pastís ràpid de xocolata i avellanes

Ahir era el meu aniversari, i la veritat és que no havia pensat fer res especial, però dilluns al vespre la Lara va insistir que volia fer un pastís, i a darrera hora vaig fer una cerca per internet perquè moltes vegades havia vist pastissos ràpids de xocolata que es fan al microones, però en aquell moment precisament no en recordava cap. Al final, en vaig trobar un en un lloc que no recordo i que, convenientment 'tunejat' va ser el que ens vam menjar ahir de postres. Si us agrada la xocolata, us agradarà aquest pastís.
Com que vam adaptar força la recepta pels ingredients que teníem a casa, us explico les quantitats i la manera com el vam fer nosaltres.
D'una banda, cal posar a fondre al microones, a potència mitjana perquè no es cremi, i no més de dos minuts, 100 grams de xocolata (n'hi vam posar de la que porta el 75% de cacau) amb un gotet de nata (un bric petit de 200 g). A banda, es baten els rovells de tres ous amb 50 grams de sucre, fins que queda una barreja blanquinosa, i es munten les clares dels tres ous amb sucre glas. Jo n'hi vaig posar molt menys que a la recepta, uns 25 grams, i va quedar prou dolç i bo. Després, es barreja la xocolata desfeta amb els rovells i s'hi tiren unes quantes avellanes picades (l'original portava nous, però es pot fer amb una altra fruita seca). Finalment, s'hi afegeixen les clares muntades a punt de neu, barrejant amb molta suavitat perquè no perdin volum. S'aboca la barreja en un motlle (o es deixa en el mateix bol on hem fet la barreja) i es posa al microones durant sis minuts a màxima potència.
Quan passi aquest temps, us semblarà que el pastís encara no està cuit, perquè és tou, però si el deixeu refredar va agafant cos i al cap d'unes hores o l'endemà està ben a punt.
Un cop fred el pastís, el vam banyar amb cobertura de xocolata. Com que no tenia xocolata de fondre, vam fer servir xocolata del 75% amb llavors de cacau, barrejada amb una mica de mantega, tot fos al microones el temps just perquè es desfaci però sense que esdevingui massa líquida per poder-la escampar bé per sobre el pastís. Les llavors de cacau van augmentar el cruixent del pastís.
La Lara va triar la decoració final alternant pel perímetre exterior del pastís mitges cireretes en almívar amb mitges avellanes, i al centre hi va posar avellanes picades una mica més petites.
La veritat és que estava molt bo, i com que omple molt, amb aquesta quantitat en podrien menjar ben bé sis o vuit persones.
La foto no és massa bona perquè la vaig haver de fer amb el mòbil, a l'àmpit de la finestra de la cuina, amb l'hortènsia assolellada. En aquesta època està gran i preciosa, sobretot quan no li toca el sol i es revifa.