dilluns, 16 d’abril de 2012

bacallà confitat amb puré de cigrons menuts, allioli del seu pil-pil i pesto vermell


A Ràdio Castellar, la Clara i la Marina fan un programa de cuina interessant i simpàtic, 'Quins fogons', que es pot escoltar per internet aquí, i acaben d'engegar una iniciativa engrescadora, Enfogona't, consistent a demanar cada mes a seguidors del programa i lectors dels seus respectius blocs de cuina una recepta apropiada per aquell mes. Aquest abril proposen receptes relacionades amb Sant Jordi o bé, d'una manera més genèrica, amb un dels grans protagonistes d'aquesta diada tan nostra, l'amor.
M'ho vaig estar rumiant i no se'm va ocórrer una recepta típica de Sant Jordi, però sí una recepta romàntica. Aquest concepte pot tenir moltes lectures, però em sembla que no es tracta pas de buscar receptes afrodisíaques ni fer pastissos xarons amb forma de cor, com fan per Sant Valentí. Què entenc, doncs, per una recepta romàntica? Com que el romanticisme és una cosa prou genèrica i cadascú l'entén de la seva manera, us diré la meva: una recepta romàntica per a mi seria aquella feta amb molt d'amor i, a més, pensada específicament per a la persona estimada, amb els ingredients que li agraden o que puguin evocar algun record comú (en aquest cas, el tomàquets secs portats d'Itàlia) i, sobretot, amb un punt de generositat, amb la intenció de regalar-li un moment de felicitat en menjar-la.
Aquest bacallà, doncs, el vaig pensar per a una persona a qui li agrada molt aquest peix, com la majoria dels fruits del mar, i també els cigrons menuts, l'allioli i els tomàquets secs. De fet, li agraden moltes coses, perquè és una gran amant de la cuina i el bon menjar, i, per tant, la recepta podria contenir infinitat d'ingredients. Però vaig triar aquests, vaig pensar el plat per ella i m'agradaria que el dia que li prepari li proporcioni el plaer de què parlava. Crec, per tant, que és una recepta prou romànticai adequada per Sant Jordi, tal i com us he dit que entenc aquesta expressió.

Un cop pensat el plat i escrita la primera part d'aquest post, abans de passar a la cuina, em vaig adonar que a primer cop d'ull podria semblar un bacallà amb dues salses, o un bacallà amb cigrons i tomàquet, però el resultat no hi té res a veure.
Per fer aquesta recepta, vaig posar en un cassó els trossos de bacallà prèviament dessalats, amb la pell cap a dalt, coberts amb oli d'oliva suau, una mica de bitxo, un all laminat i un de sencer. Vaig encendre el foc ben fluix, perquè es tracta que no arribi a bullir perquè aleshores, en lloc de confitar, fregiríem el bacallà. Quan l'oli comença a fer bombolles, es tanca el foc i es deixa una estona el peix a dins de l'oli, fins que està prou cuit i les làmines del bacallà se separen; es treu del cassó, s'escorre bé i es reserva.
Al cassó hi quedarà l'oli i la gelatina del bacallà, una joia que ens permet fer el pil-pil tradicional o, com en aquest cas, una salsa més espessa que jo anomeno allioli de pil-pil i que ja vaig explicar aquí. Separem una part de l'oli tebi (sense gens de gelatina) i el que queda al cassó el batem bé amb la batedora manual, fins que queda una salsa lleugera, després l'aboquem al pot de la batedora elèctrica i comencem a batre com si féssim una maionesa, afegint-hi poc a poc l'oli tebi que hem separat, fins que ens quedi un allioli ben espès.
A banda, triturem cigrons menuts cuits ben tous i hi afegim un raig de l'oli de coure el bacallà i unes quantes cullerades d'allioli de pil-pil, fins que ens quedi un puré una mica més lleuger.
Abans haurem preparat el pesto vermell, que ja he explicat aquí, però que us recordo: es fa substituint l'alfàbrega del pesto verd tradicional per tomàquets secs escaldats i conservats en oli amb all i herbes. Posem al vas del túrmix els tomàquets, l'oli de conservar-los, una mica d'all (amb compte), formatge parmesà ratllat (o un altre formatge sec) i pinyons (o una altra fruita seca). Triturem sense passar-nos, que ha de tenir una textura una mica granelluda, i ja el tenim a punt.
A l'hora de muntar el plat, posem una cullerada de puré de cigrons a la base, un tros de bacallà a sobre i una capa fina d'allioli de pil-pil per sobre del peix. Finalment, un fil de pesto vermell sobre l'allioli i al voltant del plat. Decorem amb una mica de porradell picat. 
També vaig provar de presentar-ho en un gotet, amb els ingredients col·locats en el mateix ordre, per formar part d'uns entrants, i va quedar bé.
Us avanço la meva opinió (parcial, és clar): boníssim el puré de cigrons, i el plat en conjunt.

