dijous, 24 de gener de 2013

pizza de calçots amb romesco i botifarra

   
De tant en tant, per sopar m'agrada fer pizza. Si tinc temps, elaboro la massa, que és una cosa que porta feina però que es pot amortitzar, per exemple, fent-ne més de la necessària i congelant la que sobra per un altre dia. Amb el canvi de casa, la veritat és que encara no tinc gaire temps per estar-me estona a la cuina, de manera que en aquest cas, no us he pas d'enganyar, vaig comprar una base de pizza fresca ja preparada.
I, sobre la pizza, què? Qualsevol cosa. El seu gran avantatge, allò que l'ha fet tan universal, em sembla, és una gran versatilitat, i la possibilitat d'adaptar-la als productes i als gustos de cada país i de cada persona. Si no tens gaire imaginació o et manca temps, una base de tomàquet més formatge, pernil dolç, olives, xampinyons, alguna anxova o tonyina si t'agrada, és més que suficient per tenir una pizza gustosa i ràpida de fer.
Que t'agrada cuinar, és a dir, combinar ingredients, experimentar nous gustos i sensacions? Només cal posar-s'hi.
Abans pensava que per a una pizza hi havia tres coses bàsiques i fonamentals, la massa, la salsa de tomàquet i el formatge, especialment la mozzarella. Ah! i l'orenga, és clar. Ara ja no crec ni en això. Intocable només hi ha la base, i probablement el formatge, perquè sinó, ja parlem d'una altra cosa, d'una coca, per exemple.
En aquesta pizza d'avui només vaig respectar aquests dos ingredients, ja que sobre la base, en lloc de salsa de tomàquet o tomàquet cru, hi vaig posar una capa de salsa romesco (aquí explico com fer-la, seguint la recepta ortodoxa del Camp de Tarragona) i, a sobre, mozzarella ratllada.  
Ara podríem debatre si el formatge ha d'anar sobre la salsa o sobre els ingredients que hi posem al damunt, i si n'hi ha d'haver el just per formar una fina capa quan es fon, o bé ho ha de cobrir tot. Depèn. 
Normalment, poso el formatge al final, que cobreixi els ingredients, i m'agrada abundant, sense que arribi a semblar una pizza de formatge sense res a sota. Però en aquest cas, vaig posar-lo directament sobre la salsa, i en poca quantitat, em va semblar més adient, i hi vaig afegir orenga. 
Finalment, al damunt, els ingredients que donen nom a la recepta, els calçots i la botifarra crua. Els calçots els havia pelat i partit per la meitat i els havia passat per una paella perquè es torressin una mica i es fessin per dintre, de manera que al forn s'acabessin de coure i no quedessin crus. I la botifarra estava tallada simplement a rodanxes gruixudes; també n'hi hauria pogut posar més, però era per sopar i tampoc no la volia carregar massa.
La veritat és que la idea de fer aquesta pizza tan catalana em va venir el dia abans, que tenia poc temps per sopar i em vaig fer l'entrepà de la foto més petita: els calçots, passats per la planxa, la botifarra també feta a la planxa, i el pa untat, per una banda, amb salsa romesco, i per l'altra, amb un allioli suau. En vaig gaudir molt.

30 comentaris:

  1. Ostres quina bona pinta!!!!! ja fa temps, quan encara publicava al Clubdecuines i no tenia blog, vaig fer una "focaccia - calçotada" i estava boníssima però des de llavors que ja no he tornat a fer res semblant. Ara que per casa sempre volten calçots, a veure se me'n faig!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ara és l'època i si a casa sempre tens calçots voltant, val la pena aprofitar-ho i anar provant.

      Elimina
  2. La verdad que me he quedado asombrada al ver esta pizza, con lo que me gustan los calçots, y la has preparado con unos ingredientes muy buenos y clásicos "de la terra".
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs ja ho saps, a comprar botifarra i calçots i a provar-ho!

      Elimina
  3. Tenim unes mini pizzes de calçots amb romescos publicades, van quedar boníssimes! Me n'has fet venir ganes...quina pinta!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs ara vaig a veure aquestes minipizzes, que només amb els calçots també deuen ser ben bones!

      Elimina

  4. Es boníssima m'agrada molt aquesta combinació.

    ResponElimina
  5. Com t'atreveixes a dir que damunt la pizza hi has posat "qualsevol cosa"????
    Jo faig una cosa semblant amb pasta de full, però l'idea de fer-ho amb massa de pizza o de pa m'atreu.

    M'encanta, ja t'ho deus imaginar, veritat?????

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe.... ja ho saps que no he dit que hi he posat qualsevol cosa, sinó que s'hi pot posar qualsevol cosa, que és ben diferent. mai anomenaria així una salsa que estimo tant en bona part gràcies a tu!!!

      Elimina
  6. Una pizza ben catalanitzada, i segur que ben bona
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. potser hauríem de catalanitzar el nom i dir-ne pitsa, oi? hehehe

      Elimina
  7. Made in Catalonia total. I una mica de all i oli, res, una punteta a sobre de la buti??
    Si ho provo t'ho explico.

    Muas!

    ResponElimina
  8. Tanto segur!!! més propi de la nostrada coca de recapte...
    A casa, cada setmana toca fer massa de pizza i com bé dius, en congelem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és divertit fer la massa amb la canalla, oi?
      efectivament, és poden fer servir aquests ingredients en una coca de recapta, sense el formatge, és clar.

      Elimina
  9. Respostes
    1. quan vas fer el comentari podíem fer bici, ara ja no :-(

      Elimina
  10. MMMMmmmmmm...quina delícia!!!! Quan li ensenyi al meu marit, ja sé que em dirà!!!!!! "Aquesta, l'hem de fer!!!!"
    Gràcies!
    Salut i petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs ja saps què li has de dir, oi? hahahaha gràcies, olga!

      Elimina
  11. Una pizza gloriosa, l'acabem de provar a casa, tot ha anat molt bé. Estem pensant a fer-la tipus aquestes coques que se serveixen d'entrant: una base rectangular i un muntatge de calçots i botifarra al damunt. Agradable al paladar i a la vista.

    Felicitats pel blog i gràcies per la genial idea

    ResponElimina
    Respostes
    1. em fas molt content, josep, no hi ha res millor que algú faci els teus plats i li agradin. segur que en porcions per picar estava boníssima.
      gràcies per la visita i fins aviat!

      Elimina
  12. buena combinacion Manel y en casa tambien nos gustan de cuando en cuando hoy hemos cenado una pitza de carne de canelones y rucula
    bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha de ser ben bona, la pizza de carn de canelons, i la ruca la refresca, oi?

      Elimina
  13. Qué buena! Me encantan las pizzas caseras y esta tiene que estar muy rica!!
    Ana de JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
    Respostes
    1. no hay nada como una pizza casera con buenos ingredientes y un poco de imaginación, verdad?

      Elimina
  14. Ostres què bona, divendres la vaig provar. Jo tenia una pasta de full per la nevera i la vaig fer amb això, resultat: boníssima i no va quedar res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'alegro molt que la fessiu i us agradés. la pròxima vegada també la provo amb pasta de full!
      fisn aviat!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...