calamarcets farcits guisats amb ceba confitada amb vermut de reus, sobre patates amb pell

Ja em perdonareu, però feia dies que no posava un títol d'aquests llargs i una mica pedants, i en aquest cas no volia deixar-me res, perquè només el nom dels ingredients em fa l'efecte que ja obre la gana i les ganes de menjar-ne.
No va ser un plat premeditat, va sorgir, com passa sovint, al súper, abans de tornar a casa per fer el sopar. Tenien calamarcets a bon preu, i en vaig comprar una dotzena, perquè vaig sentir que em cridaven. No us passa? A vegades veus un producte i et "llama", com diuen a casa, un barbarisme que se m'ha quedat i que a vegades m'agrada utilitzar.
Doncs a mi em "llamaven" els calamarcets, i mentre anava cap a casa em voltava pel cap com podia cuinar-los. Vaig recordar que bons que són els popets amb ceba, i vaig pensar que podria provar a fer el mateix amb els calamars, amb la diferència que aquests s'han de netejar, i aquells, no.
És igual, els calamars els farciria amb les seves pròpies potes i aletes, més una mica d'all i julivert picat. Què més hi podria posar? Algun vi o licor. Vaig repassar mentalment el rebost i tenim tres ampolles de vermut de Reus, de tres qualitats diferents, regal almenys dues de les meves amigues ganxones. I prou? Bé, calamarcets amb ceba confitada amb vermut de Reus està bé, però encara li podria donar una volta, segur.
En arribar a casa ja tenia la solució, i vaig posar a bullir en aigua amb sal abundant una patata de mida gran, sencera i amb pell.

Els calamarcets, sense patata

Mentrestant, vaig començar a netejar els calamarcets, separant les aletes, les potes i altres parts comestibles del seu interior, i deixant-los ben net el cos, donant-li la volta perquè quedessin impecables. Vaig picar potes i aletes ben picades, les vaig salar i barrejar amb all i julivert abundant picat, i amb això vaig farcir els calamarcets. Com que no n'hi havia prou, també vaig picar un parell de cossos per omplir els altres.
Mentrestant, en una paella amb oli tenia una ceba grossa tallada en juliana que s'anava coent, a foc lent, i quan va ser feta, abans no es cremés, vaig apujar el foc i hi vaig afegir els calamarcets, tancats amb un escuradents i passats per farina, i lleugerament salats. Els vaig deixar uns minuts perquè s'enrossissin una mica per les dues bandes i hi vaig abocar un raig generós de vermut. Quan va començar a bullir, vaig abaixar el foc i vaig tapar la paella, i vaig deixar que s'anés fent tot plegat, vigilant que el conjunt no quedés sec. Al final hi vaig haver d'afegir una mica d'aigua, perquè la salsa no quedés seca. Hi vaig tenir els calamars mitja hora llarga.
Abans d'acabar la cocció, vaig pelar la patata ja cuita i la vaig tallar a rodanxes, que vaig ficar dins de la salsa uns minuts.
Per servir el plat, vaig posar al fons les rodanxes de patata, un calamarcet sobre cada una i la ceba i la salsa per sobre. Se'n pot servir un plat o es pot presentar en una safata com a aperitiu, com 'montaditos amb la patata en lloc del pa. O sols, sense patata, si no us ve de gust.