dilluns, 30 de setembre de 2013

croquetes d'albergínia - polpette di melanzane

Deixem un moment l'arròs a banda, vull dir que deixem a banda l'arròs, no que deixem de menjar arròs a banda... ai, quin embolic! Tornem a començar.
Avui no porto un plat d'arròs, faig un petit descans, i vinc amb un producte que també m'agrada molt, l'albergínia, perquè dissabte vaig fer aquest plat italià de nom tan bonic, 'polpette di melanzane', que no vol dir res més que mandonguilles d'albergínia.
És un plat força popular a Itàlia, i tant es fan amb aquest nom mandonguilles, cuinades amb una salsa com si fossin de carn, com es fan croquetes, arrebossades i fregides... o bé arrebossades i cuites al forn, com vaig fer jo en aquesta ocasió, si bé he de dir que les croquetes sempre queden més bones fregides en oli, encara que no siguin tan saludables com aquestes d'avui.
Les 'polpette' són fàcils de fer, i després de fer aquestes primeres, ja en tinc al cap unes de més sofisticades, farcides amb un altre ingredient, i servides sobre una salsa escaient... però això serà un altre dia.
Per fer aquestes croquetes o mandonguilles, primer vaig coure al forn dues albergínies (a Itàlia hi ha qui les bull i després les escorre bé), obertes per la meitat, amb uns talls a la carn i un raig d'oli per sobre, fins que van ser cuites. Les vaig refredar i vaig treure'n la carn, la vaig picar bé amb el ganivet i la vaig posar en un bol gros, on hi vaig barrejar un ou sencer, un parell de cullerades de formatge ratllat (vaig fer servir parmesà i format de maó sec), una cullerada de julivert, sal pebre negre i una mica de farina de galeta, la necessària perquè la massa agafés consistència.
Un cop feta la barreja, la vaig deixar una estona a la nevera i vaig començar a fer les boles, de mida generosa, i les vaig arrebossar amb farina de galeta. També les podia haver passat per ou batut i fregir-les, però vaig optar per coure-les al forn per fer-les més lleugeres.
Les mateixes boletes, sense arrebossar, són unes mandonguilles vegetals que es poden servir simplement amb una salsa de tomàquet o amb el sofregit que feu habitualment per cuinar les mandonguilles.

12 comentaris:

  1. Queda clar que fregides són més bones. Ja ho repeteixes dos cops al text... ha ha ha. I tens tota la raó, aquestes polpete... fantàstiques. I molt divertides, per menjar amb els dits i tot!

    ResponElimina
  2. M'encanten les albergínies, aquestes mandonguilles les faré ben aviat.

    ResponElimina
  3. Caram Manel, sempre ens sorprens amb plats deliciosos!!! M'apunte aquestes mandonguilles d'albergínia perquè justament en tinc dues al frigo que comencen a demanar "auxili" i potser les faré d'aquesta manera. Salutacions,

    ResponElimina
  4. Visualment són precioses. M' agrada moltíssim l´albergínia....és una bona proposta que entra pels ulls.

    ResponElimina
  5. Unes croquetes sorprenents i que tenen d’estar molt bones, queden anotades.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Unes croquetes deliciosses i aptes per a vegetarians.
    Amb el teu permís les copiaré.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Quina delicatessen.....Exquisites!!!
    Salut!!!
    Olga

    ResponElimina
  8. Que bones i albergìnies e tinc unes quantes

    Muas

    ResponElimina
  9. La temptació és no menjar-se les albergínies tal com surtin del forn, abans de fer les croquetes ;-)

    ResponElimina
  10. Ja les he provat i practicat bastant, cada vegada en domino més el tempo i la elaboració. Són un autèntic plaer, i quan les he ofertes a convidats han estat un veritable èxit. Salut!!!!

    ResponElimina
  11. No saps com celebro que t'agradin i que ja les hagis provat unes quantes vegades. Gràcies per fer-m'ho saber i fins ben aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...