dissabte, 19 de maig de 2012

entrepà de botifarra d'una altra manera

Una altra vegada arribo tard a la convocatòria de 'La recepta del 15', o sigui que torno a fer 'La recepta a 3/4 de 15'... Però com que més val fer-ho tard que no fer-ho, aquesta és la meva aportació a aquest esdeveniment gastroblocaire, cada vegada més multitudinari, que convoquen Els Fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta i que aquest mes de maig està dedicat als entrepans.
El meu entrepà és una mica diferent, tot i que està farcit d'un producte molt comú, la botifarra, però generalment no se sol menjar així, en cru. Al meu poble, d'aquesta botifarra, que a molts llocs no té cognom, en diem botifarra crua o botifarra bona, per diferenciar-la de la negra, la d'ou i la resta de delícies porques que elaboren els obradors de la vila.
Doncs bé, a mi la botifarra crua m'agrada precisament així, crua, com si fos un tàrtar, com ja vaig explicar aquí. Es tracta d'una carn barrejada amb greix i assaonada amb sal i pebre, que quan és bona, és molt bona menjada tal qual; penseu que, si la deixéssim assecar, es convertiria en una magnífica somalla... i seguiria essent crua igual.
Dic això perquè cada vegada que publico alguna menja d'aquest tipus, hi ha diversitat d'opinions sobre si és una delícia o una porqueria, i vull deixar clar, d'antuvi, encara que no caldria, que jo estic amb els primers, i que els segons han de saber que quan es mengen un fuet estan menjant exactament el mateix, amb un altre nom. O quan mengen pernil salat.
Pel que fa a la preparació de l'entrepà, no té gaire secret: es pot fer amb qualsevol pa, però m'agrada amb aquests panets de blat i civada, tipus xapata, perquè són cruixents per fora. Els obro per la meitat i unto les dues cares amb maionesa, després trec la pell de la botifarra i l'escampo sobre el pa, hi poso unes rodanxes de tomàquet a sobre i, per acabar, unes làmines ben fines de cogombres en vinagre, que li donen un toc àcid i cruixent molt interessant.
En fi, que he trigat a fer la meva aportació a 'La recepta del 15', però espero que us interessi. De bona, ja us dic jo que ho és... excepte per als qui només es mengen cru el pernil o el fuet, és clar.

25 comentaris:

  1. Molt original encara que jo soc dels primers... la carn crua no m'acaba de fer el pes perqué no m'agrada la textura en boca, però al meu home li encanta.
    Hi ha d'haver gustos per tots!
    Muacs

    ResponElimina
    Respostes
    1. mira, un 50% a casa teva ja està bé, oi? :-))

      Elimina
  2. M'encanta la botifarra cruaaaa... No puc resistir-me de menjar-ne quan n'he comprat i la passo del paquet a la carmanyola per anar a la nevera... I quan me la faig a la brasa sempre me la deixo crua de dins!! M'encanta aquest entrepà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe... em sembla que som uns quants que la botifarra no arriba mai sencera a la nevera...
      una abraçada

      Elimina
  3. Crec que no mágradaria...tampoc m'agrada el tàrtar, encara que conec a molta gent que li encantaria i a aquets els paso el teu enllaç!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Apa! Quina bona pinta! Jo si que me la menjaria, per què no? això si... amb l'entrepà... la botifarra sola no crec... tot és provar-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. segur que sí, que te la menjaries, amb entrepà o sense, que aquí la fan molt bona.
      gràcies per la visita!

      Elimina
  5. otras¡¡ si me lo pones asi te aseguro que me lo como sin ningun problema,yo de joven mi bocata preferido era con salsichas vuelta y vuelta por la paella pero crudas por dentro y dentro del pan con tomate y me caian lagrimas,que bueno¡¡
    Asi que ya ves me encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs ja ve ser a això, però sense la volta i volta, estic segur que t'agradaria, miquel.

      Elimina
  6. Igual que la Sara Maria, ni les salxitxes ni les botifarres arriben senceres a la brasa o paella. Tant la meva filla com jo, amb pell i tot.
    Salut i molta gana per anar-se menjant aquests entrepans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe... jo, amb pell, encara no, encara puc esperar a treure-la :-)

      Elimina
  7. Jo t'asseguro que me'l menjo, m'encanta la carn crua! :P
    Ha de ser boníssim!
    Siusplau, deixa'ns l'enllaç al bloc per no oblidar-nos de posar-lo a l'índex!
    Merci per participar i petons!
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'encanta que siguis dels meus, sandra!

      Elimina
  8. Un dia d'aquests me n'has de fer un! Petonet

    ResponElimina
  9. Diuen que mai és tard si la dita és bona... jejejeje Un entrepà ben català! els carnívors de casa es lleparien els dits!

    Una abraçada!

    Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. segur que se'ls lleparien, eva, potser fins i tot tu, que per com ho dius, em sembla que no en deus ser gaire, de carnívora, oi?
      una abraçada!

      Elimina
  10. Eres el rei dels tàrtars de botifarra, mestre.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. és allò dels nínxols de mercat que diem a vegades, i com que aquest no el toca aire gent... ;-)
      gràcies de tota manera, massitet!

      Elimina
  11. Manel, doncs tot i que jo sóc de les que els hi agrada la carn crua, no sé si me'l menjaria i per una raó... la càrrega microbiana dels productes pensats per coure sol ser molt més alta ja que estan pensats perquè durant la cocció ens carregarem els microbis. Així que jo et diria que sóc de les que no s'arrisca amb les salmonelles i listèries. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies pel consell, mercè. de tota manera, pensa que la botifarra està adobada amb sal i pebre, exactament igual que el fuet o la llonganissa, que porta els mateixos ingredients i ens els mengen crus, sense cap por... potser el fet que els embotits s'hagin fet assecar canvia les coses, això ho saps més tu que jo. en qualsevol cas, tindré en compte el teu consell!

      Elimina
    2. Aquest és un cas clar en què val més la pena ser ignorant i gaudir de la botifarra crua que no pas patir per la cuita ;-)

      Elimina
  12. Lo que no se entiende es el idioma.
    Esto impide a los interesados preparar el sandwich. Es una lástima porque a lo mejor es comestible. Pero como no se entiende...

    ResponElimina
    Respostes
    1. estimat anònim: gràcies per visitar el meu blog, encara que no l'entenguis. no sé com hi has arribat, perquè si feies una cerca en castellà, no crec que el google t'hagi portat aquí. en tot cas, ho hauries solucionat utilitzant el google translator, que va molt bé per entendre altres llengües, la xarxa està plena de pàgines escrites en llengües que no entenem. imagina't quants xinesos hi deu haver al món que escriuen coses interessants i no les podem entendre. potser podrien canviar de llengua i escriure en castellà, com sembla que suggereixis que faci jo, oi? realment creus que això canviaria alguna cosa? si escrivís en castellà, potser m'entendries tu, però hi seguiria havent milers de milions de persones al món que no m'entendrien i hauria perdut les meves arrels i la meva personalitat. posats a fer-nos entendre, millor ho fem en anglès, no trobes?
      per cert, cada vegada que veus un blog en una llengua que no entens els deixes un comentari com aquest, o només ho fas perquè és en català? ho dic perquè aleshores potser, t'ho diré perquè m'enteguis, "se te ve el plumero".

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...