crancs de riu en salsa picant

De petit, quan les rieres eren més netes i hi baixava més aigua, a l'estiu ens hi banyàvem i hi anàvem a caçar crancs. Caçar, que no pescar, que pescar vol dir agafar peix traient-lo de l'aigua, i els crancs de riu no són peixos ni es pesquen amb canya.
Els crancs de riu s'amaguen sota les pedres i el primer que em va ensenyar el pare va ser que no fugen com nosaltres, sinó que marxen enrere, de manera que abans d'aixecar la pedra l'has d'haver vist entrar per saber per on s'escaparà.
Els agafàfem amb les mans, o amb el salabret (no recordo que n'hi diguéssim així, ni que en tinguéssim, perquè segurament no era un salabret sinó un caçapapallones reconvertit en estri de caça submarina) i no recordo gaire com els cuinava la mare, li hauré de preguntar.
Segurament, en aquella època la motivació per caçar crancs era molt diferent a la que tindria ara, si ara pugués tornar-hi, perquè a la riera de la Vinyota ja no n'hi ha, ni prou aigua per banyar-se.
Aquest exercici de nostàlgia ve a tomb pequè vaig recordar aquests episodis dies enrere quan a la peixateria del súper vaig veure que tenien crancs de riu cuits, prou macos per incitar-me a comprar-ne una bona bossa. Em feia por que en ser bullits o escaldats prèviament, haguessin perdut el gust, però la peixatera em va assegurar que no, que sempre que en tenen, ella se n'emporta perquè donen molt de gust.
Efectivament, tant cuinats amb aquesta salsa com en un arròs que vaig fer l'endemà amb tota la família, van donar molt bon resultat; això sí, els crancs tenen el cap molt gros i poca carn a la cua, però val la pena xuclar els caps i escurar les potes. 
La salsa picant d'aquest plat, amb el gust del cranc, està per no parar de sucar-hi pa, que és el que vaig fer!

la recepta

Com que els crancs ja són nets i bullits, la feina bàsica és preparar un bon sofregit: jo el vaig fer amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot ben picat i sofregit a foc no gaire fort una bona estona, fins que les verdures comencen a caramel·litzar. Aleshores, hi vaig afegir un all picat, una cullerada de carn de nyora i un parell de tomàquets ratllats, i vaig deixar que el sofregit anés fent, tot plegat salpebrat i amb una mica de sucre. De tant en tant, si el sofregit s'asseca s'hi afegeix una mica d'aigua, i quan ens sembla que és al punt, ben bé mitja hora desrpés, més si tenim temps i paciència, hi afegim el picant. Jo vaig fer servir bitxo aixafat que em va regalar un amic que ara viu a Colòmbia, i que amb molt poca quantitat dóna una potència a la salsa... però també es pot fer amb harissa, amb tabasco o posant-hi uns trossos de bitxo o un parell de cireretes, els bitxos vermells petits secs que sempre hem de tenir a casa.
Finalment, tirem els crancs a la cassola amb mig got d'aigua i deixem coure conjuntament cinc minuts perquè la salsa agafi el gust dels crustacis.