caneló de costella rostida amb pols de bolets

De canelons se'n fan de molts tipus, amb tota mena de farciment, però no n'he vist enlloc com aquests, sorgits arran d'un altre plat, el rostit de costella de porc que us vaig explicar aquí fa poc. I he de dir que, tot i que porten més feina, el resultat m'ha semblat espectacular.
Defensava en aquell post que el rostit de costella és potser el més gustos, perquè les carns enganxades a l'os sempre són més gustoses. I com que m'agrada tant, i tenia ganes de tornar-ne a menjar, dimecres em vaig posar a fer-ne per dinar, però se'm va fer massa tard i aleshores se'm va ocórrer desossar la carn i trinxar-la per fer-ne canelons.
El rostit el vaig fer com sempre, en una cassola d'alumini de fons gruixut amb oli d'oliva verge, a foc alt, perquè la costella, els alls i les cebes s'enrossissin ràpidament i deixessin al fons de la cassola aquella capa enganxada que desenganxarem amb un bon raig de conyac quan la carn sigui ben rossa, aleshores abaixarem el foc, taparem i deixarem coure poc a poc. Salpebrarem i hi afegirem també una mica de farigola i romaní. De tant en tant hi afegim aigua, si el rostit es queda sec, i quan la costella és prou tova, la traiem, la deixem refredar i la desossem.

Vaig picar la carn, la ceba i els alls (un cop pelats) amb la picadora que em va regalar la Marina per Reis i que encara no havia ensenyat aquí. Va molt bé per trinxar la carn, crua o cuita, i et permet trinxar més fi o més gruixut, com en aquest cas, que no volia que el resultat fos una pasta massa fina. També porta una mena d'embuts que es poden acoblar a la sortida de la carn per fer embotits, però encara no els he estrenat. 
La carn trinxada la vaig amanir amb suc del rostit, fins que va estar melosa. Després vaig fer la beixamel, enrossint una cullerada de farina en un cassó amb mantega fosa, després hi vaig afegir llet, una cullerada de postres de farina de ceps i una cullerada no tan plena de pols de camagrocs. Sal i pebre i remenar bé perquè no quedin grumolls, fins que la beixamel tingui l'espessor desitjada.
Vaig reservar una part de la beixamel i a la que quedava al cassó hi vaig abocar la carn trinxada, la vaig remenar bé, de manera que el farcit va agafar més melositat i es va enriquir amb el gustet dels bolets.
Per als canelons vaig fer servir pasta de lasanya, que permet fer canelons més llargs
dels habituals. La que vaig fer servir jo, a més, no s'ha de coure, només es posa en remull amb aigua calenta i en deu minuts és a punt.
Es farceix la pasta, es cobreix amb la salsa, s'hi posa formatge ratllat per sobre i es gratina al forn.