poc adient per a una colla ciclista. Sort que només ho fem un cop l'any i a partir de demà farem força bondat per afrontar d'aquí a quinze dies la també clàssica Castellterçol-Puigcerdà.
Entre el menjar, el beure i el bon humor regnant, la veritat és que ha estat un dinar molt divertit, ens hem fet un fart de riure a costa de tots plegats. Sort que, com a responsable del dinar, per un dia amb mi no s'hi fiquen gaire.

19 comentaris:

  1. Em penso que això del ciclisme és l'excusa perfecte per fer esmorzars o bé dinars!!!! Vosaltres us cuideu de nassos, i a sobre amb una paella feta a la llenya!!
    Molts petons a tota la colla i un de ben fort només per a tu!

    ResponElimina
  2. L'arròs mixte és el que més m'agrada a mi!!! Quina colla!!

    ResponElimina
  3. Caram aixi si que dona gust pedalejar quina festassa !!!!!!!!!! L'arrós com sempre boníssim segur té molt bona pinta i realment deu ser dificil trobar-li el punt amb una font de calor no uniforme
    Que divertides que són les reunions gastronómiques on tothom hi poso el que pot/vol ...

    petonets i felicitats per tenir una colla tant maca de gent

    ResponElimina
  4. Si d'això n'hi diem anar a pedalar!!!! Molt ben fet! Enhorabona per haver aconseguit un bon arròs en un foc de llenya.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Llàstima que no sé anar en bici, si no, m'afegiria a aquesta colla, perquè després de l'esforç, la recompensa d'un bon arròs no està gens malament!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  6. M'imagino que der un arròs amb foc de llenya ha de ser realment difícil... sort que et tenien a tu com a cuiner!
    Jo també sóc de les que faria l'esforç de seguir-vos uns quants quilòmetres només per poder tastar aquest arròs ;)

    ResponElimina
  7. Alguna vegada havíem fet un arròs amb foc de llenya. Un estiu que havíem anat a Bagà, en un lloc on hi ha barbacoes i taules... I va ser molt difícil... no va quedar pas tan bé com aquest vostre.
    Un bon àpat... i si la companyia i és bona,... molt millor.

    ResponElimina
  8. Caram Manel, quina colla de cuiners!!!!
    L'arròs és bo per celebrar qualsevol cosa, oi??
    i si a més esta fet amb llenya ........

    ResponElimina
  9. Hola Manel, m'agrada la paella però.......el solergibert, aqui m'has conquistat jajajajaa
    és el vi que acostument a beure a casa perque ens agrada molt.

    Segur que veu disfrutar un munt

    una abraçada!

    ResponElimina
  10. La bicicleta n'és l'excusa...però quina excusa més bona per fer una bona paella al foc de llenya...ni que només sigui un cop l'any...(i no hi ha cap dona que vagi amb bici???)
    Ptnts

    ResponElimina
  11. Manel, és fantàstic poder compartir amb els amics un apat com el que ens presentes. Jo, sincerament, gaudeixo més d'una jornada com aquesta que anant a un bon restaurant.
    Felicitats per l'arròs.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  12. Quina cara de satisfets feu tots plegats amb la reunió.. I felicitats per aquest arros tan i tan maco que t'ha sortit.

    ResponElimina
  13. Jo també en conec uns quants que s'inventen sortides en bici per després fer un bon dinar! ja,ja...
    A mi, de l'arròs amb llenya, el que més m'agrada és l'olor que fa. Quan era soltera, a casa tots els diumenges en fèiem una bona paella, però em vaig casar i... la cosa es va acabar! Jo al pis no en podia fer, i la meva mare (al no tenir qui li fes el foc) va decidir fer l'arròs a la cuina.
    Com veus, em puc imaginar l'olor d'aquesta paella tan bona, amb gustet de gambes (jo també ho faig això d'aprofitar els caps de les gambes)!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Si senyor!
    M'encanten aquestes trobades!
    Un ole! per fer l'arròs amb foc de llenya i un altre ole! per els entrants!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Un aplaudiment per aquests cuiners tan eixerits. Salut!!!!

    ResponElimina
  16. ¡Madre mia que pinta!

    "Y como huele" "mejor sabrá" decía mi mami.

    Besos :)

    ResponElimina
  17. Manel, quina enveja, un dinar amb els amics, és de lo milloret que hi ha en aquesta vida!! M' encanten els aperitius, el vermut, el vi i tot plegat, però el que més m'ha agradat ha estat aquest arròs amb foc de llenya!!!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  18. Manel, ben fet! Primer a fer quilometres per despres recuperar el pes perdut amb aquest arros! ;)
    No n'he fet mai al foc de llenya, canvia molt el gust?
    Petons!

    ResponElimina
  19. veig que aquest cop se'ns ha vist el llautó de tanta afició a la bicicleta: només ho fem com a excusa per fer bons àpats. de fet, aquest diumenge tenim un altre dinar, a alp. les parelles hi aniran en cotxe, però nosaltres en bici, només faltaria, si cal fer 140 quilòmetres es fan, però l'objectiu principal és el dinar :)
    per als que ho pregunteu us diré que no sé si realment fet amb foc de llenya canvia o no el gust de l'arròs, aquest va sortir força bo, però no sé si és per això. el que sí que us puc dir és que hi has d'estar molt a sobre perquè costa molt augmentar o disminuir la intensitat del foc quan ho necessites.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte