dimecres, 9 d’abril del 2014

arròs ràpid amb capipota i botifarra negra


el principal aliment del món (69)

Ja he dit moltes vegades, i no em cansaré de repetir-ho, que l'arròs és un producte fantàstic que admet mil i una maneres de preparar-lo. Però per fer un arròs com és més habitual aquí, un arròs tipus a la cassola o a la paella, tenim bàsicament dues maneres: preparar en la mateixa paella o cassola la base, que és el sofregit més els ingredients que haguem triat per a l'arròs (carn, peix, verdures...) i afegir-hi l'arròs quan ja ho tenim a punt, o bé preparar l'arròs amb una mínima base d'all o ceba, o sense res, i afegir-hi una altra preparació anterior, ja sigui una salsa o tot un plat, com seria el cas d'aquest arròs d'avui. A veure si m'explico.
Per fer un arròs d'aquest tipus, primer hem de preparar el plat que volem integrar a l'arròs, en aquest cas un capipota o, més ben dit, un capitripa de vedella, perquè ja gairebé ningú posa pota al capipota. El podem preparar expressament o, el que és més habitual, aprofitar el que ens ha quedat d'un altre dia, com vaig fer amb l'arròs de peix que us explicava fa unes setmanes.
El capitripa ja he explicat a vegades com el faig (podeu trobar-ne almenys tres al blog, amb botifarra negra i cigrons, amb rovellons i en gotet). És un plat per sucar-hi pa, de manera que, si ens en sobra, tindrà una bona quantitat de salsa, essencial per aprofitar-lo per a l'arròs.
En aquest cas, només vaig posar a sofregir ceba picada, hi vaig afegir el capitripa i l'arròs: s'ha de remoure bé perquè l'arròs s'amari del sofregit, i aleshores hi tirem l'aigua (o un brou suau, si voleu, però segurament no cal) i esperem els quinze minuts de rigor, tanquem el foc i deixem reposar uns minuts més. Quan tanco el foc hi poso unes rodanxes de botifarra negra, perquè ja és cuita i només necessita escalfor, i a més d'aquesta manera no es desfà.
A mi, que ja sabeu que sóc molt de menuts, m'encanta aquest arròs, deixat una mica caldós, perquè el gra s'impregna dels sabors i, si el deixem una mica al dente, contrasta amb la textura gelatinosa del cap i la botifarra... en fi, un plaer per als amants de les delícies porques, com les definia el Xavier Febrés.
Podeu trobar més receptes de menuts en aquest enllaç i en l'article que vaig publicar fa uns mesos sobre el tema a Gastronosfera.

1 comentari:

  1. Quin arròs Manel!!! I a sobre tens la barra de dir-nos que es d'aprofitament. Si és que fas uns arrosos espectaculars
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte