costellam amb verdures en salsa agredolça

La carn, si podeu, trieu-la sempre enganxada a l'os, és la més gustosa. Per això tenen tanta requesta les costelles de xai o de cabrit, les mitjanes de vedella, o les més humils costelles de porc. En el cas de les costelles, més que d'un tros de carn amb os, hem de parlar, per ser precisos, d'os amb carn enganxada, d'os recobert de carn. D'aquella que hem d'arrencar amb les dents per desenganxar-la, un instint primitiu que tenim tots encara que no haguem reflexionat mai sobre si la carn enganxada a l'òs és més bona o no que la dels muscles.
L'ADN que hem heretat d'aquells primers éssers humans que vivien en coves i es menjaven els animals que caçaven porta escrit que l'os s'ha de repelar per no deixar al plat la part més gustosa. Ja sigui l'os d'una costelleta de xai lletó, o un os d'espinada que ha bullit durant tres hores per fer una bona escudella i que, al mateix temps que ha transmès el seu gust al conjunt, s'ha amarat del sabor de les altres carns i de les verdures que han compartit amb ell la vida a l'olla.
Suposo que aquesta disgressió ve a tomb perquè a mi m'agraden molt les costelles de tota mena, especialment les de porc, i m'agrada tant cuinar el costellam sencer (aquí n'hi ha un  amb salsa de fruita vermella) com amb les costelles tallades grans (en escabetx suau), o a trossos petits per fer fideus a la cassola o arrossos com aquest, aquest o aquest.
La setmana passada, un dia que sabia que seria sol a l'hora de sopar, tornant cap a casa em vaig recordar d'un tros de costellam que tenia al congelador i tot just arribar el vaig posar a descongelar. Se m'havia ocorregut que la carn de porc amb salsa agredolça, a l'estil xinès, queda molt bona, i volia provar-ho amb una peça de carn sencera. I, com faig moltes vegades, acompanyada amb unes verduretes.
Un cop descongelada, vaig salpebrar la carn, que tenia molt poc greix, i la vaig posar a rostir en una paella amb una mica d'oli, fins que va estar ben rossa per tots costats, la vaig retirar i en el mateix oli vaig saltar pastanaga, ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tallat tot a daus d'una mida similar.
Després d'uns minuts, vaig afegir a la paella la salsa agredolça, que la podem comprar preparada, si pot ser d'una marca de qualitat o directament en un establiment de productes asiàtics, o la podem fer nosaltres mateixos seguint, per exemple, aquesta recepta.
He de confessar que vaig fer servir salsa preparada, que era tard i tenia gana, però la vaig haver de reforçar amb un bon raig de vinagre i una cullaradeta de sucre. Vaig deixar que el conjunt arranqués el bull i hi vaig tornar a posar la carn, vaig abaixar el foc i vaig tapar la paella, perquè s'acabessin de coure la carn i les verdures. Amb un quart, depenent del gruix de la carn, estarà tot a punt. Només faltarà un bon toc de pebre negre acabat de moldre i ja ens podrem menjar aquesta petita delícia de gust contrastat.
Deixeu-vos temptar per la lluïssor especial que dóna la salsa a la carn i a les verdures i, si cal, feu cas als gens ancestrals i menjeu-vos la costella amb els dits.
Si sou més fins o no sentiu la crida de l'instint, substituiu el costellam per una altra part tendra del porc sense os, o per un pit de pollastre, que també quedarà bo i el podreu tallar amb ganivet.