dissabte, 17 de maig del 2014

bacallà amb gambes en pil-pil lleuger sobre llit de carbassó


Una altra de peix, aquest cop bacallà, un dels que més ens agrada. Un bacallà gruixut, molt temptador, que feia dies que teníem a la nevera amb aigua i ja estava a punt. Part d'una penca amb la qual ja vam fer croquetes i un bacallà amb samfaina una mica diferent que potser algun dia portaré aquí.
Avui toca aquest, més recent: el sopar de dijous, aniversari de la Marina, amb una amanida d'enciam i fonoll marí en vinagre i unes coquetes de tomàquet i salsa pesto per començar.
Com us podeu imaginar, volia fer un bacallà una mica lluït, i com sempre vaig anar donant voltes a diferents idees fins que es van concretar en aquest plat. Per fer-lo, abans treure unes gambes vermelles del congelador, i el bacallà també el vaig treure de l'aigua i el vaig posar a assecar sobre paper absorbent.
En una paella de paret alta (una sauté) vaig fregir les gambes en oli una mica abundant, vint segons per banda, només per aromatitzar l'oli; vaig abaixar el foc i hi vaig posar un gra d'all gros picat i el bacallà (dos talls grossos partits per la meitat) amb la pell de cap per vall. És hora d'agafar la paella pel mànec, en el sentit més literal (per això va molt bé una sauté), i començar a moure-la perquè el bacallà deixi anar la gelatina i amb l'oli calent es vagi fent una salsa: és la tècnica del pil-pil basc. De tota manera, com que no hi volia posar molt d'oli perquè era l'hora de sopar, quan estava a mig lligar hi vaig afegir una mica d'aigua calenta, vaig seguir movent i, quan el bacallà va estar gairebé al punt (quan les làmines de la seva carn es comencen a desenganxar) hi vaig afegir les gambes, vaig apagar el foc i vaig tapar la cassola perquè s'acabés de fer uns minuts abans de servir. A més de l'all, també hi podria haver posat una mica de bitxo per donar més força al plat, proveu-ho si us agrada el picant.
Mentrestant, havia tallat carbassó a bastonets i ceba a la juliana, i ho vaig saltar en una paella calenta amb una mica d'oli, primer la ceba dos minuts, i després amb el carbassó, cinc minuts més, just per trencar el cru de les verdures però deixant-les amb una mica de cos.
Aquesta barreja, situada al mig del plat, em va servir de base per al bacallà; al voltant, hi vaig posar les gambes i, per sobre de tot plegat, la salsa de la cocció, que agafa un toc vermellós gràcies a les gambes.

 

4 comentaris:

  1. Li ha de donar un gust bonissim fregir les gambes abans al oli. Un plat molt vistos i delicios! Petons

    ResponElimina
  2. Quin magnífic sopar de celebració Manel. El bacallà és d'aquells peixos que o bé agrada moltíssim o no se'n vol ni sentir a parlar. Jo sóc de les primeres.

    PTNTS
    Dolça

    Espero avui només publicar-te el comentari una vegada, darrerament se'm publica per duplicat.

    ResponElimina
  3. Un plat deliciós i complet, tant en sabor com en textures. Quin bacallà més lluÏt et va sortir! Petons

    ResponElimina
  4. Com diria na Vicenteta, un dinar de categoria!!!!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte