dissabte, 26 de novembre de 2011

un taller de tapes per aprendre i gaudir


Explicava a principis de mes que hi ha cursos i cursos de cuina, i us avançava que aquest novembre m'havien convidat a dos ben diferents. La primera experiència us l'explicava en el post anterior, i dijous vaig tenir ocasió d'anar al segon, de caire força diferent, al taller de cuina Sabores, obert fa un any al barri de Gràcia de Barcelona, que ofereix diversos cursos de cuina i de tast de vins, cerveses i còctels.
L'experiència va ser fantàstica, per molts motius, i malgrat que no serà exactament igual per a les persones que hi pugueu anar a partir d'ara, per les raons que ara explicaré, estic segur que en sortireu tan satisfets com nosaltres.
He de dir abans que res que el taller de divendres, dedicat a les tapes, l'impartia Xesco Bueno, cuiner i formador de cuiners durant molts anys, blocaire bibliòfil i amic, ho dic d'entrada perquè ningú no pugui pensar que amago res, no perquè condicionés pas gens la valoració de l'experiència.
Perquè la pregunta, ben mirat, és què n'esperem quan ens apuntem a una classe o un taller de cuina? No crec que ningú es pensi que amb dues hores i mitja o tres que solen durar aquestes coses, en sortirà convertit en un xef com si s'hagués passat cinc anys d'ajudant de cuina en un restaurant. Ja us asseguro que no. Però tampoc no cal saber gaire de cuinar per anar-hi.
Em sembla que el que explicaré és més o menys el que va dir o el que pensa el Xesco, i el que segurament compartíem dijous en el taller que va fer per a una dotzena de blocaires: es tracta d'anar a passar una estona aprenent i sobretot gaudint de l'experiència. El que va aquest taller, deia més o menys el cuiner, n'ha de sortir havent après a fer sis o set tapes, que ja li poden salvar un sopar amb nota, però sobretot havent agafat moltes idees i havent perdut la por a cuinar; i, si ja en sap, a donar la volta a les coses més senzilles amb gràcia i humor per fer-ne quelcom que els seus convidats recordaran durant temps. Perquè la cuina, no em canso de dir-ho, ha de ser divertida i ha de ser generosa, t'ho has de passar bé tu cuinant i has de fer gaudir els altres.
Un exemple: una de les tapes eren uns espàrrecs amb maionesa. Coi! Si tothom sap obrir una llauna d'espàrrecs, escorre'ls i servir-los amb una cullerada de maionesa de pot. És veritat, però si canviem els espàrrecs blancs de llauna per uns de verds frescos, i la maionesa de pot per una maionesa amb mostassa muntada a mà per aprendre què és realment una emulsió, i a sobre la servim amb un sifó de manera que quedi una escuma, això ja és una altra cosa. Pel camí, alguns dels participants hauran après a tallar i pelar amb gràcia una part dels espàrrecs, a escaldar-los, a refredar-los amb aigua i gel per fixar el color, a muntar amb un batedor una maionesa amb ou, mostassa, oli de girasol, sal i aigua, i a convertir-la en una escuma amb un sifó, que és aquell aparell que va posar de moda Ferran Adrià i que molta gent va comprar o li van regalar i el té arraconat en un armari de la cuina mort de fàstic. Quantes coses, oi, simplement preparant uns espàrrecs amb maionesa? (boníssims, per cert!).
Tapes amb imaginació com els esnacs cruixents d'arròs i pasta inflats, i el capuccino de bolets, fet amb un brou fosc de carn en el qual s'infusionen bolets secs i que se serveix en una tassa de vidre transparent amb una cullerada de nata per sobre; una nata que també farem bullir i a la qual afegim també bolets, la deixem refredar i la muntem un cop freda, amb tota l'aroma i el sabor dels bolets.
Un sandvitx de pasta de full amb poma i foie micuit, amb una deliciosa aroma de canyella, o un got de iogurt reaprofitat en el qual farem el que en Xesco anomena 'Terra', perquè consisteix en un fons de carquinyolis, blat de moro torrat, ceba de l'Ikea i ametlles torrades, tot ben picat perquè sembli terra sobre la qual posarem trossos de cebollí i de mongeta verda tallada en juliana i escaldada perquè simulin herbes, i uns talls de remolatxa cuita tallada de manera que semblin 'cucs', tot plegat per obtenir un resultat ben sorprenent i molt visual.
Per no parlar d'una senzilla tècnica per fer sal de vi, treta directament d'un bloc, perquè en Xesco no fa pas veure que s'ho ha inventat tot, sinó que el seu mèrit, i això ho dic jo, és saber fer participar la gent, repartir feina com el dia que ens va convidar a cinc blocaires a cuinar a casa seva cadascú un plat; fer que tothom se senti corresponsable del que menjarà al final del taller, perquè això és un taller, un lloc on s'aprèn practicant, no simplement mirant i escoltant.
Vaig sortir content de l'experiència, per l'estona passada envoltat d'amics, pel que havíem après i desprès havíem degustat (amb un rosat de les vinyes del restaurant de la família del Xesco, Ca l'Esteve), i també amb moltes ganes de posar en pràctica algunes de les receptes, moltes de les quals aniran de cap als àpats de les festes que s'acosten, tal com ens les va ensenyar o amb la interpretació que en farà cadascú.
El que segur que cap de nosaltres deixarà de fer és la quallada de foie amb peres trufades i sal de vi, segurament la tapa més elogiada per tots, vistosa i gens complicada de fer, un èxit garantit.

12 comentaris:

  1. Hola. Sóc el primer avui?

    ResponElimina
  2. ets el primer, però no sabem qui ets...

    ResponElimina
  3. Una experiència per a recordar, segur. I que les tapes, o aquests petits aperitius, no són un segon plat de res, sinó que tenen la seva pròpia nota. Per cert, si en fas alguna un dia d'aquests penja la recepta que intentarem fer quelcom... ;-) Petons

    ResponElimina
  4. Jo penso igual els tallers de cuina són per aprendre practicant, no per mirar escoltar i prendre apunts!!

    Magnífiques experiències aquests tallers!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. una molt bona experiencia el taller per aprendre i gaudir com molt be dius

    ResponElimina
  6. Ole y Ole!!! el mejor "profe", "tramendus" alumnos y el entrañable espacio de Dani de Sabores!

    ResponElimina
  7. A veure si al proper taller em conviden a mi també :)
    Tens raó que amb dues hores no et converteixes en un gran xef, però aprendre 6 o 7 tapes d'aquestes tan bones és suficient per donar MH al taller!
    Posaràs la recepta de la quallada de foie amb peres trufades?

    ResponElimina
  8. Doncs això és una de les gràcies dels tallers: veure com a una recepta tan senzilla com la dels espàrrecs, li pots donar un aire diferent!!! I que bons que eren!!!!
    M'ho vaig passar molt bé alhora que aprenia un munt de coses! I em va agradar retrobar-me amb tots vosaltres!
    Petons

    ResponElimina
  9. marina, em sembla que sí que en faré alguna d'aquestes aquesta setmana ;-))

    dolça, tu hi entens força de tallers de cuina, oi? tots els teus alumnes sempre surten amb les mans a la massa (o al cóc!).

    miquel, d'això es tracta, de passar-ho bé aprenent, oi?

    pantxeta, totalment d'acord!

    gemma, a veure, que fa dies que no éns veiem i ja m'agradaria. la recepta la volia posar el dia que la faci a casa, però el miquel ja l'ha penjat al seu bloc, és molt bona.

    margarida, un plaer retrobar-te després de tant de temps. una abraçada!

    ResponElimina
  10. Quina enveja... aviam si em posso les piles i tinc el plaer de tornar a compartir amb vosaltres moments com aquests.

    Muas!

    ResponElimina
  11. Hola Manel.
    Me encantó conocerte, y trabajar en equipo contigo, fue divertido.
    Ayer hice los espárragos y la sal de vino.
    Hasta otro sarao.
    Besos

    ResponElimina
  12. gemma, a veure !!!

    margot, el placer fue mío. lástima del problema con el coche, espero que llegarais bien y que tengamos más tiempo en la próxima, que seguro la habrá y pronto.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...