dimarts, 1 novembre de 2011

lluç amb patates, ceba i tomàquet


Lluç amb patates, ceba i tomàquet, un plat ben senzill que, com totes les coses a la vida, es pot complicar fins allà on arribin la nostra imaginació i les nostres ganes de fer coses noves, de manera que del plat tradicional només en queda el nom.
Tenia lluç per dinar i podia fer dues coses, fer-lo fregit o a la planxa o buscar-li una sortida diferent que fes gaudir els meus sentits, la vista, el gust, l'olfacte... Què carai, encara que fos un dimarts a migdia, i amb una mica de pressa per marxar a treballar, bé que em mereixia un regal com aquest, oi?
El peix està fet de manera senzilla, perquè, en general, la majoria com són més bons són simplement fregits o passats per la planxa, en aquest cas, marcat a foc fort en una paella antiadherent gairebé sense oli, i després salpebrat.
A la base del plat hi vaig posar una salsa de tomàquet casolana 'complerta', feta a poc a poc i durant una estona llarga amb un sofregit de ceba i all, tomàquet ratllat, sal, sucre i una mica d'orenga i julivert.
Què hem dit? Amb tomàquet i ceba? Doncs a veure com fem la ceba: la tallem en juliana i la posem en una paella amb oli, a foc suau, que vagi suant, amb una mica de sal per ajudar-la a fer aquesta funció; s'hi ha d'estar més de mitja hora, tres quarts bons, afegint-hi un raget de vi blanc quan quedi seca, i després aigua, o un brou suau, si ho necessita. Al final, per donar-li un puntet, una culleradeta de sucre morè, que li donarà color i un toc dolç, un raget de nata líquida, dos minuts més de cocció i cap al túrmix, triturar i tenim una crema de ceba que va bé per acompanyar molts plats i que, per exemple, fa poc vaig fer servir aquí per acompanyar una cueta de rap.
El tercer acompanyament del peix: la patata. Vaig coure al microones unes patates mitjanes rentades, cinc o sis minuts a màxima potència, però les podia haver bullit amb pell si hagués tingut més temps. Es pelen encara calentes i s'aixafen amb una forquilla en un plat fons, afegint-hi sal i oli d'oliva verge en abundància. És un puré rústic, unes patates 'a la forquilla' de gran sabor que vaig acabar amb una mica de pebre mòlt i vaig servir en forma de 'quenelles'.
Finalment, per acabar i guarnir el plat, una mica de ceba fregida cruixent sobre la crema de ceba, una branqueta de farigola i un parell de tires de tomàquets secs rehidratats i conservats en oli i herbes.
Podia haver posat en una safata un fons de patates, ceba i tomàquet tallat tot a rodanxes, amb sal i un raig d'oli, el peix a sobre i fer-ho al forn; també seria lluç amb patates, ceba i tomàquet, però ja no seria el meu plat.

...ah! me n'oblidava, que avui és Tots Sants i toca fer panellets també a casa d'aquest blocaire poc pastisser que com cada any ha tingut l'ajut inestimable de la seva cuinera de postres preferida. 
No posaré pas la recepta, que en trobareu de gent que en sap més, només dir que aquests estan fets amb un bon massapà d'ametlla mòlta i sucre i la resta, com sempre: pinyons, ametlla picada, codonyat, coco, xocolata...

14 comentaris:

  1. hummmmm!! quina pinta que fa tot.
    un saga d'excel·lents cuineres i bons cuiners .
    Amb el vostre permís, me'n menjo un parell.

    ResponElimina
  2. Quina combinació! El lluç és ben abellidor. Amb tantes colors!

    Aprofite per a convidar-te a inscriure't al grup gastronòmic Mengívol per a parlar de la nostra cuina tradicional.

    Ací tens més informació: http://rossejat.blogspot.com/2011/10/mengivol-la-nostra-llista-de.html
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Tan fantàstics el lluç com els panellets de la pastissera de la casa! ;)
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  4. M'encanten aquests plats de peix amb guarnició senzilla que tu has innovat donant-li un toc modern.

    Petons!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  5. el peix planxa i l'acompanyament perfecte... ara els panellets segur que ja no hi han je je je

    ResponElimina
  6. Un plat molt sa i uns panellets de luxe!. Gràcies a la col·laboració de la teva pastissera preferida, eh?

    ResponElimina
  7. Un peix de luxe i el panellets també.
    Bona nit ;)

    ResponElimina
  8. un palto exquisito de bueno y bien presentado y los panellets te han salido con una pinta irresistible

    ResponElimina
  9. Bon dia Manel. Com tu dius, amb el peix s'ha de tenir cura perquè no quedi disfressat de sabors. De manera senzilla, i amb acompanyaments subtils. I els panellets... els teus entren a la ETG! Cap mena de fècules ni aditius i... amb una pinta... nyam! Petons

    ResponElimina
  10. Amb aquest acompanyament has convertit un plat de lluç amb un plat 10
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. jeje jo també sóc de les que creu en els homenatges diaris!! :D i aquest lluç n'és tot un... ah, m'encanta la idea de la crema de ceba, me l'apunto!!

    Un petóoo! :D

    ResponElimina
  12. Com trobo a falta dinar a casa! Un plat tan bo com aquest al tupper no hi tindria cap sentit...
    Els panellets t'han quedat perfectes!

    Petons!
    Anna

    ResponElimina
  13. Jo sóc més aviat de dolços, però un lluç així m'encanta, i tan ben acompanyat ha de ser deliciós!
    Però no puc apartar els ulls d'aquesta safata de panellets! Felicita a la teva cuinera de postres perquè la bona presència d'aquests panellets supera la de molts que corren per la xarxa!!!!
    Petons

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...