dilluns, 12 d’octubre del 2009

amanida tèbia de bolets

Per fi comencem a veure bolets a Castellterçol, avui l'Eduard m'ha portat els primers des d'aquells ous de reig que van aparèixer fa 5 setmanes. Les pluges de setmanes passades i les temperatures benignes han fet que aquest cap de setmana fos molt bo pels bolets al Moianès, com suposo que també a la resta de Catalunya.
Per això, amb els bolets just acabats de collir he preparat per dinar aquesta amanida tèbia de bolets de primer plat. La barreja de bolets estava formada per rovellons, ceps, llenegues blanques i negres, rossinyols i un bolet que aquí anomenem puaroses però que no sé quin és el seu nom més conegut, prometo buscar-lo. Els he trossejat i saltat a la paella amb uns tacs de bacó fumat, i quan han deixat anar l'aigua i se l'han tornat a beure, hi he posat un raig generós d'oli d'all i julivert i he deixat que s'acabessin de fer.
Els he servir en una plata acompanyats de rodanxes de tomàquet amb formatge de cabra, amanit amb i oli orenga, i cors d'enciam amanits amb una vinagreta de mel feta amb oli, vinagre de mòdena i mel.
Encara ens han quedat rovellons, pinetells i puaroses per fer demà a la brasa o a la planxa.
És el segon dia que he pogut fer una bona boletada, perquè ahir tenia un dinar amb la colla de Barcelona i vaig comprar al meu amic Manel de Conserves Coll un parell de quilos de bolets, un de rovellons per fer a la brasa, i un variat de ceps, llenegues i rossinyols que van servir per preparar un bon remenat de bolets amb les botifarres crues i negres que van dur la Rosa i el Francesc de les xarcuteries Margarit (a la foto).
També van caure botifarres de rovellons, de gambes i fins i tot unes fetes amb tinta de sípia, que el món dels embotits ofereix cada dia més possibilitats i els amics de les botigues Margarit de Sarrià en tenen un bon grapat.
Amb unes costelletes de xai i regat amb un Raimat negre i sobretot un Recaredo brut de brut van contribuir a posar ben alt el nivell de la trobada, culminada amb una selecció de pastes de full de la pastisseria Sant Antoni del barri barceloní d'Horta.

19 comentaris:

  1. No tinc paraules!!!!!
    Boníiiiiiissim!!!

    Petonets

    ResponElimina
  2. Caram Manel , quina sort tenir bolets al costat de casa, oi?'

    ResponElimina
  3. M'encanta aquesta amanida amb bolets!!! Passaré per la boqueria...

    ResponElimina
  4. Com us cuideu, eh?. M'agrada l'amanida tèbia de bolets, encara que amb totes les delicadeses que expliques, es fa difícil triar!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Òndia noi, amb aquesta amanida ja no cal segon plat!!, espectacular!
    Mònica

    ResponElimina
  6. No sabria quin plat escollir,tots tenen una pinta!!!!!!
    Las puaroses, no les coneix-ho
    Una abrasada

    ResponElimina
  7. Caram, quina sort que et regalin bolets! Aquest any encara no m'he estrenat...
    No sé pas quin bolet és les puaroses, m'has deixat ben intrigada. Quan ho descobreixis ho has de dir, eh? És curiós això que passa amb el nom dels bolets...

    ResponElimina
  8. Caram .!!!!!!!!!! les butifarres tenen una pinta que deu ni dor, l'amanida boníssima i a sobre ho remateu tot amb pasta de full que m'encanta, la propera comilona m'hi apunto .... encara que sigui que treure plats !!!!!!

    petunets

    ResponElimina
  9. Caram Manel, q be que us ho munteu! Jo avui faré els rovellons, que van collir els meus sogres dissabte, són tan bons!!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  10. Aquests dies de festa em anat al Montseny a veure una amiga que hi viu (mal fet perquè estava a vessar de domingueros destralers expol·liant els castanyers dels seus saborosos fruits ), no m'estranya que n'estiguin fins als dallonsis d'okupes barcelonins... en fi. Al que anavem, comentàvem amb en Kike que mai els hem tastat els ous de reig i les ganes que en tenim. La teva amanida de tardor és del tot genial. Molts petons.

    ResponElimina
  11. A quina hora venim a dinar?? avui m'ho menjaria tot menys la tomaca amanida :(( egs!!

    Però la llangonissa crua si! els bolets també!!

    Ja ens diras l'hora, només tenim com 2 hores per l'autopista ;))))

    Rècords MAnel!

    ResponElimina
  12. Manel... preguntes "tècniques"... Tens a ma l'adreça de les botigues Margarit de Sarrià? (tot i no viure a bcn hi faig mitja vida..).
    I si em permets una segona, pots fer-me comparativa entre les d'aquesta botiga i les de la "Botifarreria del Born"?.

    ResponElimina
  13. Caram Manel, quina sort que t'obsequiïn amb aquests cistells de bolets! ;)
    Això dels noms dels bolets és curiós com un mateix bolet, adquireix diferents noms a cada regió.
    Petons!

    ResponElimina
  14. L'amanida fa molt bona fila, però les botifarres... aquestes si que són bones.
    Just al costat de la feina tins una botiga Margarit, així que ja sé on les aniré a comprar.
    Gràcies per la informació!
    Eva

    ResponElimina
  15. Ai mira, que m'agafa salivera de tot plegat.. que bo tot..
    I si m'ho fan, millor, eh!

    ResponElimina
  16. Com m'agrada l'amanida de bolets...em xifla!!! Quina sort que te'ls regalin...quina mics que tens!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  17. Quin gran luxe tenir amics així :) Espero que l'invitesses a dinar jajaja

    ResponElimina
  18. M'he quedat sorpresíssim de tota la varietat de bolets que esmentes. Per on jo visc sols tenim rovellons, rovellons de xop, esclata-sangs, gírgoles i xampinyos. Que jo conega. Fa molt bona cara l'amanida que ens expliques. Això dels embotits de sèpia i de bolets em sembla molt i molt curiós. Si mai en tinc l'ocasió, els tastaré. Salutacions

    ResponElimina
  19. moltes gràcies, mary lou :)

    dolors, sí que és una sort, sobretot si no els has d'anar a buscar :) però em fa l'efecte que si no plou aviat, s'ha acabat la temporada.

    sara maria, a la boqueria sí que en trobaràs per triar i remenar!

    glòria, ja veus que a més d'arrossaire, formatger i tantes altres coses, també sóc un micòfag empedreït :(

    mònica, sí que cal segon plat, sí; vaja, almenys nosaltres bé que ens el vam menjar!

    fem un mos, estic pendent de buscar un altre nom per a les puaroses, i algun dia penjaré una foto perquè és un bolet ben bo que la gent no sol collir.

    gemma, encara no ho he trobat, perquè tinc un parell de llibres molt bons de bolets que ara mateix estan dins unes caixes i no sabria pas com localitzar-los :(
    de seguida que ho aclareixi, ho explico.

    mar, estic segur qeut tota la colla et rebria amb molt de gust, ja els ho diré ;)

    beth, jo tinc un nebot que em porta bolets, però tu tens els sogres que també déu n0hi do, eh?

    amics vermells, això dels ous de reig haurem de buscar la manera de solucionar-ho. i respecte a les invasions del bosc els caps de setmana, no me'n parleu, que aquests dies ja ni hi vaig, al bosc, perquè em fa molta ràbia el poc respecte que té la gent, la manera com ho destrossen tot i com queda de brut.

    anna, hauré de fer amb tu com amb els nens, si no et menges l'amanit tomàquet no hi ha tall :D

    ricard, les botigues de les xarcuteries margarit les pots trobar a la seva pàgina web
    http://www.xarcuteriesmargarit.com/
    sobre la comparativa que em proposes, se'm fa molt difícil, perquè no conec la botifarreria del born. ara, t'haig de dir que per botifarres bones, i no és pas xovinisme, com el moianès no hi ha res. i això sí que estic disposat a demostrar-ho quan calgui.

    mercè, és ben veritat que tots mengem els mateixos bolets i els donem noms diferents, a vegades d'un poble al del costat ja canvia, i no trobo com dimonis es deuen dir les puaroses...

    eva, ja veig que també tires cap a les coses consistents...

    maria, no sé què dir-te, jo gairebé disfruto més cuinant que menjant, sobretot si ho fas amb una colla d'amics i tothom hi col·labora.

    eva, l'eduard dels bolets és un nebot que viu al costat de casa, ara que canviaré de casa no sé si es tornarà a recordar de mi :(

    bajoqueta, li deia a l'eva que l'eduard és nebot, i no, aquest cop no en va tastar cap (d'aquests, perquè n'hi van quedar força), però ve sovint a dinar a casa.

    francesc, em fa l'efecte que si es fan bolets, se n'han de fer de més varietats, potser el que passa és que no teniu costum de collir-los, però no crec que hi hagi molta diferència entre els vostres boscos i els d'aqui, i el clima també és similar.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte