Sóc de mena curiós, potser ho heu notat, i m'agrada tastar coses noves, de manera que quan llegeixo algú que parla d'algun producte que no conec, se'm deu gravar a l'inconscient i si un dia en veig en una fira o en una botiga, se'm dispara l'alarma i intento emportar-me'l a casa per tastar-lo.
Això em va passar amb la patatera o morcilla patatera (denominació habitual però incorrecta, perquè no porta sang), un embotit extremeny del qual havia sentir parlar l'amic Òscar Starbase. És un embotit curiós, per fora sembla un xoríç, i porta gairebé els mateixos ingredients, però substituint la carn de porc per.... patata! Sí, patata: porta cansalada o greix de porc, pebre vermell, sal i patata, i pot ser dolça o picant, segons el tipus de pebre que hi posin. Per això, i per la textura, s'assembla força a la sobrassada, i se li pot donar un ús semblant, ja sigui consumir-la crua untada sobre pa o per enriquir algun plat.
En vaig comprar dissabte passat al mercat setmanal de Castellar, on s'instal·la una parada especialitzada en embotits i formatges extremenys, i d'on vaig treure el formatge d'ovella del qual us parlava en el darrer post, i que també vaig fer servir en aquesta recepta. Vaig endur-me una patatera dolça, i la pròxima vegada en compraré una de picant, perquè aquesta em va agradar molt i li he trobar ja utilitat en unes quantes receptes.
Aquesta d'avui és senzilla, unes patates amb bledes, però cuinades per separat i saltades amb l'embotit i acabades amb un toc de formatge, tot plegat el fa un plat totalment diferent i especial.
la recepta
Les patates i bledes normalment les bullo juntes, però en aquest cas vaig coure les bledes soles, en aigua amb sal, i no massa temps, perquè eren petites i tendres, sense gaire tronxo, i no calia.
Les patates les vaig bullir senceres amb pell, i un cop cuites i fredes, les vaig pelar i tallar a daus; les bledes també les vaig picar no gaire petites.
En una paella amb oli hi vaig posar uns quants talls de patatera sense pell; amb l'escalfor, s'esmicola però no deixa pas anar gaire greix, senyal de bona qualitat, i no triga a cremar-se, de manera que quan s'ha esmicolat la retirem i reservem.
En l'oli de fregir la patatera, i amb el foc alt, saltem la patata tallada a daus, la salem (durant la cocció amb la pell no ha agafat sal) i quan es comença a enrossir, hi afegim les bledes, donem un parell de tombs al conjunt, hi afegim l'embotit i saltem un minut més. (Un altre dia hi fregiré també un allet picat).
Servim i ratllem per sobre un formatge d'ovella curat, si és extremeny com l'embotit, millor.
Vaig dinar com un rei, amb aquest platet tan senzill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte