cigrons amb bacallà i pesto vermell

Cada vegada m'agraden més els plats senzills, que no simples en el sentit d'exempts de complexitat. Potser us n'heu adonat, bé, segur que sí, que darrerament faig plats amb pocs ingredients, però que lliguin bé o contrastin adequadament. Plats senzills en aquest sentit que són tal cosa i no res més, però no preparats ni presentats de qualsevol manera, sense cap complexitat, ans al contrari. Però prefereixo que el procés previ de pensar els ingredients i la seva combinació, la manera d'elaborar-los, la cocció, la presentació, no siguin els elements principals ni treguin protagonisme a allò que ens ficarem a la boca, el menjar.
Bé, no m'enrotllo més, que darrerament hi tinc tendència: tot plegat només era per introduir aquest plat amb dos únics ingredients principals, però amb uns secundaris molt protagonistes, perquè la salsa és una convidada estel·lar entre els cigrons i el bacallà, i l'all i el bitxo són petits però prou gallets per agafar protagonisme per poc que et descuidis. Juntament amb altres actors de repartiment, com l'oli, la sal o el pebre, que tenen paper en totes les obres i que ja es dóna per descomptat que hi són, com l'aigua de bullir els cigrons, per exemple, que ja ni me'n recordava d'esmentar-la en el repartiment.
Aquest és un plat senzill, humil, però molt gustós. Els cigrons, menuts, me'ls va donar ja cuits la mare, que sempre que en cou en fa en quantitat per guardar-me'n, que sap que a casa ens agraden molt. Al bacallà, dessalat, li vaig treure la pell i el vaig tallar a daus grossos, que vaig posar a confitar en una paella amb oli i un parell d'alls laminats, amb el foc ben baix. Ho deixem deu minuts, sense que arribi a fregir, i separem el peix; lliguem una mica la gelatina que deixa anar el peix amb l'oli, hi afegim un parell o tres de bitxos petits, segons el gust, i els cigrons, barregem bé i hi afegim un parell de cullerades de pesto vermell. Ho servim amb una mica més de salsa per sobre.
Per preparar el pesto vermell, necessitem tomàquets secs rehidratats amb oli (i all i herbes, per anar bé), pinyons (o alguna altra fruita seca com avellanes), oli de rehidratar els tomàquests, all i formatge sec tipus parmesà, tal i com vaig explicar aquí.
El pesto vermell permet moltes aplicacions, des d'amanir una plasta simplement bullida fins a un saltat de verdures i gambes o un morro i orella amb verdures. O un risotto, que n'he fet però encara no els he explicat aquí. Potser en el pròxim post...