Farcir les patates és un bon recurs, perquè es poden fer plats bons, barats i bonics, per poc que t'hi dediquis; com tot, fer-ho bé i que llueixi exigeix sempre algun esforç, però és un recurs que queda bo per presentar. Com aquestes patates farcides de carn, presentades com un flam, o un bombó, cobert amb una salsa de rostit ben espessa amb textura de xocolata. Talment un dolç... salat.
El farcit d'aquest bombó/flam és un rostit, però un rostit gustós i molt barat, perquè el vaig fer amb cansalada viada fresca del ventre, la coneguda popularment com a panxeta. La vaig veure a la lleixa i era tan magra, tenia tan poc greix, que me la vaig endur pensant que ja decidiria què fer-ne. Evidentment, la mateixa recepta es pot fer amb qualsevol altra carn.
Vaig posar a rostir la panxeta en una cassola, hi vaig afegir una ceba grossa tallada en juliana gruixuda, una pastanaga i uns quants alls sencers; quan tot va ser ben ros, i abans no es cremés la substància que es va enganxant al fons de la cassola, la vaig desglaçar amb un raig de conyac, i quan es va haver evaporat l'alcohol, hi vaig afegir un gotet d'aigua i una mica de farigola, vaig abaixar el foc i ho vaig tapar perquè s'anés fent poc a poc. Hi vaig afegir una mica més d'aigua a mitja cocció, perquè volia que quedés una bona salsa del rostit, però no massa.
Quan tot plegat va ser prou cuit, vaig posar la carn, la pastanaga, la ceba i els alls (sense la pell) a la màquina de trinxar carn que ja us vaig ensenyar aquí, amb la sortida ampla perquè el resultat no quedés massa fi, i ho vaig picar. Hi vaig afegir una mica de suc del rostit fins que el conjunt va tenir la textura que volia i ho vaig enriquir amb una mica de salsa Perrins.
Mentrestant, vaig posar a coure unes patates amb pell en una olla ben cobertes d'aigua, i les vaig deixar fer fins que van ser cuites; les vaig pelar i les vaig aixafar amb una forquilla, afegint-hi sal i un bon raig d'oli, fins que van ser prou fines. Amb aquestes patates aixafades vaig folrar motlles de silicona untats amb una mica d'oli per dintre, per afavorir el desemmotllat. Vaig fer una capa de mig centímetre tot al voltant i al fons, i vaig omplir la resta amb la carn picada. Finalment, vaig tapar el motlle amb una altra capa de patata. Es deixa compactar fins a l'hora de servir.
Per fer la salsa, vaig posar el suc del rostit en un cassó, la vaig enriquir amb una miqueta de salsa Perrins i la vaig espessir amb una culleradeta de farina de blat de moro desfeta en aigua freda, fins que va tenir una textura de xocolata.
A l'hora de servir, només cal desemmotllar els flams/bombons, escalfar-los al microones i cobrir-los amb la salsa calenta.
Amb aquesta recepta participo en la iniciativa Memòries d'una cuinera que promouen tres blogs catalans.
Caram, Manel, quin pla més bo!! Aquest me l'apunte!! MMMM!!!
ResponEliminaQue bé que queda!!! T'ha quedat genial. M'encanta la patata farcida. petons
ResponEliminaostres Manel! Quina súper recepta, m'agrada moltíssim la idea de combinar la patata amb la carn amb aquest format. Moltíssimes gràcies per participar. petonets
ResponEliminaAixò és una bomba de luxe total! Molt bona proposta, sobretot de cara a les festes que venen.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar.
Una forma de convertir un plat ben sencill en tot un plat de festa
ResponEliminaMuas
Uala!!!! Quin flam!!!! Quina delícia!!!!! Ets un artista!!!
ResponEliminaSalut i petons,
Olga
Un petit plat per un gran plaer pels sentits.
ResponEliminaUna idea genial!!!. Aquesta recepta passa directament a la llista de plats d'aquestes festes de Nadal.
ResponElimina