23 comentaris:

  1. M'ha encantat!!!! La veritat és que trobo que li va molt millor al bacallà fer-lo confitat que fregit. I realment has captat l'essència de l'Enfogona't! Ens has enamorat ;) Gràcies per participar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies a vosaltres per la iniciativa. si he aconseguit enamorar les dues presentadores del meu programa de cuina preferit, l'esforç ha valgut la pena. fins aviat!

      Elimina
  2. Que gran! Ha valgut la pena esperar Manel!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies òscar, tu sempre em fas posar vermell... però m'agrada!

      Elimina
  3. Qui diu que per Sant Jordi tot han de ser cors, roses i coses nyones? Tens raó, aquest peix em sembla de lo més romàntic! A part de tenir una pinta espectacular!!! mmmmmmmmmmm

    ResponElimina
    Respostes
    1. efectivament, el romanticismo és on el volguem posar, només cal la nostra voluntat, no cal donar-li forma de cors.
      gràcies per la visita, miss sort, i pel comentari, i fins aviat!

      Elimina
  4. Totalment d'acord amb els comentaris anteriors, l'has clavat! I el més important és que no hi falta el color vermell! Una bona rosa, la teva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, marina! volia que fos un plat molt especial, ja ho has llegit, i no hi podia faltar el color vermell, que darrerament m'acompanya sovint, a més de ser el color principal de sant jordi.
      no m'havia adonat que vist des de dalt el plat pot semblar una rosa, gràcies per fer-me'n adonar!

      Elimina
  5. .... ummmm, bon moment pel meu segon comentari..... aquesta recepta te la copiaré .....
    Cesca

    ResponElimina
    Respostes
    1. un és de bona educació, dos és de vici, cesca! hahahaha moltes gràcies per venir, i espero el tercer amb ànsia.

      Elimina
  6. mmm... el bacallà confitat queda moolt bó!! És un molt bon plat!! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. efectivament, queda molt més melós, oi? celebro que us hagi agradat. fins aviat!

      Elimina
  7. Que delicia de bacalao, de receta, de acompañamiento, de.......todo!!!. Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias, anna, es un plato especial para mi por lo que cuento, celebro que te haya gustado. un beso.

      Elimina
  8. estoy contigo queda mejor el bacalao confitado que frito y la combinacion que has presenatdo es magnifica
    y bien presentado
    bona setmana

    ResponElimina
  9. gràcies, miquel, bona setmana per a tu també, i a veure si ens veiem aviat!

    ResponElimina
  10. Manel m'encanta!!! i ja et dic jo que prefereixo celebrar Sant Jordi amb un plat com aquest que amb un pastís nyonyo!!!!
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, alba. em sembla que la persona per a la qual està pensat també ho prefereix :-)

      Elimina
  11. Mmm m'agrada el bacallà i m'agrada St Jordi jejeje

    petonets

    ResponElimina
  12. Manel, aquest plat de bacallà té una pinta d'allò mes bona. El millor ingredient: el que no es veu. Moltes felicitats! Bon Sant Jordi a tots!!.
    Ciclista

    ResponElimina
  13. M’agrada molt el bacallà, i acompanyat d’aquets ingredients, deu estar sensacional, un bon plat per celebrar St. Jordi amb bona companyia.
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...