divendres, 11 d’abril de 2014

amanides de tomàquet i de mongetes amb arengades


Quan va néixer aquest blog, ja vaig reivindicar en un post les oblidades arengades, les humils arengades, una conserva de quan no hi havia neveres ni congeladors per guardar el peix que no ha tingut tanta sort com les seves cosines les anxoves, convertides en un producte respectat i de preu alt, quan són de qualitat.
Les arengades són sardines preparades en salmorra i premsades, que durant anys van ajudar a apaivagar la gana que hi havia al país després de la guerra, barrejades amb col, amb mongetes, amb escalivada o simplement amb pa amb tomàquet. No totes tenien la mateixa qualitat, i de les més seques i salades se'n deien civils o guàrdies civils.
El cert és que ara que els civils de veritat gairebé han desaparegut dels nostre pobles, les arengades tampoc es veuen gaire als comerços habituals, han quedat relegades a les botigues especialitzades en bacallà i altres peixos salats. Però l'altre dia en vam veure a la peixateria, arengades i sardines de la costa, i en vam comprar de cada, perquè em feia gràcia valorar la diferència: si no m'erro, la sardina de la costa és igual que l'arengada, però no tan premsada, i no sé si conservada menys temps, de manera que no és tan seca.
El cert és que les arengades són molt bones, això sí, si t'agraden els gustos forts. Teòricament s'han de posar unes hores en remull en aigua, però jo prefereixo netejar-les, tallar-les petites i cobrir-les amb oli durant una estona, tampoc massa, perquè ja no poso sal al plat quan les utilitzo.


Amb les de l'altre dia vaig fer dues preparacions, una amanida de tomàquet i una altra de mongetes, fàcil i molt gustosa.
Teníem polpa de tomàquet natural que havia quedat d'una altra recepta, és a dir, la carn del tomàquet, sense pell ni suc ni llavors, i la vaig posar a la base del plat, la vaig condimentar amb una mica d'orenga i a sobre hi vaig posar els talls d'arengada marinats en oli, que va servir per amanir el conjunt. Les arengades s'han de netejar abans, traient-los les tripes i l'espina central, així com les escates i si voleu la pell exterior.
Aquesta mateixa preparació serveix per amanir unes mongetes cuites (també en tenia, cuites per la mare), només cal afegir-hi si cal una mica d'oli. Amb ben poc peix queda una amanida molt i molt gustosa.

5 comentaris:

  1. Que bones Manel aquestes dues amanides, amb el molt que m'agraden a mi les arengades.
    PTNTS
    DOlça

    ResponElimina
  2. Que bones les arengades amb aquestes dues amanides o amb un bon pa amb tomàquet !!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. A veure si sóc a temps de tastar-les! Fan molt bona pinta sobre la carn del tomàquet.

    ResponElimina
  4. A casa sempre se n'ha menjat d'arengades, sobretot amb la coca de recapte. Aquesta amanida ha d'estar deliciosa!!!! Ideal per un sopar a la fresca!

    ResponElimina
  5. Tens raó, fa moolt temps que no menjo arengades! M'has fet recordar al meu pare que de tant en tant comprava uns civils amb unes seques.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...