No tornaré a avorrir parlant de si tinc més o menys ganes o temps per cuinar, però sí que em ve de gust explicar que em costa posar-me a la cuina a experimentar, i potser per això preparo coses senzilles, per dir-ho d'alguna manera. Plats nous, o més ben dit, combinacions noves, almenys aquells dies que tinc una mica més de temps per dedicar a la cuina, però amb ingredients coneguts, amb producte proper del qual sé què necessita per donar el màxim i què no se li ha de fer per evitar que passi desapercebut a dins del plat. I coccions senzilles.
Com aquest mar i muntanya d'avui, sorgit de la necessitat d'improvisar un dinar fa tres dissabtes a causa d'un canvi de plans no volgut, que em va permetre dedicar dos segons a pensar alguna alternativa al pit de pollastre que m'esperava a la nevera per fer a la planxa.
Bé, tenia el bacallà dessalat, perquè en els plans previstos també hi havia cuinar-lo aquell dia o l'endemà en una altra preparació, i vaig decidir improvisar aquest saltat que agermana el peix amb un producte que sabeu que m'estimo molt, com són els bolets, i un altre que he reivindicat aquí, les patates amb pell.
Si seguiu l'enllaç, veureu que normalment les patates bullides amb pell, refredades i pelades, les tallo a dauets i les fregeixo amb cansalada fins que s'enrosseixen, i després hi afegeixo cigrons; per als amics a vegades en cuino acompanyant botifarres blanques i negres, i sempre els han agradat molt.
En aquesta ocasió, les patates, preparades igual, les vaig fregir també amb cansalada i una mica d'all picat, i quan es van començar a enrossir, hi vaig afegir trompetes de la mort (en el meu cas, descongelades, però també podien ser rehidratades) i, al cap d'uns minuts, els cigrons ja cuits i el bacallà esqueixat en trossos petits. Després de saltar-ho bé, hi vaig afegir una mica de l'aigua que deixen els bolets en descongelar-se (si haguessin estat secs, aigua de la rehidratació) i ho vaig deixar coure uns minuts més, no gaires.
Per servir, un raig d'oli de julivert per sobre.
Les patates amb pell m'agraden molt, el bacallà amb cigrons combina perfectament, i els bolets els menjaria amb tot. Segur que m'encanta aquest plat!!!
ResponEliminahehehehe amb aquests gustos, segur que aquesta combinació t'agrada, a veure si la proves!
EliminaManel tu eres de los mios,estos platos asi me encantan, una combinacion de ingredientes fantastica facil y buenisima
ResponEliminauna abraçada
segur que sóc dels teus, miquel, que ho dubtaves? :-)
EliminaUna molt bona combinació d'ingredents, si, si!! Te una pinta fantàstica!!
ResponEliminagràcies, familia!
EliminaTe ha quedado un plato muy vistoso, me gusta la combinación.
ResponEliminagràcies, conchi, és senzill pero gustós. celebro que t'agradi!
EliminaMar i muntanya! Boníssim!! Per cert, els anglesos (sí, aquella gent de la que diuen que no tenen tradició culinària) també són molt de patates amb pell. I, és clar, a casa nosaltres també! ;-)
ResponEliminano sabia això dels anglesos, eva, però realment les patates amb pell donen molt de joc a la cuina, oi?
Eliminaquina barreja d'ingredients més bons!
ResponEliminagràcies lídia, la veritat és que es fan bona companyia!
EliminaM'encanta el bacallà i així amb bolets i patates ha de ser una delícia.
ResponEliminaPer cert, tinc quelcom per tu al meu blog:
Eliminahttp://menjarigaudir.blogspot.com.es/2012/05/va-de-premis-va-de-premios.html
moltes gràcies, maryar, per la visita i pel premi. amb el teu permís, et poso a la llista de blocs amics per no perdre'm les teves novetats.
EliminaTots el ingredients de aquest mar i muntanya m’agraden molt, un altre que tindrem que provar, el resultat es veu fantàstic i bo
ResponEliminaUna abraçada
gràcies, sion, estic segur que a tu i al miquel us agradarà aquest saltat
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaGrandiós, una combinació que ni els millors 'combos' del street fighter!! Et deixa O!! :)
ResponEliminasevillanu! tens la capacitat de fer-me enrojolar tot sovint :-)
Elimina