dilluns, 28 de maig del 2012

risotto amb crema de fals botifarró


el principal aliment del món (54)

Sabeu de sobra que aquesta cuina generosa és gasiva a l'hora de llençar res de la nevera, i sovint, amb les rampoines d'altres plats, es prepara un dinaret que, a vegades, té prou entitat per esdevenir un plat nou i presentable.
He dit molts vegades que no llencéssiu mai una salsa, i fins i tot en vaig fer un post fa dos anys que podeu trobar aquí, perquè sempre se'n pot fer un arròs. O uns fideus. Però ja sabeu que tinc debilitat per l'arròs.
Per això, quan vaig fer les carxofes farcides de fals botifarró d'arròs amb la seva crema, vaig tenir clar que aquesta crema tenia prou entitat per donar-li altres usos, i que en podria treure profit fent un arrosset, que és el que us presento avui.
Per fer la crema de fals botifarró posem a sofregir en una paella amb un raig d'oli ceba tallada petita, i quan està ben tova i rosseta, hi afegim botifarra negra sense pell i tallada a daus; amb el foc baix, deixem que es vagi desfent. Després hi posem una mica d'arròs bullit, ho remenem bé i hi afegim farina, no massa, deixem que s'enrosseixi una mica i hi aboquem llet o aigua de bullir l'arròs, o bé les dues coses, com vaig fer jo; li fem arrencar el bull remenant bé i procurant que el conjunt no quedi massa espès.
Passem la barreja pel túrmix i tindrem una crema que ens servirà per acabar el risotto, que el prepararem de la manera clàssica: sofregim en un cassó porro tallat petit, sense deixar que s'enrosseixi, hi aboquem l'arròs, preferiblement un italià tipus carnaroli o un arròs bomba, li donem unes quantes voltes, hi tirem un raget de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol.

Aleshores, hi comencem a abocar cullerots de brou calent, per exemple un brou de verdures o de pollastre suau, i n'hi anem afegint a mesura que es va quedant sec, sense deixar de remenar, fins que, quan estigui gairebé al punt, hi afegirem la crema de fals botifarró, remenarem bé i apartarem del foc. És el moment de posar-hi formatge parmesà, al gust, remenar de nou i deixar reposar uns minuts el conjunt abans de servir-lo.
La presentació es pot fer, com vaig fer jo, posant sobre el risotto alguns dauets de botifarra negra passada per la paella.

11 comentaris:

  1. Molt bo el rissot. Ràpid i senzill.
    XQ el 50?????? Haurem d'esperar molt??

    ResponElimina
    Respostes
    1. mira, gairebé me n'havia oblidat, del 50. però el tinc pensat, eh? ara, em falta temps i una mica de traça per fer-lo :-)

      Elimina
  2. No sé la mania que tenim amb els nombres, que té de diferent el 49 o bé el 51 ???
    Esperarem el que calgui, hehehehheeh!!!!

    ResponElimina
  3. Molt be Manel¡¡ un 53 rissotto asi es tambien muy bueno y estoy contigo,en la cocina no se tira nada y siempre se le encuentra una utilidad
    bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, miquel, ja sé que tu comparteixes la mateixa filosofia, i ho fas molt bé!

      Elimina
  4. Hablar del rissotto es hablar de uno de los grandes patrimonios de la humanidad. Cualquier propuesta que se haga seguro que lo revaloriza.
    Saludos desde Waterbridge.

    -Andy-

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha... tens raó, andy, és un gran patrimoni, que sempre es pot adaptar als productes de cada zona, com la botifarra negra, oi?

      Elimina
  5. El risotto sempres està bo però amb aquesta salsa ha de quedar de luxe.
    Muacs

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, maryar, tens raó que el risotto sempre està bo, almenys jo no me'n cansaria mai!

      Elimina
  6. Ummmmm quina gana, aquest arròs ha d’estar deliciós
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte