dijous, 25 de febrer de 2016

arròs fàcil de calamarcets picants


el principal aliment del món (82)

Hi ha arrossos que porten molta feina i arrossos ràpids, que es fan amb poca cosa i amb poc temps. Aquest és un dels darrers, me l'he fet avui i veureu que només necessita quatre verdures de la nevera, un brou que no ha de ser pas fet expressament i una llauna, en aquest cas de calamarcets picants. I us asseguro que, tot i la seva senzillesa, no és pas dolent, al contrari, m'ha fet gaudir molt per dinar.
D'arrossos amb calamars de llauna en vaig començar a fer fa molts anys, el primer el vaig publicar al principi del blog, el 2008, amb el nom d'arròs negre de can passavia, perquè realment era per fer-lo amb poc temps, com aquest d'avui, al cap i a la fi.
Fa menys temps, a final del 2014, vaig publicar un altre arròs de calamars de llauna, que vaig subtitular 'de can passavia II',  fet amb una mica més de cura i amb la traça que em pot haver donat tants anys de cuinar arrossos.
Entremig vaig saber que a la Garrotxa és típic fer un arròs amb calamars de llauna amb la seva tinta, però ells hi posen també salsitxes, i no sé si alguna altra cosa.
Potser no cal; aquest d'avui, fet amb una llauna de calamarcets en salsa picant, no necessita gran cosa més per fer feliç el comensal, ja ho veureu.

la recepta

He fet servir una llauna que vaig comprar ahir al súper, és d'una marca que sempre sol sortir bé i em va fer gràcia; contenia gairebé 200 grams i en principi havia pensat menjar-me-la en plan tapeta o per fer el vermut. Ha donat per fer un arròs per a dues persones, el meu dinar i una mica més per al tàper de demà de la Marina.
També tenia brou de bullir verdures (mongetes, pastanagues, etc.) i l'he fet servir.
En una paella amb oli he posat a sofregir ceba de Figueres, pebrot verd, fonoll i api, tot ben picat, durant 10 o 15 minuts, i després hi he tirat l'arròs i he seguit sofregint durant tres o quatre minuts més, a foc mitjà.
Quan l'arròs ha començat a transparentar, hi he abocat el contingut de la llauna, he esperat un minut més que la salseta impregnés l'arròs, i l'he cobert amb el brou ben calent. Com que el brou i la conserva ja tenien sal, no n'hi he hagut de posar pas més.
Ja només calia esperar que l'arròs estigués al punt, afegint-hi brou si cal, i asseure's a dinar acompanyant-lo amb unes fulles d'enciam i mitja copeta de vi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...